Com puc saber si el meu nadó té febre?

De vegades, mentre fem petons al nadó, l’acariciem o el toquem podem notar que està calent, que sua o que sembla acalorat. En aquests casos, és habitual preguntar-nos si el nostre fill té febre, quina és la manera més adequada de prendre-li la temperatura, i com hem d’actuar en cas que tingui febre. En aquest article trobareu algunes orientacions que us ajudaran a donar resposta als vostres dubtes.

La temperatura del nadó

Tot i que la temperatura corporal pot variar lleugerament entre una criatura i una altra, segons el moment en què es mesuri –acostuma a ser més baixa al matí i més alta a la tarda– i en funció del mètode escollit –a l’aixella, al recte, etc.–, es considera que la temperatura és normal quan se situa en els 37,5ºC. Si la temperatura supera els 37,5ºC, es considera que la criatura té febre lleugera o dècimes. A partir de 38ºC ja parlem de febre.

Quina és la millor manera per prendre la temperatura a un nadó?

Sempre que notem qualsevol canvi en la temperatura corporal del nadó, o en cas que tingui suors, serà important prendre-li la temperatura. Per prendre la temperatura a un nadó es recomana fer-ho amb un termòmetre digital i pel recte: en aquesta part del cos, la mesura de la temperatura acostuma a ser més precisa que en altres parts.

Algunes criatures, però, poden sentir-se incòmodes quan se’ls hi pren la temperatura pel recte. Si és així, o en cas que el nadó tingués diarrees, ho podem fer per l’aixella: tot i no donar un resultat tan precís, acostuma a ser més còmode. La temperatura de l’aixella acostuma a ser entre 0,5ºC i 1ºC més baixa que la rectal.

Pas a pas: com ho fem?

A l’hora de prendre la temperatura serà important intentar que el nadó estigui relaxat: li parlarem amb un to de veu agradable i li explicarem que li prendrem la temperatura. Mentrestant, podem aprofitar per situar-lo en la posició adequada.

Si hem decidit mesurar la temperatura pel recte, col·locarem suaument el nadó panxa per avall sobre una superfície ferma o sobre la nostra falda, subjectant-li l’esquena i les cames. Una altra opció és situar-lo panxa amunt, aguantant-li les cames de manera que li quedin arronsades cap al seu pit.

Després, mantenint la nostra interacció amb ell –parlant-li, tocant-lo, etc.– li podem col·locar el termòmetre en el recte –si abans el lubriquem lleugerament amb una mica de vaselina o d’oli facilitarem l’entrada del termòmetre–. És important que ho fem sense forçar, introduint-lo no més d’uns dos centímetres, i subjectant les natges amb l’altra mà. Mantindrem el termòmetre així durant dos o tres minuts –o el temps indicat en les instruccions–, sense deixar mai el nadó sol.

Acabada la presa, caldrà netejar el termòmetre amb aigua i sabó o amb alcohol. És recomanable evitar utilitzar aquest mateix termòmetre per a d’altres vies –aixella, etc.–.

Si volem mesurar la temperatura a l’aixella, caldrà que ens assegurem que la part del termòmetre que mesura la temperatura es trobi en contacte amb la pell de la criatura. Una vegada situat adequadament, plegarem delicadament el braç de l’infant sobre el pit, subjectant el termòmetre i evitant que aquest es mogui, esperant el temps necessari per obtenir el resultat.

La febre: Què és?

La febre és una resposta del nostre sistema immunitari que acostuma a actuar com a mecanisme de defensa. La febre és un signe molt comú de les malalties infantils, i acostuma a estar causada per alguna infecció: durant els primers anys de vida el sistema immunitari de les criatures es troba en desenvolupament, de manera que els petits són més susceptibles al contagi d’infeccions que les persones adultes. Això fa que, de forma natural, puguin tenir febre més sovint.

