Com podem fer que els fills col·laborin?

En moltes ocasions, aconseguir la col·laboració dels nostres fills i filles de manera pacífica, sense entrar en conflictes, no és una tasca fàcil. Sovint, quan busquem la seva cooperació, acabem entrant en una dinàmica conflictiva que desemboca en retrets i males cares i que fa encara més difícil aconseguir la col·laboració que cercàvem en un primer moment. Determinades actituds i tàctiques, però, ens poden ajudar a aconseguir-ho sense caure en el conflicte.

Com podem buscar i aconseguir la col·laboració dels fills?

  1. Donant-los la informació que necessiten: és important explicar-los què és el que volem o quin és el problema que cal resoldre, i fer-ho d’una manera clara.
  1. Oferint-los alternatives: plantejar diferents alternatives a una mateixa situació incorpora un element d’il·lusió a la nostra petició que ens ajudarà a fer que aquesta sigui més ben rebuda.
  1. Sent breus: sempre que puguem, estalviem-nos els sermons i els discursos llargs, i expliquem-los amb poques paraules i amb un llenguatge positiu què és el que volem.
  1. Assegurant-nos que ens han entès: és important garantir que el missatge que volem transmetre els ha arribat. Establir contacte visual amb els nostres fills mentre els donem les indicacions, tocar-los -si cal- i dir les coses sense repetir-nos moltes vegades ens hi pot ajudar.
  1. Expressant els nostres sentiments: expliquem-los com ens sentim, essent honestos i sense ferir-los ni fer cap retret i explicant els sentiments positius que sentim quan rebem la seva ajuda.
  1. Felicitant-los: de la mateixa manera que és necessari expressar allò que volem sense acusacions ni retrets, és també important reconèixer quines coses han fet bé, elogiant-los i felicitant-los en conseqüència.
  1. Conservant el bon humor: el bon humor és una de les millors eines que tenim per alegrar i harmonitzar la nostra vida domèstica.

La importància de com diem les coses

A més d’aquestes set tàctiques, la manera com plantegem la col·laboració als nostres fills, el llenguatge corporal que utilitzem per acompanyar la demanda verbal o l’actitud que nosaltres adoptem condicionarà la receptivitat de l’infant.

Què hauríem de tenir en compte a l’hora de plantejar les nostres demandes?

Dir les coses una única vegada: potser és el més difícil de tot però és important posar un límit clar i no donar mil explicacions del perquè.

Tenir cura del llenguatge corporal: tan important és el missatge i el llenguatge verbal (el que diem i amb quines paraules ho diem) com el llenguatge corporal (la nostra postura, la nostra mirada, els nostres gestos…).

Utilitzar un to positiu: si el nostre to habitual és recriminatori, canviem-lo, abandonem els retrets.

Prioritzar el que és important: separem allò que és inexcusable i prioritari d’allò que no ho és i transmetem-ho.

Tractar els fills com a persones autònomes, de manera adequada a la seva edat, i intentem potenciar la seva autonomia i les seves capacitats.

Tenir cura amb les paraules: elogiem-los per aquelles coses ben fetes en lloc de recriminar-los el que fan malament. És important cuidar les paraules que fem servir i la nostra comunicació.

Ser positius: intentem estar de bon humor.

Respirar: si sentim que aquests consells no ens funcionen, no perdem la calma. Aturem-nos uns minuts i respirem per recuperar la serenitat i l’objectivitat.

Category
3-5 anys, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys, Resolució de conflictes