Al·lèrgies infantils

Segons apunten diversos estudis, les al·lèrgies en infants han augmentat significativament: cada vegada hi ha més criatures susceptibles i que pateixen alguna o altra al·lèrgia.

Durant els tres primers anys de vida, les al·lèrgies més freqüents que desenvolupen els infants són les al·lèrgies alimentàries i, a mesura que creixen, poden aparèixer les al·lèrgies respiratòries.

Què provoca les al·lèrgies?

Els al·lèrgens són les substàncies que poden provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones. L’al·lèrgia es produeix quan aquests al·lèrgens són reconeguts per l’organisme de l’infant com a substàncies estranyes o perilloses, malgrat que, en la majoria de les persones, siguin inofensives. Concretament, aquesta funció la realitza el seu sistema immunitari, que és l’encarregat de protegir-lo de malalties tot identificant i eliminant els agents infecciosos.

El tipus de reacció al·lèrgica que pugui patir la criatura dependrà tant de l’al·lergen que la provoca com de l’òrgan afectat.

Quins són els al·lèrgens més freqüents?

Els àcars, les floridures, el pol·len i les proteïnes que contenen alguns aliments acostumen a ser les substàncies que freqüentment poden provocar una reacció al·lèrgica. Alguns infants també poden tenir al·lèrgia als medicaments, a les picades d’insectes o al làtex, entre d’altres.

A continuació descobrirem quins símptomes acostumen a provocar cadascun dels al·lèrgens i algunes propostes per tal d’evitar-los:

Els àcars:

Els àcars són petits insectes que es troben principalment en la pols domèstica. S’alimenten de cèl·lules mortes –com ara la descamació de la pell de les persones o dels animals- i acostumen a habitar principalment en matalassos, coixins, sofàs, etc.

Els àcars acostumen a provocar al·lèrgies respiratòries com ara la rinitis, que provoca esternuts, secreció, congestió, picor nassal, etc.

Si el nostre fill és al·lèrgic als àcars caldrà evitar la presència excessiva d’objectes o teixits que puguin acumular pols i fer servir draps humits per netejar perquè eviten que la pols s’aixequi.

Les floridures:

Les floridures són al·lèrgens que es troben principalment en ambients humits o amb matèria orgànica, com ara els jardins. La principal reacció al·lèrgica que acostumen a provocar les floridures és la rinoconjuntivitis: congestió nassal, esternuts, envermelliment, picor dels ulls, etc.

L’ús de deshumificadors i ventilar diàriament la llar –especialment les zones on es concentra major humitat, com per exemple el bany- ens ajudarà a evitar la presència de floridures.

El pol·len:

El pol·len és un polsim que es troba en les flors de les plantes i que acostumem a trobar en l’aire que ens envolta i que respirem. Les persones podem ser al·lèrgiques a diversos tipus de pol·len – del pi, de les oliveres, etc.-. Segons les condicions climàtiques, l’efecte del pol·len pot ser més o menys fort per a les persones al·lèrgiques, causant principalment símptomes en les vies respiratòries i en els ulls com ara la rinoconjuntivitis.

Si volem conèixer els períodes de major concentració dels diversos tipus de pol·len podem consultar els calendaris de pol·linització. És difícil evitar el contacte amb el pol·len però sí que es poden prendre certes mesures. Per exemple, si el nostre fill és al·lèrgic a un determinat pol·len i sabem que ens trobem en una època en què és present a l’ambient, podem intentar evitar realitzar activitats que remoguin partícules de pol·len en la seva presència, com ara escombrar la terrassa, estendre la roba a l’aire lliure per evitar que s’acumuli aquest pol·len que li produeix al·lèrgia o bé mantenir les finestres tancades durant aquests períodes de major concentració de pol·len en l’atmosfera.

Els aliments:

Els al·lèrgens no són els aliments per sí mateixos, sinó les proteïnes que els composen. Les manifestacions al·lèrgiques s’acostumen a produir quan s’ingereix, s’inhala o es manté el contacte amb l’aliment, amb algun dels seus components o dels seus derivats.

Alguns dels principals aliments que esdevenen al·lèrgens són: la llet de vaca, els ous, el peix, el marisc, els fruits secs, els cereals i les fruites.

Els aliments acostumen a produir al·lèrgies a la pell com ara la urticària –presència de pàpules vermelles i inflamades al cos que provoquen picors intenses- o la dermatitis – presència de butllofes que acostumen a picar i generar sensació de cremor, supurar, formar crostes o que originen descamació de la pell- . A més, els aliments també poden produir al·lèrgies respiratòries com la rinitis o l’asma i provocar diverses molèsties digestives –vòmits, còlics, diarrea, etc.-.

És important que la criatura no consumeixi i eviti el contacte amb l’aliment que li produeix al·lèrgia, així com amb els seus derivats.

A més, com a mesura de prevenció, és recomanable que els familiars o les persones de l’entorn més proper coneguin quins aliments podrien provocar una reacció al·lèrgica al nostre fill.

Cal tenir present que una al·lèrgia alimentària no és el mateix que una intolerància a determinats aliments perquè tot i que en alguns casos poden semblar el mateix, poden tenir símptomes i conseqüències molt diferents. Davant la sospita de que el nostre fill pugui tenir una al·lèrgia o una intolerància alimentària caldrà que el visiti el metge per tal de fer-ne un diagnòstic precís.

La caspa i les escames que desprenen els animals:

Els animals quan renoven la pell poden esdevenir al·lèrgens, produint símptomes respiratoris i oculars. Alguns dels símptomes més freqüents són la conjuntivitis i la rinitis. Tot i això, també poden provocar manifestacions a la pell com erupcions, inflamació, urticària, etc.

Si l’infant és al·lèrgic als animals, és important que es renti les mans després de tocar-los. I si tenim mascotes a casa, evitarem que entrin a l’habitació del nostre fill i intentarem ventilar la casa amb freqüència.

Anisakis:

L’Anisakis és un paràsit freqüent en els peixos de mar –sobretot el lluç, el bacallà o el seitó- que pot esdevnir al·lergen i provocar urticària o alteracions digestives –vòmit, diarrees, etc.-.

Es pot evitar el paràsit en el peix si el congelem durant 48 hores abans del seu consum.

Els medicaments:

Alguns medicaments com els antibiòtics o els antiinflamatoris també poden esdevenir al·lèrgens. De vegades es poden confondre els lleus efectes secundaris dels medicaments –com sentir nàusees- amb les al·lèrgies als medicaments.

Els símptomes més freqüents en les reaccions al·lèrgiques per medicaments són aquells que es manifesten a la pell, com ara la urticària.

Si el nostre fill és al·lèrgic a algun mèdicament, constarà en el seu historial mèdic, de manera que el metge no el receptarà. De tota manera, val la pena informar-ho sempre que es consideri oportú (a l’escola, si comprem algun medicament a la farmàcia, etc.).

Davant una reacció adversa de l’infant com a conseqüència d’un medicament, suspendrem de forma immediata la seva administració i ens dirigirem al servei d’urgències mèdiques.

Les picadures d’insectes:

Alguns insectes,principalment les abelles i les vespes, poden injectar substàncies tòxiques que esdevenen al·lèrgens per a determinades persones. Les al·lèrgies més freqüents que provoquen les picadures d’insectes es produeixen a la pell.

Una picadura d’insecte és difícil d’evitar. De manera que si fos el cas, ens haurem de dirigir amb celeritat al servei d’emergències mèdiques.

Làtex:

El làtex és una substància present en molts dels objectes que es fan servir de manera quotidiana, com ara les tetines de biberons o xumets, els globus o les gomes d’esborrar. També és present en objectes d’ús sanitari, per exemple, els guants quirúrgics contenen làtex composat per unes proteïnes que esdevenen al·lèrgens per a determinades persones.

El principal símptoma de l’al·lèrgia al làtex acostuma a ser la dermatitis.

Si el nostre fill és al·lèrgic al làtex haurem de fer servir productes substitutius que no en continguin.

Un símptoma greu: l’anafilaxi

A banda dels diversos símptomes esmentats, el símptoma més perillós d’una reacció al·lèrgica és l’anafilaxi.

L’anafilaxi es produeix de manera immediata després de la interacció amb l’al·lergen, alterant els diversos sistemes orgànics –sistema respiratori, cardiovascular i digestiu- i arribar a generar diversos símptomes alhora. Un infant que pateix anafilaxi pot mostrar ansietat, dificultat respiratòria greu, marejos, vòmits i fins i tot pèrdua del coneixement.

Si l’al·lèrgia ha estat diagnosticada prèviament considerant que l’infant pot patir reaccions greus, el professional mèdic, a banda del tractament oportú, prescriurà la necessitat de portar sempre un autoinjector d’adrenalina a sobre. Aquest dispositiu, en forma de bolígraf, serveix com a mesura de primers auxilis davant l’anafilaxi: s’haurà d’administrar immediatament a l’infant davant la reacció al·lèrgica quan aquesta sigui greu. A banda d’injectar l’adrenalina, davant una reacció anafilàctica, el nostre fill requerirà d’una atenció mèdica immediata.

Els al·lèrgens formen part de la vida dels infants

Tot i prendre les mesures oportunes en funció de l’al·lèrgia que pugui patir el nostre fill, de vegades, la nostra por a que l’infant tingui una reacció al·lèrgica (fins i tot, a que un nen que no hagi presentat mai cap tipus d’al·lèrgia en desenvolupi alguna) poden fer que limitem la seva necessitat de descobrir, tocar, explorar o bé que intentem oferir-li tanta seguretat que ens excedim en la higiene.

Les mesures de prevenció s’han d’aplicar però, alhora, els nens han de poder jugar amb el fang o els animals, s’han de posar les coses a la boca i han de tocar els aliments perquè això forma part del seu desenvolupament.

També han de tenir uns hàbits d’higiene, com ara rentar-se les mans abans de dinar, però aquests haurien de ser coherents i no excessius. De fet, alguns estudis apunten que una de les mesures per tal que un infant sense al·lèrgies sigui menys susceptible de tenir-ne és evitar l’excés d’higiene (tant de l’entorn com personal): una forma d’entrenar a l’organisme per tal que es pugui defensar dels al·lèrgens és estar en contacte directe amb aquestes substàncies.

Category
3-5 anys, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys