El desenvolupament del llenguatge dels sis mesos a l’any


Al voltant dels nou o els deu mesos el nostre fill ja pot girar el cap si el cridem pel seu nom, identificant que ens referim a ell. Li agrada molt el so de la seva veu i balboteja quan veu persones o objectes, com si volgués contactar amb ells. S’inicia llavors el balboteig intencionat. També pot començar a imitar sons, per exemple, sons d’animals o aquells sons que nosaltres produïm interactuant amb ells.Entre el sisè mes i l’any el nostre fill anirà assolint diverses fites: la comunicació deixarà de ser una relació només entre dos, perquè en la interacció amb la criatura incorporarem els objectes. Fins ara l’infant podia parar atenció a un objecte i, per separat, interactuar amb nosaltres. Ara començarà a coordinar la seva atenció amb la nostra amb relació a un objecte o a un esdeveniment de l’entorn, de manera que podem aprofitar per comunicar-nos amb ell a través dels jocs -jocs de donar i rebre, “cucú-tat”, donar-li un telèfon de joguina mentre simulem una conversa, etc.–, mirant conjuntament contes i dibuixos, cantant cançons animades amb gestos, o fent comentaris del tipus “què és això que tens a les mans?” o “què fa soroll?”.

El nadó ja utilitza gestos per comunicar-se, com ara primer mirar i després el gest d’assenyalar amb el dit, indicant la presència d’alguna cosa o intentant demanar algun objecte. Pot començar a dir adéu amb la mà i a moure el cap per dir “no”.

En aquests moments la criatura és una experta de la comunicació no verbal: tot i que no diu paraules, amb els gestos, les expressions facials i els sons és capaç d’expressar moltes coses, cridar la nostra atenció i aconseguir que l’entenguem. És important que els adults sapiguem escoltar aquest llenguatge: en el desenvolupament de la parla és essencial que l’infant reconegui que se l’està escoltant.

Si la família és bilingüe, cada membre es pot dirigir a l’infant en l’idioma amb què se senti més còmode. Des de ben petit el nostre fill està capacitat per discriminar el so de diverses llengües i, de mica en mica, associa el significat de les paraules: capten la seva melodia –l’entonació, la intensitat, l’accentuació, etc.–. Per aquest mateix motiu, en la nostra interacció amb l’infant, aquest aviat identifica qui li parla i els nostres estats d’ànims: el nostre to de veu canvia, acompanyem les paraules amb les expressions del rostre, les gesticulacions, la mirada, etc. En conseqüència, així com els adults podem trigar una mica més en aprendre una nova llengua, els infants ho acostumen a fer fàcilment: si volem que entenguin i parlin diversos idiomes, és necessari que ens escoltin en diferents llengües.

Així mateix, serà important que formulem les paraules de manera correcta, evitant utilitzar, per exemple, diminutius o altres formes com ara “el bup-bup” o “el tatanet”: totes les comunicacions que es produeixin entre nosaltres i l’infant seran les bases que li permetran desenvolupar la parla.

Gràcies a les interaccions que la criatura manté amb ella mateixa, amb nosaltres i amb la resta de persones del seu entorn anirà incorporant el llenguatge. És per aquest motiu que, com més coses fem amb els nostres fills, com més hi dialoguem i posem nom a allò que fem, i més ens impliquem en les seves activitats i hi juguem, més estarem contribuint a aquesta adquisició.

Cap a la fi del primer any el nostre fill ja fa temps que ens sent, que afina la veu, que comença a entendre allò que li diem i, finalment, es decideix a dir alguna cosa amb autèntic significat –sovint mama o papa–, tot i que potser al principi ens caldrà tenir imaginació per desxifrar-ho. A partir d’aquest moment ja podem dir que apareix la comunicació verbal.

Category
0-1 anys, Desenvolupament i aprenentatge