Com podem ajudar els nostres fills en la mort i en el dol?

La mort forma part de la vida i és un procés natural en el cicle vital de tots els éssers vius. Malgrat tot, és un tema que en ocasions ens pot generar dubtes o pors a l’hora de tractar-lo amb els nostres fills. Però és important fer-ho, ja que els nens també estan exposats a la pèrdua d’éssers estimats i, sovint, això passa abans que es converteixin en adults.

Durant la infantesa, els nostres fills poden viure el tràngol de la mort dels avis, de parents, de germans, d’amics, de mascotes… En aquest sentit, és recomanable no ocultar aquesta realitat als nens per intentar protegir-los, sinó ajudar-los en el procés de dol.

Probablement, els nostres fills viuran la mort de la mateixa forma amb què la vivim nosaltres. Així doncs, reflexionar sobre la nostra visió de la mort ens pot ajudar a transmetre-la, intentant no projectar les pròpies pors i angoixes, fixant-nos en la nostra actitud i en la manera com podem fer que els més petits se sentin acompanyats en aquesta vivència.

Quan es tracta de la mort, podem esperar certes reaccions dels nens. La seva por, la ràbia, la tristesa i la culpa es relacionen amb la seva capacitat per entendre la situació, amb la preocupació pels altres i el desig de protegir-los, amb els canvis que la situació comportarà en la vida familiar, amb les transformacions dels seus rols i expectatives, amb la sensació d’injustícia o amb el fet de sentir-se diferent, sol o aïllat.

Els nostres fills expressen el dolor mitjançant el seu comportament i les emocions. El tipus de pèrdua influirà en la seva adaptació a la nova situació, tenint en compte la seva edat, la situació i el context.

Com entenen i responen els nens més petits a la mort?

Els nadons i els infants de menys de 3 anys tenen poca comprensió del significat de la mort. Perceben la pèrdua, sobretot si es tracta d’algú proper, i la poden viure com un abandonament que influeix en la seva seguretat. La pèrdua d’una persona significativa els pot generar angoixa i es pot manifestar amb el plor, amb canvis en el son o en els hàbits alimentaris i amb la cerca de la persona estimada.

Ens pot ser útil parlar de la mort amb els nostres fills abans que en visqui una de propera i es vegin emocionalment vinculats a una situació de dol. Per exemple, podem aprofitar situacions com ara una flor que es marceix o la mort de parents que ells no hagin conegut per introduir el tema de la mort. Si en parlem amb naturalitat ajudarem els nostres fills a estar més preparats per afrontar-la.

Com els podem acompanyar?

  • Dient-los la veritat, sense ocultar informació i evitant aquella que sigui innecessària. Si no, es poden sentir confosos i desconfiar del que els expliquem. Si no tenim una resposta concreta a les preguntes que ens plantegin no hem de tenir por de reconèixer-ho.
  •  Utilitzant paraules i un llenguatge adequats a la comprensió del nostre fill.
  •  Emprant la paraula mort i evitant eufemismes com ara que la persona ja descansa, que ha anat de viatge o que està dormint. No donem peu a falses expectatives de retorn que puguin portar els nostres fills a pensar que la mort és reversible o temporal.
  •  Tranquil·litzant els nostres fills davant qualsevol sensació de culpa que tinguin i recordant-los que ells no en tenen cap culpa.
  •  En cas que la causa de la mort hagi estat una malaltia, expliquem-los que estar malalt no vol dir haver-se de morir, i evitem vincular la mort a una contrarietat o malaltia lleu i passatgera. És convenient especificar que era una malaltia molt greu i que la persona estava molt i molt malalta.
  •  Permetent als nostres fills que parlin sobre la mort i sobre les seves emocions. Estiguem disponibles i oferim oportunitats als nostres fills de parlar de la persona morta, respectant el seu dolor emocional i oferint-los consol. Encoratgem-los a fer preguntes, intentem conèixer què en pensen i què senten i aclarim les informacions o idees errònies que puguin tenir.
  •  Permetent-nos expressar les nostres emocions, el nostre propi dolor i explicar als nostres fills com ens sentim. Els adults també som vulnerables i si compartim la seva tristesa els ajudarà a entendre què els passa, com se senten. És natural estar trist per la mort d’un ésser estimat, perquè el trobarem a faltar. És millor parlar de la tristesa que guardar-se-la. Tot i això, si necessitem expressar sentiments d’una manera dramàtica, intentem fer-ho en privat, acompanyats d’altres adults i sense involucrar-hi els nostres fills.
  •  Permetent que els nostres fills participin en les rutines de l’hospital, si és possible i és el cas, o el funeral, en la forma que se sentin més còmodes.
  •  Reconeguent les emocions dels nostres fills, acceptant-les i normalitzant les seves expressions.

 

La comprensió i la reacció davant la mort és diferent en cada infant. Per aquest motiu, el procés de dol dels infants transcorre de manera diferent que en el cas dels adults. Hem de tenir en compte que els recursos personals del nens per processar el dol s’estan desenvolupant i dependran del moment evolutiu, del seu grau de maduresa i de l’actitud dels adults a l’hora de comunicar-nos amb ells.

Category
3-5 anys, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys