Dues propostes d’intervenció en el desenvolupament del nen amb discapacitat

niño con discapacidad, niños con discapacidad, niños discapacitados, bebe discapacitado, bebes con discapacidad


Per començar, cal tenir en compte que cada família és diferent: estem condicionats per l’entorn en què vivim, els membres que la composem, com ens relacionem, els valors, normes i expectatives que tenim, les activitats que realitzem, etc. Amb tot, qualsevol família comparteix una característica: la transformació que s’esdevé en funció de les experiències que vivim.
El naixement d’un fill amb discapacitat n’és un exemple: tots els membres haurem de donar resposta a aquesta nova situació. Tot i que és natural que qualsevol canvi o repte que vivim ens suposi una crisis o estat d’inseguretat, convé que realitzem l’aprenentatge de l’experiència i evolucionem cap a una nova etapa.En el procés de desenvolupament dels nostres fills, el nucli familiar representa el factor de més influència. Quan a la família arriba un bebè amb discapacitat o se li diagnostica una discapacitat durant un període posterior, se’ns aniran desplegant una sèrie de necessitats especials que afectarà en menor o major mesura a cada membre de la família, però també a la família en conjunt.

En aquest article us oferim dues propostes d’intervenció en el desenvolupament de l’infant, partint del fet que cada situació individual de discapacitat és fruit d’un procés: per exemple, les expectatives que tinguem del nostre fill influenciaran en la construcció del seu autoconcepte i la manera en què ens relacionem amb ell també tindrà determinades conseqüències en el seu desenvolupament.

Demanem ajuda als professionals: la importància d’un diagnòstic precoç

Quan es produeix alguna dificultat en el desenvolupament de l’infant és important que actuem des del primer moment, si és possible, des de la seva detecció. Quan abans es faci el diagnòstic, millor resultarà el pronòstic.

Durant els primers anys de vida és quan les persones tenim més possibilitats de canvi (una de les etapes més importants del desenvolupament cerebral en els humans es dóna des de l’etapa prenatal fins els 5 anys).

En aquest moment, el sistema nerviós de l’infant es troba en procés de maduració. La relació que estableix l’infant amb el seu entorn i amb les persones que hi tenim cura seran claus pel seu desenvolupament. Per tant, quan la detecció del trastorn o necessitat de la criatura es fa aviat i, en conseqüència, s’activen ràpidament els elements necessaris per donar-hi resposta, el pronòstic de millora pot ser més favorable: tenim l’oportunitat d’enfortir les potencialitats de l’infant i minimitzar les dificultats que vagin apareixent en el seu procés de desenvolupament.

Si sospitem que la criatura presenta algun trastorn en el seu desenvolupament o se li ha detectat alguna discapacitat, es recomana consultar-ho amb el pediatre i els educadors –si, per exemple, la criatura va a l’escola-: aquests professionals ens orientaran o derivaran a serveis específics, com ara els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç -CDIAP-.

Cal tenir en compte que el fet que l’infant pugui rebre una atenció primerenca serà una gran oportunitat. L’Atenció primerenca es defineix com el “conjunt d’intervencions que, adreçades a la població infantil de zero a sis anys, a la família i a l’entorn, que tenen per objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Aquestes intervencions, que han de considerar l’infant en la seva globalitat, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinari o transdisciplinar”. (Llibre Blanc de l’Atenció Primerenca, 2000)

Convé afavorir el contacte amb els professionals que atenen l’infant –demanar-los informació, confiar amb ells per resoldre els nostres dubtes, confiar en les seves propostes, etc.-. També ens ajudarà conèixer bé les dificultats de l’infant: els especialistes són qui millor ens podran oferir aquest saber.

La importància de l’entorn familiar durant tot el procés

En el moment en què naixem, ja s’inicia el desenvolupament de les nostres habilitats cognitives, motores, lingüístiques, perceptives i socials. Per això, a banda que l’infant rebi la influència de diversos agents educatius -com ara l’escola- i intervencions específiques per afavorir el seu desenvolupament –com ara un pla terapèutic individualitzat amb accions de fisioteràpia, logopèdia, psicoteràpia o el que es consideri oportú-, el paper de la família és molt important en el desenvolupament de les competències del nen.

Nosaltres som els primers en vetllar per satisfer les seves necessitats: el proveïm de recursos, de seguretat, d’afecte, d’amor i estima, d’oportunitats d’aprenentatge i de socialització, a més d’orientar-lo per afrontar el món. La clau de l’actuació familiar serà ajudar l’infant a tenir una vida el més normalitzada possible.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge