¿Com podem ajudar als nostres fills a afrontar els seus sentiments?

Hi ha relació entre el que els nens senten i la forma com es comporten. Quan es senten bé, l’adaptació a noves situacions és més fàcil, i si es senten amb por, confosos o tristos, és fàcil que apareguin les rebequeries, els plors… ¿Com podem ajudar als nostres fills a sentir-se bé?: ajudant-los i validant els seus sentiments.

Emociones niños, inteligencia emocional en niños, inteligencia emocional para niños, inteligencia emocional niños, educación emocional infantil, sentimientos niños, sentimientos hijos

Per exemple, existeix una relació directa entre la tornada a l’escola i sentiments confosos. Pot ser, per molts infants, un moment d’inseguretat, por i abandonament. Sovint l’acompanyament que fem els pares els primers dies d’escola de l’infant és intentar “normalitzar la situació”. Així es fàcil trobar-nos amb respostes de negació dels sentiments de l’infant (“no hi ha raons perquè tinguis por”, “vinga, riu una mica que només és una nova classe”…), respostes “filosòfiques” (“ja s’ha acabat la bona vida de l’estiu”, “escolta, així és la vida, mira la resta de nens…”) o consells (“el que has de fer és anar a jugar amb els companys”, “no estiguis trist que de seguida et passarà”…). Amb tota la nostra bona fe, no estem validant els sentiments de l’infant.

Proposem tres formes que poden resultar efectives per acompanyar els nostres infants en aquests sentiments:

Escoltar l’infant amb tota la nostra atenció

Enlloc d’escoltar-lo a la vegada que estem fent una altra cosa, o sense mirar-lo directament, escoltem-lo amb tota la nostra atenció, utilitzant el seu llenguatge, cercant la seva mirada. Potser no necessitem dir res, doncs sovint tot el que el nen necessita és un silenci ple de comprensió. De vegades no calen paraules: a un nen li resulta difícil pensar constructivament quan algú tracta d’interrogar, culpar o aconsellar excessivament. Hi ha criatures que prefereixen que no se’ls digui ni una sola paraula quan estan alterats o tristos. Per a ells, és suficient la presència amorosa del pare o la mare.

Validar els sentiments de l’infant amb una paraula (t’entenc, oh, ja…)

Com a mostra de la nostra escolta activa i incondicional, podem respondre amb un “t’entenc, ja veig, ohh…”. Són expressions d’incondicionalitat i acceptació de l’altre que ajuden a que l’infant pugui explicar el que està sentint, i pugui trobar paraules per els seus sentiments i camins d’acció o resposta adequats a la situació i la seva edat.

Posar nom als sentiments del nen

Hem d’intentar no treure importància al que el nen està sentint, a les seves emocions. Per molta voluntat compassiva amb que ho fem (amb comentaris com ara “no ploris, només és el primer dia d’escola…”) el nen estarà cada vegada més alterat. En el seu lloc, posem-li un nom al seu sentiment: el nen que escolta paraules que descriuen el que està experimentant es sent profundament escoltant i en consol. Estem reconeixent la seva experiència interna i això és molt valuós per la criatura en aquest moment tant nou per ell. De vegades el simple fet que algú sigui comprensiu en el que vol el nen, li resulta més fàcil de suportar (“entenc perfectament que estiguis trist-a perquè es el primer dia d’escola”).

No existeixen varetes màgiques, però la voluntat de validar allò que els infants senten, per exemple en el seu retorn a l’escola, és el primer pas per ajudar-los a afrontar noves situacions de forma positiva.

Maria José Guarino
Educadora Social i Psicopedagoga
Màster en Atenció Centrada en la Persona

Category
1-3 anys, 3-5 anys, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació