Al·lèrgies: sis preguntes i respostes sobre aquests trastorns

Què són les al·lèrgies?

alergias, picor, inflamación, rojez, alérgenos, erupciones, urticaria, cólicos, vómitos, náuseas, diarreas, congestión, mocos, tos, ojos, dermatitis, eccema, antihistamínicos, conjuntivitis, ácaros, polen, erupciones, picaduras, rinitis, asma

Les al·lèrgies són una de les malalties més habituals en la població infantil. Una al·lèrgia és una resposta desproporcionada –picor, inflamació, vermellor, etc.– del nostre sistema immunitari a determinades substàncies –els al·lergògens– que no acostumen a molestar la majoria de les persones.

Les al·lèrgies són hereditàries?

Tot i que en el desenvolupament d’al·lèrgies existeix un component genètic, aquestes no es transmeten de pares a fills. Tot i això, si tant el pare com la mare tenen alguna al·lèrgia, les probabilitats que la criatura en desenvolupi són més elevades.

Així mateix, els factors ambientals –nivells de contaminació atmosfèrica, intensitat d’exposició a l’al·lergen, etc.– i els hàbits d’alimentació i d’higiene també poden influir en la seva aparició.

Com puc saber si el meu fill té al·lèrgies?

Els pares i familiars podem sospitar que la criatura té alguna al·lèrgia si presenta algun d’aquests símptomes:

  • Erupcions a la pell: urticàries, butllofes, descamacions, etc.

  • Picors als ulls, al nas, al coll, etc.

  • Dolors abdominals, còlics, vòmits, nàusees, diarrees, etc.

  • Congestió nasal, mocs, tos, xiulets al pit, etc.

  • Ulls vermells, inflats o plorosos.

 

En aquests casos, serà important disposar d’un diagnòstic mèdic precís que permeti conèixer si els símptomes realment són producte d’una al·lèrgia i, en cas afirmatiu, detectar quina o quines substàncies els estan provocant.

Quines al·lèrgies existeixen?

En funció de l’òrgan del cos on es manifesti l’al·lèrgia, parlarem d’al·lèrgies de la pell, dels ulls o respiratòries. Aquestes acostumen a estar causades per diferents al·lèrgens (aliments, medicaments, fongs, àcars…).

Al·lèrgies de la pell: La reacció al·lèrgica es produeix quan l’al·lergen entra en contacte amb la pell de la persona al·lèrgica o quan es consumeix l’al·lergen. Les al·lèrgies de la pell més habituals són la urticària –erupció que es produeix a la pell de forma immediata quan s’entra en contacte amb l’al·lergen i que acostuma a durar com a màxim unes hores– i la dermatitis de contacte –reacció al·lèrgica que es produeix si la pell ha estat exposada durant un temps continuat a l’al·lergen i que triga uns dies a desaparèixer–.

Els símptomes més freqüents són vermellor, picor, butllofes, erupcions, inflamació o descamació de la pell.

Els al·lèrgens que s’acostumen a associar amb aquestes reaccions són la caspa o escames de la pell dels animals, certs aliments i medicaments, picadures d’insectes, el làtex, l’exposició a raigs UV, el níquel i l’Anisakis –un paràsit present principalment en el peix cru o poc cuinat–.

Al·lèrgies dels ulls: Són força habituals, poden presentar-se associades a altres al·lèrgies i acostumen a produir una inflamació de la membrana conjuntiva –la mucosa que recobreix l’interior de les parpelles i s’estén per la part inferior del globus ocular–.

Els al·lèrgens més freqüents que provoquen aquestes reaccions són els fongs i les floridures, els àcars, el pol·len i la caspa o escames de la pell dels animals.

La conjuntivitis és la principal al·lèrgia dels ulls, i acostuma a provocar ulls vermellosos, picor als ulls i llagrimeig.

Al·lèrgies respiratòries: Es produeixen quan l’al·lergen entra en contacte amb el sistema respiratori, principalment per inhalació. Les al·lèrgies respiratòries més habituals són la rinitis al·lèrgica i l’asma.

Els símptomes que provoquen les al·lèrgies respiratòries són picors al nas, mocs, congestió nasal i tos.

Els fongs i les floridures, els àcars, el pol·len i la caspa o les escames de la pell dels animals són els al·lèrgens més freqüents en aquests casos.

Les al·lèrgies tenen cura?

Les al·lèrgies no tenen cura: per norma general, sempre que l’al·lergen entri en contacte amb la criatura li generarà molèsties i li provocarà les manifestacions al·lèrgiques, com la picor, les erupcions, etc.

Tot i això, un tractament adequat ens pot permetre reduir els símptomes de l’al·lèrgia. Així mateix, amb el pas del temps, el nen pot desenvolupar certa tolerància a l’al·lergen, principalment en al·lèrgies als aliments.

La meva criatura té al·lèrgies: Què faig?

El millor tractament per a les al·lèrgies és la prevenció i evitar les substàncies que la provoquen: és a dir, evitar el contacte de la criatura amb els al·lèrgens.

Quan l’exposició de la criatura a aquests al·lèrgens resulti difícil d’evitar, el metge ens indicarà quin és el tractament oportú –normalment medicaments antihistamínics–.

Category
1-3 anys, 3-5 anys, cura i seguretat, Salut d'un a tres anys