Amb l’expressió plàstica… aprenem, juguem, ens comuniquem!

Per als infants l’expressió plàstica és, alhora, un mitjà de comunicació, un procés d’aprenentatge i una activitat lúdica: mentre l’infant crea, dibuixa, pinta o modela, es comunica, a la vegada que, a través d’una experiència que li resulta gratificant i que entén com un joc, es va descobrint ell mateix i el món que l’envolta.

L’expressió plàstica és, en conclusió, una necessitat vital de l’infant, i els adults podem ajudar-lo a descobrir-la i incentivar-lo a experimentar amb ella. A l’hora de fer-ho, però, haurem de tenir en compte en quina etapa evolutiva es troba l’infant, adequant les tècniques i els materials que fem servir al seu moment evolutiu.

L’expressió plàstica, una eina per representar el món

expresion, plastica, ocio, desarrollo, aprendizaje, 3-5 años, manualidad, creatividad, comunicacion

En etapes anteriors l’infant haurà descobert i experimentat amb materials i tècniques diverses: haurà tocat els colors pintant amb les mans, haurà sentit el tacte de diverses textures, haurà manipulat plastilina o motlles de pa, haurà esquinçat paper… Després d’haver passat per una fase plena de descobertes, l’infant ara ja comença a fer produccions plàstiques que podem identificar més fàcilment. A la seva manera, representa les coses del seu entorn –objectes, persones, figures…– i els hi pot posar nom. Això és possible perquè, de mica en mica, millora les seves habilitats –l’observació, la concentració, l’orientació espacial…–, associa idees, classifica la realitat, canvia la seva manera de percebre el món, les seves emocions i com ho representa mentalment, té més precisió en l’ús de les eines i les seves destreses manuals, i tot plegat li permet fer produccions més elaborades. En definitiva, la manera de comunicar-se i d’expressar-se es relaciona amb el seu nivell maduratiu i de desenvolupament, i això fa que requereixi eines cada vegada més sofisticades, que nosaltres li podem facilitar.

Entre els tres i els quatre anys serà un moment apropiat per introduir utensilis que li permetin jugar amb el color, com ara pinzells, esponges, guixos, retoladors i llapis de colors. Les tisores de punta rodona i pastes, com el fang –que fins ara li resultava massa dur–, li aportaran noves possibilitats per modelar o per fer creacions amb paper.

La major coordinació mà-ull també li permetrà descobrir noves tècniques d’expressió plàstica com ara el collage o l’estampació feta amb patates, suros, fulles, etc., sobre un mural.

Entre els quatre i cinc anys descobrirà el concepte d’espai i volum. En aquesta etapa podem motivar l’infant a què utilitzi pastes per modelar o material de rebuig per crear figures tridimensionals: una carota de guix, un cotxe amb una caixa de cartró i uns botons… Els seus dibuixos cada vegada seran més elaborats i rics en detalls, i també s’aniran assemblant més a allò que vol representar.

A partir dels cinc anys l’infant començarà a consolidar els seus dots artístics i, de mica en mica, nous llenguatges conquistaran el seu interès, com per exemple el llenguatge escrit i el logic i matemàtic. També es podrà començar a despertar la seva curiositat no només per crear, sinó també per observar, i descobrirà el plaer de contemplar obres plàstiques. En aquest sentit és important que li oferim l’oportunitat de veure el món de l’art, bé sigui a partir de situacions properes a l’infant, aprofitant els recursos de la ciutat o del poble com ara estàtues o museus, mirant conjuntament il·lustracions a casa…

Set consells per treballar l’expressió plàstica

Tot i que la seva edat serà un factor a tenir en compte a l’hora de presentar diferents propostes d’expressió plàstica a l’infant, també serà important atendre la seva individualitat i respectar la seva evolució: en l’exercici plàstic hi influeixen factors afectius, emocionals, motrius i socials relacionats amb el seu procés maduratiu.

Per ajudar els infants a treballar l’experimentació i la creativitat és important que els adults evitem imposar-los models. Indicar als nens què han de fer i com han de crear, dibuixar o modelar, dient-los frases com ara “per què no copies aquest dibuix?”, ”I si mires de pintar aquest altre? o “Intenta no sortir de la línia”, no afavoreix una expressió genuïna i original del nen. Si volem potenciar la creativitat de l’infant serà necessari oferir-li llibertat i temps, afavorint que descobreixi noves eines amb què divertir-se:

  • Oferir materials diversos, respectant les seves preferències –hi ha infants que prefereixen treballar amb fang, a d’altres els hi agrada pintar, etc.– i evitant els excessos: no desbordem l’infant amb mil possibilitats diferents, deixem que un dia experimenti amb algunes coses i, més endavant, amb d’altres.
  • Facilitar també suports variats: Per exemple, el foli de paper ofereix un espai limitat i petit on experimentar, i en aquesta etapa l’infant necessita espai: li podem oferir, doncs, elements com ara cartolines o papers d’embalar. A l’hora d’ubicar aquests suports, també convé anar canviant: els podem posar al cim de la taula o enganxats a la paret, a vegades de manera horitzontal i d’altres de manera vertical…
  • Deixar que sigui l’infant qui s’apropi als materials i realitzi les accions que desitgi. El nostre paper serà fer d’observadors, assegurant-nos que l’infant disposa dels recursos necessaris i que es troba segur, i donar suport als seus interessos. Tot i que podem orientar-lo, és important que evitem dirigir-lo. Per exemple, de vegades l’infant pinta per les sensacions i la diversió que li produeix l’acte en si, i l’adult, benintencionadament, inicia una bateria de preguntes referents a la seva creació: “Què estàs dibuixant?, És un sol?…”. Això el pot a induir a haver de pensar en una resposta que ni tan sols havia previst: està creant pel simple plaer de crear. El diàleg amb l’infant amb relació a les seves creacions és important, però cal deixar-li espai mentre crea i deixar que finalitzi l’activitat.
  • Respectar el seu ritme: Com en qualsevol altre aprenentatge, l’expressió plàstica necessita llibertat i temps.
  • Valorar totes les seves creacions: Oblidem-nos del nostres gustos o criteris estètics, i felicitem-lo pel que faci. L’infant s’ha esforçat per crear i necessita el nostre reconeixement. Una bona manera de fer-ho és penjar el seu dibuix a la nevera, fer-li una foto i posar-la en el fons de pantalla del mòbil, etc.
  • Oferir un entorn adequat: Disposar d’un espai lluminós, endreçat, posant al seu abast el material que necessiti.
  • Escoltar i preguntar: L’infant ha de saber que ens interessem per les seves produccions, i que allò que ha fet és important per nosaltres –perquè un dels seus desitjos és agradar-nos–. Això ho aconseguirem establint un diàleg amb l’infant mentre tenim la seva creació al davant.
Category
3-5 anys, Articles Recomanats, Desenvolupament i Aprenentatge, Lleure de 3 a 5 anys, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys, Últims Articles