Desenvolupament del nen amb discapacitat: el paper de les families

Com amb qualsevol altra criatura, tingui discapacitat o no, les següents propostes ens ajudaran a afavorir el desenvolupament de les competències de l’infant:

 

  • familia y discapacidad , discapacidad y familia, niños discapacitados, niño con discapacidad, discapacidad en niños, discapacidad infantil Cal que ens involucrem amb els nostres fills, siguem sensibles a les seves necessitats i demandes, els mostrem afecte i amor: el vincle afectiu és molt important, ja que l’infant aprèn més si la relació que mantenim amb ell és estreta i de confiança i respecte.
  • També és important comunicar-nos amb l’infant tant verbalment com mitjançant gestos, mirades i qualsevol altra tipus de comunicació no verbal.
  • Hem de fomentar les seves competències: tot infant és competent, pot aprendre, canviar i desenvolupar-se. A més, els petits necessiten dels altres per donar resposta a les seves necessitats. En aquest sentit, cal que la família esdevinguem un entorn que potenciï les habilitats de l’infant, sent conscients que les seves dificultats no són immutables, sinó que es poden millorar si les persones que tenim cura d’ell adoptem un paper facilitador. Per això, conèixer les potencialitats i limitacions de l’infant també ens ajudarà.
  • És important possibilitar de mica en mica la seva autonomia, atenent a les característiques del nostre fill i a la seva maduresa, transferint-li progressivament responsabilitats i fomentant les seves habilitats. Per exemple, fent-lo participar en les rutines diàries o afavorint el joc i les activitats que neixen del seu propi interès.
  • Cal afavorir que l’infant desenvolupi la seva vida en comunitat, oferint un entorn el menys restrictiu o segregat possible, és a dir, que preferiblement gaudeixi dels serveis ordinaris i propis del seu entorn.
  • També és natural que amb el pas del temps apareguin noves necessitats o reptes. Cal ser pacients perquè les seves necessitats són contínues i es troben en procés de creixement. A més, en aquest procés, hi haurà dificultats que tots plegats superarem i d’altres amb què aprendrem a viure.

Nosaltres potser també necessitem ajuda

Fins ara hem descobert algunes propostes per afavorir el desenvolupament de l’infant amb discapacitat. Alguns recursos també ens poden ajudar a nosaltres com a cuidadors:

 

  • És important mantenir una relació fluïda i satisfactòria entre els diversos membres de la família: les relacions de proximitat i conversar sobre els nostres sentiments ens poden ajudar molt a superar moments difícils-. Si ho considerem oportú, també podem demanar ajuda terapèutica a professionals.
  • Convé que nosaltres tinguem una bona xarxa social -familiars, veïns, amics, etc.-, tant pel recolzament material –per exemple, en les tasques del dia a dia-, com pel psicològic: sentir que tenim persones al nostre entorn que ens ajuden, persones properes i significatives per a nosaltres ens serà molt beneficiós.
  • Convé buscar recursos que ens ajudin, que ens puguin oferir orientacions pràctiques sobre què podem fer: associacions, entitats, especialistes, pares d’altres infants amb discapacitat… Les seves experiències poden ser extrapolables, ens poden aportar coneixement i serenitat. Tot i això, ho hem de fer sempre valorant el coneixement que nosaltres tenim com cuidadors de l’infant i confiant en les nostres habilitats com a pares i mares.
Category
1-3 anys, 3-5 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i Aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge d'un a tres anys