El desenvolupament de la parla entre els tres i els cinc anys

En l’etapa dels tres als cinc anys, els nostres fills, tot i que encara puguin fer alguns errors, ja parlen utilitzant frases complexes i amb enunciats que són molt similars als que fan servir els adults de manera col·loquial. Ara comença una fase de perfeccionament del llenguatge, que es consolida com el principal vehicle de comunicació, deixant de ser un mitjà orientat principalment a demanar l’atenció de l’adult per passar a ser una eina per interactuar, conversar, informar i jugar.

En aquesta etapa, al nostre fill li agradarà sentir-nos parlar i ens preguntarà quan no sàpiga alguna cosa, per exemple el significat de les paraules que no entén, ja que als infants els agrada aprendre paraules noves. Això li permetrà ampliar progressivament el seu vocabulari.

En aquests moments, el món de l’infant es va ampliant, ja que cada vegada participa en més contextos –com ara l’escola–, i això li permet enriquir les seves relacions i tenir unes experiències comunicatives més completes.

Entre els tres i els quatre anys

En aquest període el llenguatge de l’infant és similar al d’un adult pel que fa a la manera d’organitzar les paraules en la frase. L’infant utilitza oracions cada vegada més llargues i complexes, fa servir articles i adjectius, expressa si una cosa és seva o d’algú altre, fa servir els singulars i els plurals…

Ara l’infant ja comprèn relats senzills i és capaç de mantenir converses cada vegada més elaborades. També desenvolupa el llenguatge i la parla escoltant, així que serà important que els adults conversem amb ell i li oferim l’oportunitat d’expressar-se i de veure com s’expressen altres persones. Per exemple, en lloc de fer-li preguntes que es puguin respondre amb un sí o amb un no, intentem fer-li preguntes obertes que l’incentivin a respondre de manera més elaborada, i deixem-li temps per poder contestar. Això no vol dir, però, que l’atabalem a preguntes: deixem també que ens expliqui coses per iniciativa pròpia o, simplement, aprofitem les estones que passem amb l’infant per conversar.

En aquesta etapa l’infant pronunciarà cada vegada millor els diferents sons, tot i que potser encara li costarà dir la erra, la efa, la zeta o altres sons similars. Tot i que el nostre fill digui alguna paraula distorsionada o amb les lletres canviades, és important que no el renyem si parla malament. Simplement, evitem repetir les paraules incorrectes que digui i, quan siguem nosaltres els que parlem, diguem-les correctament.

Entre els tres i els quatre anys als infants els encanta practicar i jugar amb el llenguatge, i fan jocs imaginatius inventant histories curtes, gaudeixen amb rimes i jocs de paraules…

És important que nosaltres fomentem una actitud positiva cap al llenguatge i intentem llegir-los contes, mirar imatges i explicar-les o fer preguntes sobre elles (Qui és el protagonista? Com és? Què fa?).

En aquesta etapa alguns infants poden quequejar: això succeeix perquè les idees arriben a la seva ment de manera més ràpida del que aquest triga a expressar-les, especialment si està emocionat. En aquest sentit no ens hem d’alarmar: inicialment el quequeig no indica cap trastorn del llenguatge o de la parla, sinó que és un tret evolutiu propi que experimenten alguns infants en aquesta edat i que superen a mesura que es fan grans.

Entre els quatre i els cinc anys

L’expressió oral ja acostuma a ser fluida i abundant, i l’infant es converteix en un petit parlador que aborda qualsevol tema. Segueix interrogant els adults incessantment sobre allò que veu, allò que imagina, allò que desconeix… i comprèn i és capaç d’explicar coses deslligades de l’aquí i de l’ara, de fer referència a esdeveniments passats. L’infant ja explica de manera fluida esdeveniments i experiències, descrivint detalls, i pot comunicar els seus desitjos i necessitats utilitzant frases cada vegada més complexes i ben estructurades. Ara l’infant ja entén i es fa entendre amb facilitat, utilitzant el llenguatge com una eina amb una funció clarament social.

En aquests moments l’infant ja acostuma a utilitzar diversos temps verbals. Així mateix, ja pronuncia bé molts sons i, de mica en mica, comença a pronunciar del tot bé algunes paraules complicades de dir. Les dificultats que tenia per pronunciar les lletres de i efa acostumen a desaparèixer, mentre que encara és habitual que li costi dir aquelles paraules amb sons que poden resultar complexos, com ara els sons “fri” o “gru”, dificultat que es pot mantenir fins els sis o set anys. En aquesta etapa podem aprofitar el seu interès pels jocs que impliquen haver de moure els músculs de la cara i de la boca –com ara fer ganyotes o fer sons amb la llengua o amb els llavis, per exemple imitant animals–, així com pels jocs lingüístics, com ara dir paraules difícils, aprendre cançons, inventar paraules, fer embarbussaments…

Aquests jocs ens ajudaran a fomentar el desenvolupament del llenguatge. També serà positiu que parlem molt amb els nostres fills, i que ho fem de manera clara i pausada. Si ho fem mentre estem davant seu, cara a cara, l’infant podrà veure com movem la boca mentre diem les paraules, i això l’ajudarà a saber com les ha de pronunciar.

Continua el seu interès pels contes i ara la seva atenció auditiva és major.

Al voltant dels cinc anys

Amb el pas dels anys el vocabulari de l’infant s’ha enriquit i ara ja pot expressar-se amb més matisos, fent frases cada vegada més llargues i més complexes. En conseqüència, els seus discursos són més elaborats, i uneix diverses frases seguint un fil conductor determinat. Aquests enunciats acostumen a ser perfectament comprensibles per tothom. Ara li agradarà que li fem preguntes obertes, del tipus “què has fet a casa dels avis?”. Així ens podrà respondre a la seva manera i oferir-nos respostes tant llargues com vulgui.

L’infant ja entén acudits, aprèn poesies i endevinalles i li agrada dir-les per demostrar les seves habilitats i que li prestem atenció.

També li agrada escoltar-se a si mateix, i utilitza els monòlegs per pensar en veu alta, descrivint el que fa o pensa fer o per intentar resoldre problemes.

Segueix interessat pel significat de les paraules noves i gaudeix escoltant contes i narracions, sobretot si inclouen elements fantàstics.

El joc és una de les formes de desenvolupament del llenguatge per excel·lència: l’infant utilitza el joc simbòlic, com ara jocs de comprar i vendre, o fer que parla per telèfon amb algú per reproduir diàlegs que sent en el seu entorn més pròxim.

 

Tot i les etapes cronològiques exposades, cal no oblidar que cada infant desenvolupa el llenguatge seguint uns ritmes i procediments diferents. En el desenvolupament de la parla és important escoltar i parlar molt: totes les oportunitats comunicatives que oferim al nostre fill l’ajudaran. En aquest sentit, a banda de buscar moments específics per parlar amb l’infant –com ara mentre fullegem un àlbum de fotografies familiars– i altres espais o situacions que estimulin la seva riquesa lingüística –com ara anar a veure teatre o anar a l’hora del conte– és important també aprofitar els moments comunicatius que es donen en les rutines diàries. Per exemple, podem aprofitar per dialogar amb ell mentre passegem pel carrer, quan anem a comprar o de camí cap a l’escola, podem conversar a taula, sense la televisió encesa ni altres distraccions, podem descriure el que està fent anomenant el vocabulari específic de diverses situacions com ara el moment del bany, de vestir-se, quan endrecem la compra, mentre preparem el dinar…

Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge