Afavorir el desenvolupament de l’infant: sis recomanacions

desarrollo, 1-3 años, educación, habilidades, autonomía, límites, normas, valores, como favorecer el desarrollo de los niñosEntre l’any i els tres anys els infants desenvolupen moltes habilitats: milloren les seves competències motrius i ja manipulen diversos objectes amb força precisió, comencen a caminar, saltar i ballar, desenvolupen el llenguatge i diuen les seves primeres paraules, comencen a construir petites frases, i ja inicien el camí cap a l’autonomia i les relacions socials.

És per aquest motiu que, a banda de satisfer les seves necessitats bàsiques, en aquesta etapa és important també realitzar altres activitats per ajudar-los en el seu desenvolupament. Les recomanacions que us oferim a continuació us ajudaran a afavorir el desenvolupament del vostre fill, tant en aquesta etapa com en les posteriors.

Dediquem temps de qualitat als nostres fills.

Quan estiguem amb l’infant, demostrem-li afecte, parlem-hi, escoltem-lo, responguem a les seves preguntes i demanem-li com ha passat el dia, què ha fet, què ha descobert… interessant-nos per ell. És important intentar que el temps que dediquem als nostres fills sigui de qualitat, és a dir, que durant aquests moments centrem la nostra atenció en ells i evitem estar fent altres coses.

Per exemple, podem compartir amb ells jocs i altres activitats lúdiques, fer-los pessigolles, ajudar-los a descobrir el seu cos davant el mirall, fer construccions o gargots junts, jugar amb ells a jocs de falda com “l’arri, arri, tatanet”, “l’escarabat bum-bum” o el “tat!”, escoltar música i ballar plegats, córrer i deixar volar la nostra imaginació amb ells inventant activitats conjuntes. Si l’infant té germans, és important intentar fomentar el joc amb ells, evitant comparacions.

En el temps lliure també podem organitzar activitats fora de casa, en llocs on el nostre fill pugui interactuar amb altres nens. D’aquesta manera, estimularem la seva relació amb altres infants. També és recomanable dedicar estones a explicar-li històries, contes o a mirar llibres junts, evitant que passi molt temps davant de pantalles –com la tablet, el mòbil o la tele– i, quan ho faci, estar al seu costat per ajudar-lo a desenvolupar hàbits saludables en l’ús d’aquestes eines i que, alhora, sigui una activitat que fem junts.

Autonomia

En aquesta etapa el nostre fill començarà a desenvolupar la seva independència i la seva personalitat. Per això és important que seguim fomentant la seva autonomia, que ara ja és major que en etapes anteriors, especialment la relacionada amb la soltesa en el moviment, la capacitat de desplaçament… Per fer-ho el deixarem explorar el món que l’envolta, el farem participar en les tasques del dia a dia –com ara ajudar-nos a parar taula o a endreçar la compra–, deixant que vagi assumint responsabilitats –per exemple, que reculli amb nosaltres les joguines– i que pari atenció a la seva cura i desenvolupament, mentre nosaltres li oferim el nostre suport i ajuda: que comenci a fer servir els coberts encara que s’embruti, a beure aigua d’un got, a vestir-se o a rentar-se les dents per ell mateix…

És important intentar que l’infant se senti protagonista, fent-li saber que confiem en ell, deixant que provi les seves habilitats i capacitats i evitant qüestionar-lo quan fa alguna cosa malament. En aquests casos el podem rectificar amablement i amb afecte, mostrant-li com ho ha de fer, però evitant ser sobreprotectors o donar contínuament missatges negatius –no corris, no ho toquis…–. Hem de permetre que cometin errors perquè l’error és una forma d’aprendre.

Així mateix, si des de ben petits hem afavorit que el seu dia a dia tingui unes rutines i un entorn previsible i organitzat, l’infant gaudirà d’una major sensació de seguretat i, en conseqüència, actuarà amb major autonomia.

El seu temps

Deixem-li temps: En aquests moments l’infant encara no comprèn el concepte del temps de la mateixa manera que ho fem els adults, i no entén el que significa tenir pressa. Hem de deixar-lo fer amb calma i tranquil·litat –per exemple a l’hora de vestir-se i adreçar-nos a ell en present.

El nostre exemple

Els familiars hem de ser un bon model. Des de ben petits els infants ens imiten i aprenen d’allò que nosaltres fem i diem. Mantenir uns horaris, unes rutines i uns bons hàbits d’alimentació, comunicar-nos sense cridar i relacionar-nos amb amor són algunes de les coses que ens ajudaran en l’educació dels nostres fills.

A partir de les nostres accions també li estarem transmetent uns valors i aprendrà a conviure –a demanar perdó, a donar les gràcies, a compartir, a esperar el seu torn a l’hora de parlar i a fer tot allò que vegi que nosaltres fem–.

Normes i límits

Al voltant dels tres anys l’infant ja començarà a distingir entre allò que es pot fer i allò que no es pot fer, sobretot si des de ben petits ja els ho hem començat a transmetre. Ara, doncs, és un bon moment per anar consolidant normes i límits. Per fer-ho convé anar-li ensenyant algunes normes de mica en mica, i que aquestes siguin clares i coherents. Hem d’evitar canviar les normes en funció de l’humor dels pares o de l’infant, de si estem acompanyats d’altres persones o estem sols… Les hi hem d’explicar amb paraules senzilles, relacionant les conductes amb les seves conseqüències i assegurant-nos que ho entén. Sobretot és important parlar de les coses en el moment que passen o quan passaran en un futur immediat per garantir que l’infant recorda el que li hem dit. No podem explicar una norma que hauran de tenir en compte la setmana vinent –“El dissabte, quan anem d’excursió, cal que vagis agafat de la mà de la mama” –, això no ho recordarà pas, ni té significat per a ell. Les normes i els límits s’han d’anar treballant al moment.

Hem de tenir present que el nostre fill està descobrint el món que l’envolta, i és natural que de vegades no estiguem d’acord amb allò que vol o que fa. Per rectificar-lo no l’escridassarem: els infants entenen les coses sense necessitat de càstigs ni de crits, reconeixen perfectament una cara seriosa i el missatge que una determinada actuació no ha agradat. Això és més efectiu que un crit o que alçar la veu. És millor aprovar amb mostres d’afecte els comportaments adequats i explicar-los les coses des del respecte.

Recompenses

Intentem fer reforços positius: Entenem per reforç positiu aquells reconeixements que fem a la criatura quan fa alguna cosa bé, valorant els seus esforços i les conductes apropiades. Els petons, les felicitacions, compensar-la amb activitats que li agraden, acaronar-la, expressar amb paraules allò que ha aconseguit o fer servir la comunicació no verbal –un somriure, un assentiment de cap– davant un assoliment del nostre fill són alguns exemples de reforços positius. Als infants els agrada que els reconeguem allò que fan bé, és quelcom que els ajuda a aprendre.

 

El joc, la comunicació i la relació amb les persones adultes aportaran al nostre fill les condicions idònies per a un desenvolupament físic, emocional i social adequat.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge d'un a tres anys