El desenvolupament social i emocional a partir dels sis mesos

Arribats els sis mesos la criatura ja vol formar part del seu entorn: Per fer-ho, s’incorporarà per veure què passa al seu voltant, reclamarà més atenció produint sons o cridant, i li agradarà que li parlem i que juguem amb ella. Així mateix, gaudirà si li mostrem objectes, especialment si són de colors, de diverses textures i emeten sorolls, i els intentarà explorar fent servir les seves mans i la boca. També es començarà a descobrir a ella mateixa: es tocarà els peus i la panxa, somriurà si es veu reflectida al mirall i, de mica en mica, començar a desenvolupar el sentit del jo, identificant-se i diferenciant-se de la resta de persones.

Dels sis als nou mesos

Entre els sis i els nou mesos la criatura continuarà explorant i descobrint el seu entorn, jugant amb allò que trobi o que li facilitem. Li agradarà passar estones llargues amb nosaltres, que li cantem cançons, o llençar-nos objectes perquè els hi recollim i imitar-nos.

En aquesta etapa aprendrà a ser més selectiva en relació amb qui vol tenir a prop: ara ja reconeix clarament el seu entorn proper i per això es mostrarà més reservada amb les persones que no coneix. Mostrarà preferència principalment per les persones que n’hem tingut cura i reclamarà la nostra presència. No li agradarà perdre’ns de vista i se sentirà incòmoda o plorarà si no hi som. Si això passa, no ens hem de preocupar, ja que és una reacció natural: el nadó se sent així perquè ens enyora i perquè ha desenvolupat un bon vincle afectiu amb nosaltres, que li oferim seguretat. Sap que el cuidem bé i que sempre ha estat acompanyat per nosaltres i, per aquest motiu, no li agradarà estar amb estranys.

Tot i això, de mica en mica s’haurà d’anar acostumant a no estar sempre acompanyat per nosaltres. La nostra incorporació al món laboral, l’entrada de l’infant a l’escola bressol i d’altres situacions podran suposar que haguem de compartir la cura de l’infant amb altres persones –educadors, cangurs, avis, tietes, etc.–. Llavors serà important aportar seguretat a l’infant. Al principi, si és possible, l’ajudarem a què s’habituï a les persones que en tindran cura passant estones compartides plegats, i abans de marxar li direm que el vindrem a recollir més tard. Intentarem anticipar les nostres accions: dir–li que el deixarem i amb qui ho farem, que vegi que tenim una bona relació amb la persona amb qui el deixem. No marxarem mai d’amagat, sinó que intentarem que vegi que quan marxem ho fem tranquils, li explicarem que tornarem i quan tornem deixarem palès que hem tornat.

Al voltant dels nou o deu mesos

En aquest període el nostre fill es convertirà en un expert de la comunicació no verbal: Tot i que no digui paraules, amb els gestos, les expressions facials i els sons serà capaç d’expressar moltes coses, cridar la nostra atenció i aconseguir que l’entenguem. Serà important que nosaltres estiguem atents als seus senyals i els intentem desxifrar, cosa que ell també farà. Observarà atentament la nostra cara per intentar identificar les nostres emocions i, per exemple, si li mostrem alegria, potser somriurà.

Ara ja comprendrà que els objectes continuen existint encara que no els vegi, de manera que li agradarà jugar a buscar coses amagades i, fins i tot, fer que ell també s’amaga: Li agradarà que li fem “taaat” i gaudirà jugant amb nosaltres i mostrant-nos les seves joguines: ens les voldrà donar o ens demanarà que les hi tornem.

En aquests moments, el nostre infant continua aprenent per imitació: farà ganyotes, balbotejarà per referir-se a persones o coses del seu entorn -“ma-ma-ma”, “da-da-da”-, tot i que encara sense significat, i repetirà els sons que fem i moviments com ara el de dir adéu amb la mà. També assenyalarà amb el dit i començarà a identificar el sentit del no. Encara que potser no faci cas a les negatives, ell també les començarà a expressar movent el cap.

A mesura que la criatura creixi s’interessarà per les activitats socials que faci quotidianament –rutines d’alimentació, de son, d’higiene, etc.– i imitarà les conductes que facin les persones que l’atenen. Serà important animar-la i ajudar-la a realitzar aquest tipus d’activitats per ella mateixa. Per exemple, deixar que mengi amb les mans, que participi a l’hora de vestir-se i desvestir-se, etc.

Arribats els dotze mesos

Quan l’infant estigui a prop de fer el seu primer any ja estarà a punt de pronunciar les seves primeres paraules. Tot i això, continuarà relacionant-se amb nosaltres principalment a través del joc i de la manipulació d’objectes. Reclamarà que li donem coses assenyalant-les amb el dit, continuarà llençant les joguines, ens les oferirà o es negarà a donar-nos-les movent el cap per dir “no”, i començarà a fer servir els objectes en funció de la seva utilitat –si li donem una pinta potser farà veure que es raspalla el cabell, agafarà la cullera i se la posarà a la boca, o intentarà beure aigua d’un got amb ajuda–.

Si no ho ha fet abans, ara ja identificarà quan parlem d’ella, i potser es girarà, ens mirarà o somriurà quan escolti el seu nom. També serà capaç de mostrar afecte abraçant o fent petons als adults o a d’altres infants.

De mica en mica el nostre fill anirà desenvolupant el seu caràcter, assimilant valors i maneres de fer i responent als diferents estímuls i siutacions. Serà important, doncs, que des del primer moment li oferim un entorn familiar basat en valors positius com el respecte, la generositat, l’alegria i la comprensió, deixant que observi a casa l’afecte, el diàleg, la capacitat d’escolta a l’altre, el pacte i allò que nosaltres considerem important. Així mateix, les nostres emocions també l’influiran. Tot i que podem intentar no mostrar-nos neguitosos, discutir o mantenir situacions de tensió davant seu, hem de tenir presents que, en el dia a dia, és natural que les persones experimentem diverses emocions. Per l’infant, tan important serà identificar l’alegria com la tristesa, la por…: s’aprèn tant de les emocions positives com de les negatives.

Amb el pas del temps també apareixeran emocions noves, com ara la vergonya i la frustració i trobarà maneres més sofisticades d’expressar-les.

Cal que nosaltres contribuïm des de ben petits al seu desenvolupament social i emocional de l’infant afavorint la coneixença de diversos contextos. Per exemple, podem anar al parc, a comprar o a d’altres espais on l’infant pugui observar com interactuem amb altres persones, passejar amb el cotxet i xerrar mentre li expliquem allò que ens trobem pel camí, etc.

Category
0-1 anys, Desenvolupament i aprenentatge, Desenvolupament i aprenentatge