Com explicar al meu fill que té una intolerància o una al·lèrgia alimentària?

Un infant amb intoleràncies o al·lèrgies alimentàries, a mesura que creix, aprèn a conviure amb els símptomes, a discriminar allò que pot menjar d’allò que no pot menjar, replicant aquelles pautes que ha observat dels adults que l’atenem, perquè ha format part del seu dia. Per exemple, no menja dels plats dels seus germans perquè sap que, si ho fa, es trobarà malament, veu com el pare envasa alguns aliments apartats d’altres, l’avi, abans d’oferir-li un caramel, li pregunta a la mare si el pot menjar, etc.

De fet, l’infant cada vegada pot assumir més responsabilitats i els pares l’hem de seguir acompanyant mentre va guanyant autonomia i comença a ser capaç de tenir cura del seu propi benestar.

Què convé que aprengui el nostre fill? Com li podem ensenyar?

Aprendre a reconèixer quins són els aliments segurs –aquells que pot menjar- i els aliments no segurs – aquells que ha d’evitar-. En la majoria dels casos, els infants d’aquestes edats ja els identifiquen, no tant per les nostres explicacions, sinó pels hàbits que els hem anat transmetent. Si volem reforçar aquest coneixement, podem fer servir dibuixos, imatges –que després podrem aprofitar i penjar a un lloc visible de casa, com ara la porta de la nevera-, animar-lo a diferenciar els aliments que pot o no pot menjar, presentant-li diversos aliments, tant en cru com cuits, etc.


Identificar si els aliments contenen algun al·lergen o substància que li pugui provocar una reacció adversa.
En aquest sentit, li podem explicar com ho fem els adults per tal d’identificar-ho, per exemple, tot i que encara no sàpiga llegir, convé que conegui la importància de comprovar les etiquetes dels productes perquè és l’espai on s’indica exactament quins ingredients contenen els aliments.

Si en les nostres rutines és habitual que l’infant ens acompanyi a comprar, normalment ells ja realitzen aquesta pràctica: agafen un producte, el giren per mirar l’etiqueta i s’apropen a nosaltres demanant-nos si allò ho pot o no ho pot menjar. Si no és el cas, podem aprofitar quan anem al supermercat per fer-lo participar, proposant-li que busqui aquells aliments que tenen el símbol que indica que no contenen la substància en qüestió –per exemple, si és al·lèrgic al gluten, animar-lo a buscar quins aliments tenen l’espiga barrada- o que ens doni el paquet perquè nosaltres el llegim.

Conèixer la importància de manipular i emmagatzemar amb cura els aliments. Per exemple, mentre cuinem, expliquem-li quins hàbits d’higiene seguim o què fem per evitar que aquells components que li poden provocar alguna reacció al·lèrgica entressin en contacte amb allò que ell prendrà: “cuino primer el teu tall perquè d’aquesta manera sabem que l’oli i la paella estan ben nets, no contenen res que et pugui provocar al·lèrgia”, convidem-lo a endreçar la compra i expliquem-li en quin armari desem els seus aliments o si fem servir alguns recipients que els identifiquin i per què ho fem.

Que conegui aliments que puguin substituir aquells que no pot menjar, transmetent la idea que molts àpats es poden adaptar. Per fer-ho, podem cuinar amb ells receptes senzilles: per exemple, li podem demanar que ens ajudi a arrebossar llom amb suc de taronja i pa ratllat, en substitució de l’ou, explicant-li per què ho fem.

Aprendre a conèixer els símptomes: saber què li pot passar si menja o toca aquell aliment que li provoca l’al·lèrgia o la intolerància. Tot i que no cal dramatitzar, (de fet, si alguna vegada s’ha trobat en la situació, potser ja la recorda), de vegades, la seva curiositat, l’interès per descobrir quin gust té aquell aliment o aliments que no pot menjar, el porta preguntar-nos sobre què passaria si…, per què li passa allò o per què ell no pot menjar allò que mengen la resta d’infants.

L’infant es troba en una etapa en què li agrada conversar i descobrir el motiu de les coses. Per tant, li podem explicar amb paraules planeres i senzilles, anomenant cada cosa pel seu nom, què és una al·lèrgia o què és una intolerància, com és la seva al·lèrgia o intolerància, quins símptomes té, etc. L’important és no deixar les seves preguntes sense resposta o confondre la criatura amb conceptes falsos –per exemple, denominant el medicament “bombonet” o d’altres expressions infantilitzades-. Per això, també cal que nosaltres coneguem amb detall l’al·lèrgia o intolerància, demanant orientació i informació a l’especialista si ho considerem oportú.

Reconèixer la importància de saber dir no davant l’oferiment d’algun aliment per part d’alguna persona que desconeix que l’infant té alguna al·lèrgia o intolerància alimentària. També convé que conegui la importància de menjar allò que nosaltres li hem preparat, evitant compartir o intercanviar els àpats amb d’altres persones, com ara el berenar amb els companys o amics. A mesura que l’infant observa com nosaltres, amb fermesa però amb cordialitat, rebutgem que alguna persona li ofereixi aliments i raonem per què ho fem, ell està aprenent a marcar aquest límit, és a dir, a dir no.

Si observem que l’infant es pot sentir molest –per exemple, ha anat a celebrar un aniversari amb els amics i no pot menjar alguna cosa que altres nens prenen-, intentem normalitzar la situació i validar les seves emocions, ajudant-lo a reconèixer-les i expressar-les: “entenc que estiguis trist perquè no pots menjar aquests caramels”. D’altra banda, potser hi està tan habituat que no l’afecta. Si és així, val més que evitem preguntes o donem importància a aquest fet que per a ell no ha estat rellevant.

A banda d’això, en aquestes situacions, i per evitar que l’infant es pugui sentir exclòs, intentarem donar-li un aliment segur, similar a allò que els altres mengen. Si podem, també és important que a casa mengem tots el mateix.

Sentir-se que no és l’únic i cercar persones o posar exemples d’altres companys d’escola, amics, familiars, etc., que també tenen alguna al·lèrgia o intolerància alimentària és una altra estratègia que els pot fer sentir més bé.

Tan important com que l’infant conegui informació rellevant en relació a l’al·lèrgia o intolerància és assegurar-nos que la resta de persones de l’entorn més immediat de l’infant també la coneix, afavorint un ambient segur per a ell. Els avis, els tiets, l’escola, etc., han d’estar avisats de les al·lèrgies i intoleràncies de l’infant.

Category
3-5 anys, Alimentació i Nutrició, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys