Ajudem-lo a aprendre!

desarrollo infantil, capacidades, estimular, estimulacion, estimular bebe, ayudar a aprender, desarrollo motriz, desarrollo lenguaje, enseñar niño, como aprenden, estimular niño, habilidad, aprendizaje, desarrollo, aprender, enseñar bebe

Tot i que l’aprenentatge és un procés que es duu a terme al llarg de tota la vida, és durant els primers anys quan es produeixen els majors assoliments d’habilitats des del punt de vista motor, dels sentits, del llenguatge i del descobriment de l’entorn. En aquesta etapa també es construeix el vincle afectiu, l’aferrament amb les persones amb qui l’infant manté relació, que influirà de manera definitiva en la seva trajectòria vital. Li servirà per sentir-se protegit, segur, per aprendre a relacionar-se, per explorar i descobrir el món, determinarà com percep i es percep i, de mica en mica, anirà creant la seva identitat.

Aquest procés de desenvolupament i d’incorporació de nous aprenentatges serà fruit de les interaccions dels infants amb el seu entorn i amb les persones que l’envolten. Els adults, doncs, podem ajudar-los estimulant el seu aprenentatge i generant contextos rics que els permetin adquirir competències i desenvolupar les seves potencialitats. És important entendre l’estimulació com un acompanyament, sempre tenint clar que l’infant, per si mateix, és capaç. L’infant neix biològicament preparat per desenvolupar-se, amb curiositat per l’entorn, amb ganes innates de descobrir i amb necessitat d’interactuar.

Hem de tenir present que cada infant necessita el seu temps per fer fluir cadascuna de les seves capacitats. Caldrà aprofitar la seva espontaneïtat, donar-li llibertat, i respectar la seva naturalesa i individualitat. La nostra responsabilitat se centrarà en oferir els contextos apropiats –en tant que el seu entorn no deixa de ser un medi organitzat pels adults, que ha de respondre a les necessitats de l’infant– que permeti desplegar les seves possibilitats, afavorir l’experimentació, la manipulació, la comunicació, la convivència, el moviment… i que l’ajudi a créixer en harmonia.

Com ho podem fer?

  1. Les criatures aprenen a través de l’assaig i l’error. A partir dels diversos intents, i en funció de les respostes obtingudes, l’infant tornarà o no a repetir una acció o comportament determinat. Per exemple, si quan és al bressol vol que el prenguin en braços, potser plorarà per reclamar-ho. Si l’agafem, aprendrà a plorar per aconseguir aquesta resposta; si, en canvi, no l’agafem, cercarà altres estratègies per aconseguir-ho. Els infants tenen molta paciència i proven amb la finalitat de treure conclusions de les seves experiències i aplicar-les en situacions posteriors: proven diverses postures per desplaçar-se, llencen objectes per descobrir què passa, quin soroll fan, intenten encaixar-los insistentment fins aconseguir que passin per un forat, etc.

 

  1. Des del moment del naixement el nadó comença a observar el món que l’envolta i a explorar. De mica en mica diferencia allò que percep amb els sentits, toca els objectes, se’ls passa d’una mà a l’altra, els busca si no els veu i els manipula cada vegada amb més precisió fins que en descobreix l’ús i els fa servir adequadament. Per estimular aquest aprenentatge podem mostrar-li joguines de colors cridaners, sonalls o picarols, perquè els segueixi amb la mirada, jugar amb ell, donar-li objectes de diverses mides, formes i textures, amagar-los per tal que els trobi, o donar-li una capsa perquè els posi a dins. Allò més important, però, és que aprengui a descobrir per ell mateix. Nosaltres li podem ensenyar com ho ha de fer, però sempre deixant-lo provar i equivocar-se, perquè de l’error se n’aprèn.

 

  1. Durant el primer any de vida l’infant realitza grans assoliments amb relació a les seves capacitats de desplaçament. Els seus braços i cames cada vegada són més forts i comença a arrossegar-se pel terra, a gatejar i, potser, al voltant dels dotze mesos, es posa dempeus. A banda de ser curosos amb les mesures de seguretat a la llar, podem afavorir les seves possibilitats de moviment si li donem accés a espais amplis, juguem suaument amb les seves extremitats i les hi estirem, deixem objectes a la vora incitant-lo a què es desplaci per agafar-los, ens estirem al terra al seu costat o rodolem conjuntament, gategem amb ell i obrim les nostres cames perquè hi passi pel mig.

 

  1. Les repeticions acostumen a agradar a les criatures i resulten una forma d’aprenentatge que podem aprofitar. Per exemple, si ens fa ganyotes o emet algun soroll, li podem tornar repetidament, com si fos un joc. També podem agafar-li les mans amb les nostres i picar de mans o, quan inicia el balboteig, repetir síl·labes mentre la mirem als ulls i observa com es mou la nostra boca.

 

  1. Les rutines, enteses com els comportaments i accions repetitives que acostumem a realitzar de manera quotidiana en la cura del nadó, l’ajudaran a establir hàbits i a sentir-se segur.

 

  1. L’infant aprèn mitjançant la imitació i l’observació d’altres persones, tant adults com infants. Per això és important que afavorim les relacions i que tinguem en compte els models que li oferim.

 

  1. Identificar-se a ell mateix, començant a diferenciant-se de la resta de persones, és un dels assoliments importants que realitza el nadó durant el primer any. Per fer-ho explora i, de mica en mica, descobreix el seu propi cos. Nosaltres l’ajudem a desenvolupar els seus sentits i a prendre consciència de qui és i de com és quan li fem pessigolles o petons als peus, a les mans, a la panxa, etc.; quan li estirem suaument les cames i els braços, quan li posem mitjons cridaners perquè descobreixi els seus peus; quan el posem davant d’un mirall perquè s’hi vegi reflectit i aprofitem per anomenar-lo pel seu nom –“Qui és?”, “És la Maria?”– o quan li assenyalem les parts del cos mentre les anomenem.

 

  1. desenvolupament infantil, capacitats, estimular, estimulacio, estimular nado, ajudar a aprendre, desenvolupament motriu, desenvolupa parla, ensenyar nen, com aprenen, estimular nen, habilitat, aprenentatge, desenvolupament, aprendre, ensenyar nadoLes persones adultes contribuïm al desenvolupament del llenguatge quan, en presència de la criatura, en fem ús. Aprofitar moments com el bany, l’hora de menjar, la compra… per descriure allò que estem fent; explicar-li contes abans d’anar a dormir; cantar cançons animades amb gestos; fer jocs de falda acompanyats per cantarelles; mirar dibuixos amb ella explicant-li què veu, o quan diu alguna cosa que s’assembla a una paraula, repetir-la correctament i animar-la a tornar-ho a fer, ens ajudarà a facilitar-li l’adquisició del llenguatge.

 

  1. La interacció amb la criatura també ajuda a estimular el desenvolupament del llenguatge, de la comunicació i dels vincles afectius. És important que passem estones amb ella, que hi juguem, i que aprofitem les activitats quotidianes –quan li donem el pit o el biberó, durant la higiene o el canvi de bolquer, el moment d’anar a dormir, etc.– per acaronar-la, mirar-la als ulls, fer-li petons, parlar amb ella i afavorir el contacte pell amb pell.

 

El desenvolupament és, en conclusió, el resultat dels reptes que li proposem al nostre fill –en funció de la seva edat–, dels reptes que ell mateix es va marcant i de les destreses que posa en joc, juntament amb les ajudes que nosaltres li oferim per superar-los: reptar-lo a què es desplaci cap a nosaltres, cridant-lo pel seu nom i esperant-lo amb els braços oberts, o a emetre sons mentre nosaltres pronunciem repeticions sil·làbiques tipus “ma-ma-ma” davant d’ell, en són alguns exemples. Al llarg del seu procés d’aprenentatge, l’infant es trobarà amb diversos reptes que haurà d’anar superant. Per ajudar-lo, serà important ser pacients, respectar el seu ritme i plantejar-li reptes adequats a les seves possibilitats.

Category
0-1 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge