Com podem prevenir l’obesitat infantil?

obesidad, salud, alimentación, trastornos de alimentación, sobrepeso, hábitos de alimentación, nutrición, malnutrición, enfermedad, sedentario, actividad física, dieta, obesidad infantil, mi hijo está muy graso, mi hijo tiene obesidad, mi hijo es obeso

Tot i que l’origen de l’obesitat pot ser genètic o pot trobar-se en altres malalties, els estils de vida i l’alimentació juguen un paper molt important en el desenvolupament de l’obesitat: uns hàbits d’alimentació adequats i evitar un estil de vida sedentari són les principals mesures que ens ajudaran a reduir les probabilitats que l’infant tingui obesitat.L’obesitat és una malaltia que cada vegada afecta més infants en edats més primerenques. Un infant obès té més possibilitats de desenvolupar determinades malalties, com ara hipertensió, diabetis o malalties cardiovasculars, un estat que també pot perjudicar-lo en les seves relacions amb altres persones. És important, doncs, intentar prevenir el desenvolupament d’aquesta malaltia.

Nou propostes per transmetre uns hàbits d’alimentació adequats als més petits

  1. Fomentem una alimentació sana i una nutrició adequada des de ben petits, oferint-los una dieta equilibrada i variada. Assegurem-nos que la introducció de nous aliments en la seva dieta es fa de manera gradual, deixant que la criatura s’acostumi a cadascun dels aliments sense pretendre que mengin de tot de manera immediata.
  1. Establim i respectem uns horaris per als àpats: és convenient que les criatures facin tres àpats principals –esmorzar, dinar i sopar–, i dos o tres àpats complementaris i lleugers –a mig matí, berenar i ressopó–, evitant que piquin entre hores.
  1. Intentem que la criatura begui aigua durant el dia i durant els àpats.
  1. Evitem o limitem el consum de determinats aliments amb baix valor nutritiu, com les llaminadures, els gelats, els pastissos, la brioixeria, el menjar preparat, etc.
  1. Respectem la gana de la criatura: a mesura que la criatura creix, les seves necessitats de menjar i l’augment de pes acostumen a disminuir. Per aquesta raó, hem d’evitar forçar l’infant perquè mengi molt o més del que ell considera que necessita, respectant la seva sensació de gana.
  1. Fem dels àpats un espai de tranquil·litat, sense interferències ni estímuls: és recomanable que la ràdio, la televisió, etc. no estiguin engegades i aprofitar aquests moments perquè la criatura pugui aprendre bons hàbits d’alimentació, pugui estar relaxada i tasti diversos aliments.
  1. Dediquem atenció a la criatura durant els àpats: aprofitem aquestes estones per enfortir el vincle que ens uneix i fomentem la comunicació familiar. En ocasions, l’hora de dinar i l’hora de sopar són dels pocs moments privilegiats en què coincideix tota la família. És recomanable disposar de temps suficient per gaudir del menjar, evitant les presses.
  1. Evitem satisfer les necessitats o les demandes de l’infant amb el menjar. De vegades, si aquest està enfadat, trist… podem pensar que oferir-li el seu menjar preferit o menjars que no acostumem a incloure en la seva alimentació –com llaminadures, aperitius salats, etc.– el farà sentir millor. Això el pot confondre i fer que li costi diferenciar la seva sensació de gana amb les seves necessitats afectives. Els aliments no han d’adquirir valor ni de premi ni de recompensa.
  1. Actuem amb l’exemple: els petits aprenen imitant els adults: si nosaltres practiquem uns hàbits d’alimentació saludables amb relació al tipus d’aliments que consumim, les quantitats, els moments dels àpats… afavorirem que la criatura també els adquireixi.

Tres consells per afavorir que l’infant tingui un estil de vida actiu

Per evitar que els més menuts tinguin una vida sedentària, és important fomentar una activitat física freqüent. En aquest sentit és recomanable:

  • Convidar l’infant a realitzar activitats físicament actives, com per exemple passejar, jugar a pilota, practicar algun esport, etc.
  • Aprofitar els desplaçaments diaris –anar a comprar, anar a l’escola, visitar els amics, etc.– per caminar i pujar escales.
  • Limitar el temps que passen realitzant activitats sedentàries, com ara veure la televisió o jugar a jocs que no requereixin moviment.

Què he de fer si el meu fill és obès?

Si sospitem que la criatura pot tenir obesitat és important demanar al servei de pediatria que avaluï la situació de l’infant. Si es diagnostiqués que l’infant és obès, el pediatre o els experts mèdics corresponents –endocrinòlegs, nutricionistes…– ens oferiran recomanacions i pautes d’actuació.

Probablement, si la criatura té menys de vuit anys no caldrà sotmetre-la a cap tipus de dieta. En trobar-se en procés de creixement, i en un moment en què s’estan adquirint els hàbits nutricionals, si millorem aquests hàbits d’alimentació de la criatura i suprimim el consum d’aquells aliments que la poden estar perjudicant, com ara llaminadures, xocolata, brioixos, begudes ensucrades, etc., possiblement podrà recuperar un pes adequat a la seva edat i complexió.

Category
1-3 anys, Alimentació i nutrició