Com podem ajudar el nostre nadó a estar còmode?

[sc_embed_player fileurl=”https://parentalis.com/wp-content/uploads/2017/10/Canvis-posturals-II.mp3″] Fes clic si vols escoltar l’àudio

Com podem ajudar el nostre nadó a estar còmode?

Els canvis de postura poden fer que el nostre nadó se senti incòmode, especialment quan el posem panxa avall o de costat.

En l’article sobre els canvis posturals parlàvem de la importància de què el nadó, des de ben petit i mentre està despert, s’habitués a estar en diferents posicions: panxa enlaire, bocaterrosa i de costat.

Aquests canvis no són sempre ben acceptats per tots els infants. Llavors, com ho podem fer per ajudar el nostre nadó a trobar-se còmode tant quan està panxa amunt com quan el posem de costat o panxa avall?

Per al nadó, acostuma a ser còmode estar de panxa enlaire, ja que és la posició més similar a quan estava al ventre de la mare. Quan està panxa avall o de costat, però, pot ser que l’infant gemegui o que el veiem tens.

Per què l’infant es mostra incòmode quan està panxa avall o de costat?

A banda de no estar habituat a estar bocaterrosa o de costat, l’infant es pot mostrar incòmode, principalment, per dos motius: li costa mantenir la posició o bé es sent insegur.

És habitual que quan posem l’infant de costat li costi mantenir aquesta postura per si mateix: si sospitem que això el fa sentir incòmode podem alçar cap endavant el braç inferior del nadó, aquell braç que queda recolzat sobre el matalàs. Això l’ajudarà a mantenir-se de costat i no donar-se la volta.

Pel que fa a la inseguretat, en aquestes posicions, quan està panxa avall o de costat, el nadó no pot controlar tant el seu entorn com ho fa quan està panxa amunt i això li pot generar inseguretat. En aquests casos serà important que nosaltres li oferim la seguretat que necessita.

Per fer-ho intentarem fer saber a l’infant que estem al seu costat. Li podem parlar i afavorir el contacte amb ell, per exemple deixant al nadó panxa avall sobre la nostra falda o, si estem estirats, sobre el nostre pit.

També és important canviar l’infant de posició d’una manera respectuosa verbalitzant el què anem a fer, o fent-lo partícip. Des de ben petits els infants ens entenen, per la nostra mirada, pels nostres gestos, per les nostres paraules…

Quan el volem agafar o moure’l, en els moments de cura o en les estones d’interacció li podem avançar les nostres accions. Per exemple, quan l’agafem del bressol podem mantenir el contacte visual amb ell i anticipar-li amb paraules que l’agafarem.

A mesura que l’infant es faci gran, una manera de respectar-lo serà deixar-li llibertat i temps per tal que desenvolupi les seves capacitats de moviment i de desplaçament al seu ritme.

Això no vol dir que nosaltres no puguem intervenir. Nosaltres el podem seguir ajudant a adoptar noves posicions i moviments. Per exemple, quan comenci a poder girar sobre ell mateix, rodolant sobre el propi cos,  si deixem l’infant a terra, en un espai ampli, afavorirem que ell mateix busqui maneres de moure’s i de canviar de posició. També li podrem deixar objectes o joguines a prop. Pel seu interès innat de fer descobriments, l’estarem incitant a què es mogui una mica per arribar a l’objecte desitjat.

La llibertat, el respecte i la nostra atenció ajudaran l’infant a sentir-se segur i a anar adquirint noves habilitats per ell mateix.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge, Premium, Salut, Salut