Aprendre jugant

El joc té una gran importància en el desenvolupament global de l’infant ja que tots hem crescut i hem après a través del joc: el joc ens empeny a explorar, a descobrir, a conèixer, a experimentar, a assajar i a interactuar amb objectes i persones del nostre entorn, posant en marxa habilitats i capacitats que ja estan adquirides i desenvolupant-ne de noves.

Per tot això, cal que siguem ben conscients del valor que té el joc pel nostre fill, respectant-lo, pensant com el podem potenciar i deixant espai perquè l’infant pugui jugar diàriament, evitant sobrecarregar-lo amb massa activitats programades o extraescolars.

Per què el joc afavoreix l’aprenentatge?

L’aprenentatge s’acostuma a produir com a resultat de la suma de la pràctica i l’entrenament, factors intrínsecs al joc.

Hem de tenir en compte que malgrat el seu principal objectiu pugui ser la diversió, en el joc també es posen en marxa i es milloren un conjunt divers d’habilitats (control del propi cos en moviment, orientació en l’espai, capacitat de representació, anàlisi de la realitat, ritme, relació amb els altres, etc.). Un exemple concret de les habilitats que es desenvolupen el veiem en els jocs pulsionals –en què predomina l’activitat moguda, energètica i amb una part de simulació, com ara llençar-nos plegats sobre uns matalassos simulant una combat o fer una lluita de coixins- situació en què l’infant manifesta i canalitza emocions d’una manera creativa.

És en aquest sentit que el joc resulta fonamental en l’evolució i el desenvolupament de totes aquestes habilitats:

Motrius: els jocs de moviment, amb el cos i amb els objectes, afavoreixen el desenvolupament motor de l’infant. Per exemple, quan fem una cursa a peu coix amb el nostre fill o l’ensenyem a anar en patins, l’ajudem a millorar el seu equilibri; quan salta a corda aprèn a coordinar els seus moviments i guanya força en la seva musculatura; mentre fa construccions amb blocs millora la precisió i les seves destreses manuals, etc.

Cognitives: durant el joc el nostre fill rep informació a través dels sentits, la processa, l’emmagatzema i la reconeix fins a construir el coneixement. Per exemple, els jocs de llenguatge els permeten adquirir vocabulari. Quan busquen diferències en imatges molt semblants, milloren la seva percepció visual; i quan juguem amb ells fent-los endevinar olors, contribuïm a la seva capacitat olfactiva.

Afectives: el joc permet expressar-se lliurament – els seus sentiments i les situacions que l’angoixen sense sentir-se jutjat-, exterioritzar i canalitzar les seves emocions, així com a superar la frustració. Per exemple, mitjançant el joc simbòlic, en què representa accions fictícies fent “com si”, pot reviure situacions viscudes com ara asseure’s sobre un cartró simulant aquell dia que va gaudir tant lliscant amb un trineu sobre la neu. També representa altres persones o personatges i satisfà fantasies, disfressant-se amb la nostra roba, agafant les bosses, la cartera, etc.

De relació: l’infant necessita entendre el món que l’envolta, el món dels adults i, per fer-ho, transforma aquest món a través del joc. Per exemple, quan juga a pares i mares està aprenent regles de convivència, acceptant rols i construint límits.

Mitjançant el joc prova situacions de la vida real però a la seva mida, representant-se ell mateix en determinades situacions, sense perills i controlant la situació – com ara fent que el seu nino, que en el seu joc el representa a ell, va al dentista – i aprèn a coresponsabilitzar-se de tasques –juga a escombrar la casa-. A més a més, el joc té altres funcions molt importants: mentre juga amb els adults o amb altres infants, estableix vincles d’afecte, aprèn a relacionar-se, a resoldre conflictes, a desenvolupar el seu sentit de pertinença a un grup, etc. Per exemple, els jocs tradicionals de ritmes i cançons l’apropen al folklore i a les tradicions i, quan espera que un altre infant baixi del tobogan o ha d’esperar que el gronxador del parc quedi lliure, aprèn a respectar el torn i a compartir els espais i els materials. En definitiva, tot un conjunt d’hàbits personals i socials que el fan anar adquirint un grau d’autonomia cada vegada més elevat.

El nostre paper en el joc de l’infant

Els nens juguen per plaer i per la seva necessitat innata d’acció i de curiositat. Però és gràcies a aquesta activitat lúdica que també aprèn: el joc és un excel·lent motor de desenvolupament. Per això, és bo que planifiquem els espais i els moments en què podrà jugar sense caure en un joc massa estructurat o organitzat. De fet, molts dels aprenentatges significatius per l’infant es produeixen en el joc lliure –aquell que inicia per iniciativa pròpia, que ell mateix inventa, creant, imaginant, etc.-. Per tant, el nostre paper és el de donar peu al joc i afavorir que els nostres fills puguin jugar en llibertat. Per fer-ho, convé:

  • Facilitar un ambient que els permeti ser autònoms i en què puguin experimentar. En aquest sentit, tant important és afavorir el contacte amb la natura i els jocs a l’exterior -fer sortides amb el nostre fill, anar al bosc, al parc, a jugar al pati o a la terrassa, etc., com quedar-se a casa i jugar amb els jocs o joguines que té –per exemple, una tarda de pijames en família jugant tots plegats-.
  • Oferir material divers per tal d’afavorir diverses possibilitats d’experimentació. Les joguines afavoreixen el joc però qualsevol objecte que pot no tenir cap valor per a nosaltres –com ara una capsa de sabates – pot ser meravellós pel nostre fill – que convertirà en un cotxe de bombers, en una caseta per a les nines, etc.-. Deixem-lo que cerqui i explori amb tot allò que faci que l’infant s’ho passi bé, sempre i quan sigui segur i adient al seu nivell evolutiu, com ara fang, material de rebuig, cordills, claus, botons, etc.
  • Dedicar i donar temps. Tant important com trobar un espai diari per jugar amb els nostres fills és que els donem prou temps per jugar al seu ritme, sense interrompre’ls amb altres demandes mentre juguen i evitant oferir solucions als petits problemes amb què es poden trobar: si nosaltres ens anticipem, destorbarem el fil conductor de la seva activitat i no afavorirem l’aprenentatge ni la seva capacitat de resolució i de concloure experiències o hipòtesis. Deixem-lo que s’entretingui observant com uns cargols li llisquen per la cama, descobrint què li fa pessigolles o buscant on es troba el cau de les formigues.
  • Saber ser observadors: és important que, de tant en tant, siguem presents en el moment en què els infants estan jugant i els escoltem i establim límits. Això els dóna confiança, tranquil·litat i seguretat per tal de poder centrar-se en el joc. Nosaltres hi podem ser, però l’hem de deixar jugar lliurement: l’infant ha de ser el protagonista del joc i és important que el deixem que s’embruti, que s’enfili, que experimenti o que es mulli evitant els “fill, ho estàs omplint massa”, “no, això no va aquí”, etc. És la llibertat de l’infant la que garanteix la majoria d’avantatges del joc com a espai de desenvolupament.
  • Com a protagonista, també hem de respectar el “no joc”. És positiu que nosaltres el motivem a jugar però cal prestar atenció a aquells senyals que ens indiquen que ell també té ganes de fer-ho. Tan positiu és el seu interès per estar actiu, com el seu interès per no participar i limitar-se a observar. Cal tenir present que aquests moments també formen part del seu procés d’aprenentatge.
  • Mantenir una actitud de disponibilitat: tant important és deixar espais al nostre fill perquè jugui lliurement com el fet de jugar amb ell i, de tant en tant, poder-li fer propostes: la importància del joc no recau tan sols en la joguina. Per exemple, engegar la tele, donar-li aquella joguina tan “interactiva” i que el distreu, o deixar-li el mòbil perquè s’entretingui perquè nosaltres estem molt cansats o perquè estem parlant són actituds que s’haurien de limitar.

Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge, Lleure de 3 a 5 anys