Tot i que acostuma a causar molèsties, la febre en si mateixa no és perjudicial: no és una malaltia, sinó que és un símptoma que a l’organisme li passa alguna cosa. Freqüentment és una de les formes que té el cos de combatre alguna infecció.

Tot i que una temperatura molt elevada no sempre està relacionada amb la gravetat de la malaltia, si la temperatura del nostre nadó puja considerablement és important portar-lo al pediatre. Així mateix, si el nadó encara no té tres mesos, sempre que detectem que té febre, és recomanable que el visiti un especialista.

Si l’ascens de temperatura és moderat –amb el termòmetre observem que només té algunes dècimes–, i no observem cap altre símptoma més, diferents pràctiques ens poden ajudar a alleujar l’infant.

El nadó té febre: què puc fer?

Davant la presència de febre alta, febre lleugera que perdura en el temps –acostuma a durar entre un i tres dies– o febre acompanyada d’altres símptomes, és recomanable consultar el pediatre per conèixer-ne les causes i poder aplicar el tractament corresponent.

Juntament amb les indicacions dels professionals mèdics, l’adequació de l’espai on s’estigui l’infant i diferents pràctiques també contribuiran al benestar de la criatura amb febre:

  • Intentarem que l’estança on estigui el nadó tingui una temperatura ambient d’entre 18º i 20º.
  • Evitarem abrigar-la: si la criatura està molt tapada podem impedir la pèrdua de calor, de manera que la temperatura li podria augmentar considerablement. És recomanable que l’infant estigui amb poca roba i lluny de fonts de calor com estufes o calefactors. Desabrigar el nadó pot afavorir l’evaporació i ajudar a fer baixar la temperatura.
  • Convé no forçar l’infant a menjar o a beure: les criatures amb febre acostumen a tenir menys gana. Tot i això, li podem oferir petites quantitats d’aigua o llet amb freqüència per tal d’hidratar-lo.
  • En cap cas medicarem la criatura sense indicació del pediatre.
  • Banyarem l’infant o el mullarem amb una esponja amb aigua tèbia, mai freda. És important no humitejar l’esponja amb alcohol o colònia, ja que els nadons l’absorbeixen a través de la pell.
  • Controlarem la temperatura tres o quatre vegades al dia. Si el nadó dorm o es mostra relaxat ho farem sense despertar-lo ni agitar-lo.

Hipotèrmia o temperatura baixa

El cas contrari a la febre és la hipotèrmia, que fa referència a una temperatura corporal del nadó inferior a 35ºC. Aquesta acostuma a ser conseqüència de l’exposició de la criatura a temperatures fredes durant un temps perllongat: quan la banyem en aigua freda, està poc abrigada, ha estat sotmesa a una ventada forta o a canvis sobtats de temperatura, etc. Per evitar la hipotèrmia convé no exposar el nadó a ambients freds, assegurar-nos que està ben abrigat i que menja i beu adequadament –l’alimentació li proporciona energia, que regula la seva temperatura corporal–.

Els símptomes més freqüents de la hipotèrmia són: mans, peus, front i clatell freds; pell pàl·lida; llavis moradencs; respiració lenta; somnolència o tremolors.

Davant aquests símptomes serà important prendre la temperatura al nadó i, si confirmem que la temperatura és inferior a 35ºC, ajudar-lo a recuperar l’escalfor. Per fer-ho podem:

  • Abrigar-lo amb roba o posar-lo en contacte amb la nostra pell –podem romandre tots dos nus, pell amb pell, tapats sota un llençol–.
  • Mantenir-lo en una habitació amb una temperatura adient: al voltant dels 20ºC.
  • Intentar alimentar-lo.

Si el nadó no recuperés la temperatura adequada, és important portar-lo al servei d’urgències. En cas que amb aquestes pràctiques el nostre fill assoleixi la temperatura adequada, és igualment recomanable que el visiti el pediatre.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Salut, Salut