L’alletament matern: preguntes freqüents

L’OMS (Organització Mundial de la salut) recomana l’alletament matern de forma exclusiva durant els sis primers mesos de vida de la criatura i apunta que gairebé totes les dones poden donar el pit. Malgrat tot, és natural que durant els primers dies ens fem preguntes o, fins i tot, ens costi una mica iniciar la lactància: hem de tenir paciència i entendre que tant el nostre fill com nosaltres ens hem d’adaptar a aquesta nova necessitat.

A més a més del suport que podem rebre de les persones amb qui tenim confiança, així com dels professionals de la salut que ens envolten (sempre respectant les nostres decisions i sentiments), convé resoldre alguns dubtes freqüents que acostumen a tenir moltes mares:

 

Durant els primers dies: pren suficient llet?

lactancia materna, lactancia, leche materna, amamantar, dar pecho, dar de mamar, dar el pecho

Durant els tres o quatre primers dies després del part, el pit de la mare segrega el calostre, una substància groguenca i espessa. En aquest moment, la pujada de llet encara no s’ha produït i és habitual que surti poc calostre del pit. Tot i que ens pot semblar poca quantitat, el calostre conté tot el que el petit necessita per alimentar-se durant aquests primers dies, ja es tracta d’una substància rica en proteïnes i en anticossos.

Encara que ens sembli que el nadó no queda prou tip, convé evitar els biberons “d’ajut” o altres solucions com el sèrum glucosat, ja que podrien fer que la criatura perdés el seu interès pel pit matern. Si ens preocupa que el petit no estigui consumint prou aliment, podem consultar-ho amb el pediatre o amb els professionals mèdics.

En aquest cas, si haguéssim d’administrar algun complement a la criatura, és recomanable fer-ho amb got, xeringa o cullera, per no confondre el petit i facilitar-li l’alletament matern.

Una forma de saber si pren suficient llet és fixar-nos en si mulla freqüentment el bolquer.

Amb quina periodicitat hauria d’alimentar-se?

Durant els primers mesos de vida, les criatures acostumen a menjar cada tres hores aproximadament. De tota manera, cada infant és únic: alguns mamen més sovint i altres més espaiadament, és per això que l’alletament a demanda, és a dir, alimentar la criatura quan ella ho reclami, és una forma d’adaptar-nos al seus ritmes. De fet, la lactància materna s’adapta a les necessitats del nadó durant cada presa perquè la llet es produeix principalment mentre la criatura succiona: com més succiona el nadó, més llet produeix la mare.

A més a més, l’alletament no té tan sols la funció d’alimentar la criatura: la succió també el calma i li aporta consol.

El meu fill triga a deixar anar el pit. Hauria d’intentar canviar-lo de pit?

Malgrat que els nounats tenen un instint innat de succió, han d’aprendre a succionar el pit de la mare i ho han de fer al seu propi ritme.

Quan el nostre fill comença a xumar, la llet que pren conté força aigua (per tant, la digereix molt de pressa). La llet es va tornant més espessa i amb més nutrients passada una estona. És per aquest motiu que cal esperar a fer el canvi de pit quan la criatura per si mateixa el deixi. De vegades voldrà xumar de l’altre pit, i d’altres vegades no perquè amb un ja haurà quedat satisfet. En aquest cas, a la propera presa podem oferir-li l’altre pit.

Quina és la millor postura per a la lactància materna?

La comoditat de la mare i del nadó són claus per a la lactància materna. Al principi, tots dos ens hem d’adaptar fins a trobar quina col·locació ens va millor. Dues postures aconsellables són fer-ho estirats o bé en el que es coneix com a posició de rugbi.

La postura estirada consisteix en situar-nos de costat amb la criatura estirada de forma paral·lela a nosaltres.

La col·locació de rugbi fa referència a quan la mare asseguda, situa la criatura de cara a ella, recolzada sobre el seu avantbraç i amb els peus orientats a l’esquena de la mare.

Sigui quina sigui la posició que adoptem (amb la pràctica trobarem com tots dos ens sentim més còmodes), és important que la criatura pugui accedir amb facilitat al mugró de la mare, que hauria de poder envoltar en gran part mantenint la boca ben oberta.

Tot i que en alguns casos la lactància s’instaura amb molta facilitat i naturalitat, és habitual que durant els primers dies tinguem alguna dificultat. Si és el cas, podem demanar ajuda als professionals mèdics que ens atenen o bé participar en grups de suport a la mare (grups gratuïts formats per mares que exerceixen com a assessores de lactància). El nostre centre de salut ens pot informar de l’existència d’aquests grups.

Per últim, no oblidem que confiar en les nostres capacitats per alletar també és essencial!

Category
Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició