Com actuar davant l’asfíxia o falta de respiració de la criatura?

Un ennuegament amb el menjar o amb alguna peça petita, un descuit a la banyera o a la platja, o un infant que té al seu abast bosses de plàstic són diverses situacions que poden provocar l’asfíxia o la falta de respiració de la criatura. Si això passa, i la criatura no pot expulsar l’element que li impedeix respirar per ella mateixa, haurem d’actuar per ajudar-la a expulsar allò que està causant l’asfíxia. Si la criatura es quedés inconscient, caldrà avisar de seguida els serveis d’emergències i, en cas que així ens ho indiquessin els professionals que ens atenguin al telèfon, practicar-li la reanimació cardiopulmonar mentre arriba el servei mèdic.

Per evitar aquestes situacions de risc, però, el primer que cal fer és prevenir. Si, malgrat totes les precaucions, ens trobem davant un cas d’ofegament, diverses mesures ens poden ajudar a afrontar la situació amb serenor. Tenir unes mínimes nocions sobre com realitzar una reanimació cardiopulmonar a una criatura també ens ajudarà en cas de trobar-nos amb la necessitat de reanimar el nostre nadó.

El primer pas: prevenir

Mentre el nostre fill sigui un nadó, caldrà que siguem nosaltres qui vetllem perquè el seu entorn sigui segur. Les següents mesures ens ajudaran a prevenir accidents:

  • Mantenir la criatura allunyada d’objectes petits que es pugui empassar: monedes, botons, joguets amb peces petites o amb piles, etc.
  • Quan la criatura comenci a gatejar, caldrà assegurar-nos que no porta cap aliment a la boca, perquè es pot ennuegar, i ser molt curosos amb les mesures de seguretat de la llar, especialment amb escales, armaris que pugui obrir…
  • Mantenir els productes que puguin ser tòxics –productes de neteja, medicaments…– fora de l’abast de la criatura. Convé que els guardem en armaris alts i tancats.
  • Observar i estar al costat de la criatura quan menja.
  • No lligar o envoltar el coll ni el canell del nadó amb cadenes, xumets, o teles llargues.

El nostre nadó no pot respirar: què fem?

L’asfíxia és una obstrucció parcial o total de les vies respiratòries, normalment causada per la presència d’un objecte a la gola del nadó. En alguns casos, l’asfíxia també pot ser provocada per una reacció al·lèrgica que causi una inflamació de la gola. Si sospitem que l’ofegament es produeix a causa d’una al·lèrgia, esperarem a l’arribada del servei d’emergències sense practicar cap actuació al nadó. En cas que l’asfíxia tingui el seu origen en la presència d’algun objecte a les vies del nadó, podem intentar ajudar-lo a expulsar aquest objecte.

Quan es produeix una obstrucció parcial de les vies respiratòries, és probable quela criatura tussi, faci arcades o plori amb molta energia. Si això passa, és important deixar-la tossir: és la manera més efectiva d’eliminar l’obstrucció, evitant, inicialment, donar-li cops a l’esquena.

Davant una obstrucció total de les vies respiratòries, el nadó acostuma a no poder plorar ni tossir. Potser farà sorolls estranys o no produirà cap so, obrirà la boca i la seva pell s’envermellirà o es tornarà blava.

En cas d’obstrucció total, o si tossint no aconsegueix expulsar l’objecte que ha provocat l’obstrucció, l’haurem d’ajudar a fer-ho. Per fer-ho, i mentre esperem els serveis mèdics que ja haurem avisat, és recomanable seguir els següents passos:

 

  1. primeros auxilios niño, primeros auxilios bebe, accidente niño, proteger niño, proteger bebe, socorrer niño, socorrer bebe, pulso niño, pulso bebe, asfixia niño, asfixia bebe, reanimacion cardiopulmonar, reanimacion niño, reanimacion bebeDonar cops a l’esquena: inclinarem la criatura cap per avall, recolzada sobre el nostre avantbraç i sostenint la seva barbeta amb els dits. La mantindrem en un angle de 45º, de manera que el seu cap estigui per sota del seu pit. Utilitzant la base del palmell de la mà lliure colpejarem la criatura cinc vegades, de manera ferma i ràpida, però sense fer-li mal. Els cops s’han de fer entre els dos omòplats del nadó.

 

  1. Fer compressions pectorals: si amb els cops a l’esquena la criatura no s’ha recuperat o ha expulsat allò que l’asfixiava, la girarem panxa amunt, tot mantenint la inclinació del seu cos i la subjecció de la mandíbula però amb el cap de costat. Situarem dos o tres dits al cim del seu pit, en el centre, just per sota dels seus mugrons –a l’alçada de l’estèrnum– i realitzarem cinc compressions pectorals suaus però ràpides.

 

Repetirem de manera seqüencial els cinc cops d’esquena i les cinc compressions pectorals fins que aconseguim expulsar l’objecte o que la criatura comenci a plorar, tossir o respirar per ella mateixa. Si tus, no l’interromprem.

Si l’obstrucció persisteix, amb el nostre dit polze sobre la llengua i la resta de dits subjectant la barbeta de l’infant, procurarem veure si es detecta l’objecte a través de la boca. Si fos visible explicarem als serveis mèdics què és el que estem veient. Si des dels serveis d’emergència ens ho indiquessin, perquè l’objecte no està situat a molta profunditat i estem segurs que el podem agafar, l’intentaríem extreure amb un dit fent ganxo. En cas contrari, no ho farem, ja que correm el perill d’empènyer l’objecte més endins.

Encara que aconseguim retirar l’objecte de la via respiratòria i el nostre infant es recuperi, haurà de ser atès igualment pel metge.

Si no aconseguim retirar l’objecte o el nadó perd la consciència a causa de l’obstrucció, podem practicar-li la reanimació cardiopulmonar mentre esperem l’arribada dels serveis mèdics ja que, si l’obstrucció no fos total, la reanimació cardiopulmonar permetria un cert grau de ventilació. àLink cap a article sobre reanimació cardiopulmonar.

Category
0-1 anys, 1-3 anys, cura i seguretat, Salut, Salut, Salut d'un a tres anys