Com puc saber si el meu fill és tímid?

Detectar la timidesa no és una tasca fàcil: la timidesa és un sentiment intern de l’infant que aquest no acostuma a expressar amb paraules. Els nostres fills s’acostumen a sentir segurs i confiats amb nosaltres i amb l’entorn més proper, comportant-se obertament i de manera extravertida. Això pot fer que, de vegades, la seva timidesa passi desapercebuda.

A mesura que l’infant es fa gran, adquireix determinades habilitats –es comunica obertament, es mou amb llibertat…– i es va veient immers en un món amb més interaccions socials –va a l’escola, l’animem a participar en activitats amb altres infants, organitzem excursions conjuntes amb amics…–, les mostres de timidesa poden fer-se més evidents.

La timidesa, un element característic en el procés de construcció de la personalitat

timidez infantil, niño tímido, mi hijo es tímido, timidez niños, niño introvertido, mi hijo es introvertido, nino timido, mi hijo es timido, timidez ninos, nino introvertido

És natural que entre els 3 i els 5 anys els infants es mostrin tímids: es troben en procés de descobriment de moltes coses desconegudes per a ells i estan experimentant amb ells mateixos, construint el seu jo, la seva individualitat, en un món cada vegada més ampli per a ells, amb més relacions socials i més persones al seu entorn.

Si el nostre fill només experimenta aquest sentiment d’inseguretat o de temença en determinades situacions, això no ens ha de fer pensar que sigui tímid: així com ens passa als adults, un infant es pot sentir ruboritzat davant persones desconegudes, quan hi ha molta gent, en un lloc nou, si se sent observat…

Si de mica en mica s’acostuma a aquestes situacions, les va afrontant cada vegada amb més naturalitat, i la freqüència amb què sorgeixen aquests sentiments és cada vegada menor, podem estar tranquils: la seva timidesa forma part d’un procés d’evolució i aprenentatge.

Si la timidesa és continuada, però, pot afectar el desenvolupament de les seves habilitats socials i les seves relacions interpersonals. Per aquest motiu, ens hem d’assegurar que, de mica en mica, l’infant vagi superant aquesta timidesa, sempre respectant que ell sigui més o menys introvertit o reservat.

Com podem detectar la timidesa?

Observant com el nostre fill afronta les diverses situacions que viu i prenent en consideració l’entorn en què es produeixen podrem identificar si és tímid: Com actua amb els germans o companys? Què fa quan anem al parc? Juga sol? Evita relacionar-se amb altres nens o adults? Quan ho fa, es ruboritza? Quequeja? Acostuma a mostrar-se nerviós davant d’altres persones?… Les informacions que ens puguin aportar altres persones properes a l’infant –mestres, avis, germans més grans, etc.– també ens ajudaran a valorar el comportament de l’infant. Demanem-los que estiguin atents a aquests senyals, sense que la criatura ho percebi, perquè la faríem sentir incòmode.

Al nostre fill també li agrada sentir que ens interessem per ell. Sense transmetre cap preocupació li podem preguntar: “Amb qui jugues a l’hora del pati? Quins companys t’agraden més? Quins menys? Com et sents? Potser estàs nerviós…? Incòmode?…” D’aquesta manera l’ajudarem a expressar els seus sentiments amb paraules.

El joc i altres activitats lúdiques també són altres alternatives per facilitar que el nostre fill s’expressi: per exemple, demanar que dibuixi què ha fet a l’escola o quan ha anat a passejar amb l’avi al parc, o jugar a representar situacions reals amb ninos… també l’ajudarà a expressar com se sent.

Com actua un nen tímid?

Un nen tímid acostuma a ser inactiu en les relacions amb els altres, presenta pors i inseguretats, així com una baixa autoestima i confiança en ell mateix. Alguns dels comportaments més habituals dels infants tímids són:

 

  • Eviten les relacions: acostumen a jugar sols, no parlen amb altres nens i els costa iniciar converses, es mostren reservats i distants, no pregunten a classe, etc.
  • S’amaguen, es mostren avergonyits, no responen si una persona desconeguda els fa alguna pregunta –o ho fan en veu molt baixa i evitant la mirada. i ens busquen perquè nosaltres els donem seguretat.
  • Eviten determinades situacions com ara participar en activitats en què puguin cridar l’atenció –cantar, ballar, etc.–, anar a llocs nous, jugar en grup…
  • Manifesten físicament les emocions que experimenten en les interaccions socials: s’envermelleixen, quequegen, suen, els fa mal la panxa…
  • S’angoixen en excés quan se separen de les persones que en tenen cura i ho expressen amb rabietes.
  • No valoren les seves qualitats, es comparen amb nens de la seva mateixa edat i prefereixen passar desapercebuts pels seus sentiments d’inferioritat.
  • Poden mostrar-se tristos.

 

Davant aquests comportaments podem compartir els nostres dubtes i inquietuds amb professionals de l’educació o amb altres especialistes –terapeutes, psicòlegs, psicopedagogs , etc.– que ens oferiran respostes a les nostres preguntes i ens ajudaran a conèixer com se sent la criatura i a saber com acompanyar-la en la timidesa i la introversió.

Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys