Com es desenvolupa el vincle afectiu?

En la creació del vincle allò que es posa en joc és la relació, vehiculada per l’afecte i la comunicació. Una comunicació en el sentit més ampli, sensorial, amb un gran pes de la comunicació no verbal –els nostres gestos, mirades, moviments, etc.-.

La vinculació afectiva es desenvolupa a través de la repetició de les situacions de cura. Hi ha tres moments que són especialment importants: a l’alimentació, en el plor, i en l’estat de vigilància quan s’adorm, abans d’agafar el son. El nostre fill ens activa i comunica sobretot amb el plor i el somriure, des de ben petit.

Per a un desenvolupament afectiu sa convé que en els moments de cura atenem a l’infant amb sensibilitat i de forma respectuosa.

Per tal de complir funcions bàsiques de la família com ara la supervivència i seguretat emocional, el vincle emocional té quatre manifestacions fonamentals:

  • Buscar i mantenir la proximitat.
  • Oferir resistència a la separació i protestar si aquesta es dóna.
  • Emprar la figura de vincle emocional com la base des d’on explorar el món físic i social.
  • Sentir seguretat buscant en la figura de vincle emocional el benestar i el suport que necessita.

Com podem afavorir el vincle afectiu segur en la nostra mainada?

  • Afavorint una relació recíproca, de comunicació i expressió de sentiments, reconeixent les emocions de la nostra mainada i les nostres, ajudant als nostres fills a expressar allò que senten.
  • Aportant models respectuosos de gestió de les emocions, per exemple reconeixent els nostres propis sentiments.
  • Promovent vinculacions basades en el respecte, l’empatia, la reciprocitat i la confiança en les capacitats de l’infant.
  • Aportant suport i estímul afectiu verbalment, tot expressant l’amor pels nostres fills i, sobretot, amb la comunicació no verbal: les carícies, les pessigolles, el joc…
  • Afavorint la gestió dels conflictes des de les capacitats i l’autonomia personals, en funció de la seva edat.

Com podem millorar la vinculació amb els nostres fills?

  • Escolta activa: escoltem allò que diuen, senten i pensen amb intensitat, atenció i sense interrupcions.
  • Empatia parental: comprendre als nostres fills i saber transmetre’ls aquesta comprensió. Per exemple, tot dient-li “entenc que ploris perquè estàs trist”.
  • Resiliència parental: confiant en les nostres competències com a mares, pares i cuidadors, reconeixent els nostres límits però alhora sentint-nos capaços d’afrontar les adversitats, etc.
  • Actituds coherents i predictibles.
  • Presència física i actitudinal dels adults en la vida diària familiar.
  • Estil educatiu democràtic, tot delegant responsabilitats en els nostres fills, mostrant-los afecte, reconeixent els seus sentiments… però alhora sabent establir límits.
  • Incrementar el temps d’oci compartit, per exemple tot compartint jocs i altres situacions o experiències que als nostres fills els agradin.
  • Cercar o crear els espais necessaris per a donar un mínim d’atenció individualitzada a cada fill o filla: dediquem-los temps.

Pensem-hi…

Tenim moments per estar amb els nostres fills? Espais més relaxats on es pot xerrar d’una altra manera? On es poden fer activitats diferents del que fem en el dia a dia? Espais especialment pensats per a gaudir amb els nostres fills i reforçar els vincles amb ells i entre tota la família?

Category
0-1 anys, 1-3 anys, 3-5 anys, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys