Cada vegada més autònoms

Conèixer les característiques comunes del desenvolupament evolutiu dels infants ens ajuda a l’hora de fer propostes als nostres fills. Per exemple, si coneixem les habilitats que està desenvolupant en un moment determinat (i, en aquest sentit, el més important és observar allò què fa i allò pel que mostra interès), serà més fàcil que li proposem jocs que ho afavoreixin, amb els que s’ho passi bé, que no resultin ni massa senzills ni massa complicats…

Dels 24 mesos als 30 mesos:

niños de 2 a 3 años, niño 2 años, desarrollo evolutivo del niño, juegos 2 años, niños de dos años, niño de 2 años, hitos del desarrollo

Manipulen els objectes amb força precisió. Per exemple, mengen amb cullera sense embrutar-se i beuen aigua sense vessar-la.

Es mouen amb més seguretat, caminen coordinant mans i peus, pugen i baixen escales sols (ho acostumen a fer d’esglaó en esglaó), salten amb els dos peus junts i segueixen posant a prova les possibilitats del seu cos.

Cal tenir en compte que hi ha infants més atrevits que d’altres: per exemple, nens a qui els agrada enfilar-se o grimpar i d’altres més porucs i/o prudents.

Si fins ara van començar a col·laborar a l’hora de vestir-se i desvestir-se, per exemple, estirant un braç, ara poden posar-se o treure’s alguna peça de roba o el calçat, si són de fàcil posar i treure.

A aquesta edat, a més, en funció del seu grau de maduresa, alguns infants inicien la retirada del bolquer.

També inicien la parla telegràfica fent frases amb nom i verb –“nen té pilota”-. Utilitzen el “no” de forma oral i no només amb el gest. Responen a preguntes senzilles, entonen cançons i són capaços de parar atenció durant una estona als contes i a altres activitats.

Segueixen imitant el món adult però aviat deixaran de buscar-nos com a mirall a imitar i ens representaran i es representaran a ells mateixos posant en pràctica experiències viscudes: iniciaran el joc simbòlic. És a dir, representen històries “fent com sí”: l’infant agafa aquell teclat d’ordinador que li vam donar per jugar fent com si fos la mare treballant, bressola el nino com si fos el pare amb el germanet o simula que el peluix és ell a la visita del metge. Mitjançant aquest joc, representa rols i comprèn el món en què viu.

Continuen realitzant activitats paral·leles amb altres infants i, de mica en mica, aniran compartint objectes, mostrant curiositat per allò que fan els altres i interactuant amb ells.

Mostren interès i participen en les activitats de la llar. Per això ja els podem demanar que col·laborin en petites tasques de responsabilitat com ara deixar la roba bruta al cistell, col·locar els tovallons a taula, etc.

Dels 30 als 36 mesos:

El perfeccionament de les seves destreses amb les mans és cada vegada més evident: realitzen activitats d’enroscar, encaixar, enfilar, retallar, etc. Amb la nostra ajuda i supervisió, poden començar a fer servir altres estris com ara unes tisores o el ganivet, però caldrà que siguin sempre estris apropiats per a ell: per exemple, que siguin de punta rodona per evitar punxades o talls.

També milloren en la coordinació dels seus moviments. Corren, salten a peu coix, van de puntetes, pugen i baixen escales alternant els peus en els esglaons i fins i tot alguns nens comencen a anar en tricicle.

A l’hora de comunicar-se utilitzen oracions cada vegada més elaborades. Fan servir les variacions oportunes de gènere, nombre o persona (el germà és guapo, la germana és guapa). També milloren la seva entonació i ja saben exclamar i preguntar. En aquest sentit, gaudiran si juguem amb ells a titelles o si quan els expliquem un conte representem els diàlegs dels protagonistes tot entonant.

Consoliden determinats hàbits com ara anar a dormir quan ha passat una estona després de sopar, rentar-se les mans abans dels àpats i, fins i tot, poden deixar de fer servir el bolquer, especialment durant el dia.

Segueixen engrescats amb els jocs d’imitació i amb els jocs simbòlics, així com els jocs de construcció o els jocs que impliquen moviment, tot i que cada vegada són més complexos. Per exemple, en el joc simbòlic, l’infant utilitzarà objectes per representar imatges mentals (el plat es converteix en un volant, simulant que la mare el porta en cotxe a l’escola o fa receptes de cuina utilitzant sorra i aigua com a ingredients per elaborar els àpats). Per tant, jugarà sense necessitat de l’objecte real o de la joguina que el simuli.

També seguirà avançant en el procés de socialització, intercanviant materials amb altres infants.

En aquesta edat, la majoria d’infants ja utilitzen el “jo” per parlar d’ells mateixos i poden iniciar una etapa d’oposició per demostrar la seva autonomia: utilitzen força el no i les negatives a les nostres propostes i poden, fins i tot, intentar posar a prova els límits dels adults. Hem d’entendre que volen manifestar els seus interessos i aquesta és una forma d’intentar demostrar-nos que poden fer coses per si mateixos, que volen prendre decisions, etc.

Quan determinades fites triguen excessivament a arribar, aquesta tardança pot ser un senyal de possibles situacions de risc. En aquest cas, si aconseguim detectar-ho a temps, convé consultar-ho amb un especialista i abordar-ho tan aviat com sigui possible.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge d'un a tres anys