Les rebequeries: preguntes clau

Quan acostumen a aparèixer les rebequeries?

Les rebequeries són habituals en infants d’entre 1 i 3 anys perquè, en aquesta franja d’edat, han d’anar aprenent a identificar i expressar verbalment el que senten, les emocions, les seves necessitats, etc.

És per aquest motiu, perquè n’estan aprenent, que davant determinades situacions (com ara quan no aconsegueixen el que volen) criden, ploren, piquen a terra, llencen objectes… Aquestes són reaccions explosives que els infants poden utilitzar per comunicar les seves vivències: és el que coneixem com a rebequeries o rabietes.

Les rebequeries també es deuen a una cerca de llibertat i autonomia, per això inicien la rabieta quan no poden fer o tenir tot el que desitgen.

Es poden evitar les rebequeries?

És important transmetre als fills des de ben petits les normes familiars i fer-ho d’una manera respectuosa i justificada. Cal que coneguin les nostres expectatives tant en les rutines del dia a dia “si vols alguna cosa, apropa’t, a casa intentem no cridar”, com davant possibles situacions de conflicte: si fa una rebequeria perquè no vol deixar de jugar li podem dir: “ara hem de recollir per tal de no perdre cap peça del joc i anar a sopar, demà podràs continuar jugant. Si fas cops amb les peces, les trencaràs i no hi podràs jugar un altre dia”.

Tot aprenentatge, però, suposa un procés. Mentre l’infant no aprengui a identificar aquestes normes i pugui posar en joc les seves destreses per gestionar les seves emocions i sentiments, les rebequeries podran aparèixer en qualsevol moment. De fet, d’alguna manera són un tret característic del seu procés maduratiu.

Què podem tenir en compte a l’hora d’afrontar una rebequeria?

Rabietas, rabietas niños, berrinche, rabietas infantiles, pataleta, rabieta, pataletas


Així doncs, davant una rebequeria ens pot anar bé, en primer lloc, intentar comprendre què està succeint.
La paciència i l’empatia: diversos motius poden donar lloc a una rebequeria. Per exemple, està cansat o enfadat perquè li hem negat alguna cosa (no li deixem sortir al carrer amb màniga curta perquè fa fred, no li hem comprat el què ens demana, etc.) o per cridar la nostra atenció si, per exemple, sent que no donem prou importància a allò que a ell li preocupa.

L’autocontrol: si reaccionem amb crits i còlera, l’infant podrà reproduir aquesta conducta, responent també alterat i amb enuig, ja que els adults esdevenim un exemple a seguir pels petits. Tot i que cal ser ferms en les nostres decisions sense canviar les normes per no confondre’ls i transmetent-los uns límits, convé que intentem fer-ho amb tranquil·litat. Si nosaltres estem nerviosos, també els podem comunicar “hem de fer moltes coses, no tenim prou temps i m’estic enfadant, per això no ens podem quedar més estona al parc”.

Un moment de descans: davant una rabieta, és bo deixar que l’infant es calmi i que plori una estona i continuar amb l’activitat realitzada sense prestar atenció a la rebequeria. Això sí, sense perdre’l de vista.

Si percebem que l’entorn pot esdevenir un perill per a l’infant, cal acompanyar-lo a un espai silenciós i segur, evitant que es faci mal o que faci malbé alguna cosa. Així mateix, distreure el nostre fill i canviar d’entorn també pot ajudar: això també li permet posar en pràctica estratègies per controlar les seves emocions.

Per ajudar-lo a recuperar la calma, el podem abraçar, intentar fer-lo respirar i dir-li que entenem que passa per un mal moment però evitar gaires reflexions: en el moment de la rebequeria no val la pena preguntar-li perquè actua d’aquesta manera, perquè no ho sabrà.

Quan hagi trobat la calma, intentem escoltar-lo i ajudar-lo a expressar els seus sentiments: quan hagi superat l’enrabiada, li podem preguntar què l’ha fet enfadar i ajudar-lo a verbalitzar-ho amb paraules: “entenc que t’has sentit trist, però què ho ha provocat?; vols dir que estaves enfadat?, que et senties nerviós…?”, tot transmetent la importància que la vivència d’aquestes emocions no són una excusa del seu comportament: “encara que estiguem enfadats no hem de parlar malament, no hem de cridar…”. A banda de reconèixer i ajudar a verbalitzar el que el nostre fill ha sentit, li podem recordar que l’estimem: l’infant pot necessitar confort perquè és conscient que ha estat fora de control. Això també l’ajudarà a recuperar la serenitat sense ressentiments.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Relacions familiars i comunicació, Resolució de conflictes