El deslletament: Quan i com fer-ho?

Durant els primers mesos de vida, el millor aliment que li podem oferir al nostre infant és la llet materna: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana l’alletament matern com a l’alimentació exclusiva de la criatura durant els primers sis mesos, combinant-la, a partir d’aquesta edat i fins els dos o més anys, amb la incorporació de nous aliments. I és que la llet materna, a més d’alimentar-lo, protegeix el nostre infant contra possibles malalties.

Tot i que no existeix un límit de temps durant el qual podem donar el pit al nostre nadó, a mesura que l’infant creixi ens podem preguntar quin és el millor moment per començar a deslletar-lo i com ho hauríem de fer.

Tot i que el deslletament voluntari és l’ideal, determinades situacions poden fer que això no sigui possible, produint-se un deslletament forçat, bé sigui induït per la criatura o induït per la mare. El moment en què deixem de donar el pit de manera definitiva dependrà de cada cas, de cada mare i de cada fill: aquest serà un moment important en la vida de tots dos, no només pels canvis que suposa en la dieta de la criatura sinó també per les vivències que podem experimentar. No és estrany que les mares ens sentim tristes perquè ens sembla que abandonem una relació molt íntima que manteníem amb la criatura en el moment de l’alletament. El nostre fill també pot tenir una certa angoixa, perquè creu que la mare no li dóna allò que és tant important per a ell. Així doncs, és important que tots estiguem preparats.

El deslletament forçat

De vegades, circumstàncies d’emergència, com ara una malaltia de la mare o del fill, poden conduir a un deslletament precipitat que no permeti l’adaptació ni de la mare ni de la criatura. Si això passa, és important buscar el consell dels especialistes per valorar la necessitat real del deslletament, cercar alternatives i poder tenir suport en aquest procés, informant-nos bé dels aliments que calen a la criatura per substituir la llet materna, quines opcions d’extracció de la llet materna hi ha en cas d’haver d’interrompre puntualment la lactància, com tenir cura dels pits

El deslletament induït per la criatura

Pot ser que la criatura sigui qui marqui el moment del deslletament, deixant de mamar del pit de la mare de manera gradual o de sobte, tot i que la mare no tingui cap inconvenient en continuar alletant-lo. És important no confondre la fi de l’alletament amb el que s’acostuma a denominar “fals deslletament” o “vaga de lactància”, un rebuig temporal de l’infant a mamar. El fals deslletament acostuma a produir-se al voltant dels nou mesos, moment en què la criatura, que es troba en una fase de descobriment, sembla que no té interès per la lactància i, esporàdicament, deixa de xumar per prestar atenció al seu entorn: alletar en un espai tranquil, sense excessives estimulacions, ajudarà la criatura a tornar a agafar el pit.

En cas que aquest rebuig a mamar es presenti de manera sobtada, les causes del rebuig poden ser diverses: li fa mal la boca, té massa distraccions, no es troba bé… Si descobrim quina o quines són les causes que estan aturant temporalment la lactància, aquesta es podrà reprendre. Això és el que es denomina la vaga de la lactància. En ambdós casos és important que la mare s’extregui llet per tal de no alterar-ne la producció.

Si ens trobem amb casos de deslletaments induïts per la criatura, falsos deslletaments o vagues de lactància, és important consultar-ho amb els serveis mèdics i/o, si ho considerem oportú, amb grups de suport a l’alletament matern.

El deslletament induït per la mare

La decisió de finalitzar la lactància materna també pot venir marcada per la mare: en aquest cas podem demanar consell al metge o altres especialistes per iniciar el procés de manera adequada. En aquests casos, és important que el deslletament sigui progressiu, tant pel benestar de la mare com pel de la criatura.

Com fer-ho?

El deslletament no és un fet puntual, una acció d’un sol dia, sinó que és un procés: s’inicia quan la criatura comença a menjar aliments que complementen la llet materna i finalitza l’última vegada que la criatura s’alimenta amb el pit. Tot i això, aquest procés d’introducció d’alimentació complementària no sempre acaba amb el deslletament de la criatura, de manera que potser haurem de cercar alternatives que ajudin la criatura a abandonar el pit.

Algunes recomanacions que ens poden ajudar a aconseguir un deslletament gradual són:

  • Abans que la criatura reclami l’alletament, intentarem donar-li altres aliments que substitueixin la llet materna: podem anticipar-nos a l’hora habitual de l’alletament i oferir-li fruita o algun altre aliment que creiem que li agradi per anar-lo introduint en la seva dieta.
  • Saltar-nos una presa de llet i substituir-la per un got o biberó amb llet de fórmula, llet de vaca –si la criatura té més d’un any– o amb la nostra llet extreta ens podrà ajudar en el procés de deslletament. Si anem reduint les preses d’una en una en el transcurs de diverses setmanes donarem temps a què la criatura es vagi adaptant al canvi, alhora que també ens permetrà tenir cura dels nostres pits: la nostra producció de llet disminuirà lentament evitant sentir dolor, inflamació, mastitis –inflamació de les glàndules mamàries produïda per una obstrucció dels conductes de la llet– , etc. Les preses de llet abans de dormir acostumen a ser les més difícils d’eliminar i, per tant, les que normalment se suprimeixen més tard.
  • Podem evitar oferir el pit a la criatura i donar-li només quan ella ens ho demani: això pot suposar que el deslletament s’allargui en el temps.
  • Distreure la criatura també ens pot ajudar: si tenim identificats aquells moments, llocs o circumstàncies en què acostuma a demanar el pit podem mirar d’avançar-nos i intentar dirigir la seva atenció vers altres coses. Per exemple, si està habituat a prendre el pit al menjador, quan s’acosti l’hora en què l’acostuma a demanar podem anar a l’habitació amb ell i explicar-li un conte o jugar a alguna cosa que li agradi i l’entretingui.
  •  L’ús del xumet pot calmar la necessitat de succionar de la criatura, tranquil·litzar-la i fer que estigui més relaxada.
  • És important que tinguem paciència i entenguem que la criatura pot estar irritada. Hem de poder estar al seu costat, prestar-li atenció i transmetre-li seguretat en aquest moment de canvi tant important per a ella. Hem de recordar que les mares transmetem els nostres sentiments a la criatura: si ens sentim còmodes amb la nostra decisió i li transmetem amb estima, probablement el deslletament resulti més fàcil. La inseguretat, els sentiments de culpabilitat o els nervis de la mare poden provocar que la criatura s’inquieti i que les seves necessitats de xumar siguin majors.
  • La criatura no només necessita el pit de la mare quan té gana, sinó que també li agrada xumar quan té por, quan està nerviosa o cansada… Per aquest motiu és important que li donem afecte i amor, que l’acaronem si plora i que li transmetem la seguretat que trobava en el pit de maneres alternatives.
  • De vegades les mares podem sentir la necessitat de distanciar-nos de la criatura en el procés de deslletament per por a què l’infant reclami el pit insistentment i acabem cedint. És important, però, estar al costat del nostre fill, que necessitarà sentir-se estimat i acompanyat en aquest procés de separació: la nostra presència i acompanyament l’ajudaran a calmar-se.

Durant el procés de deslletament sempre podem buscar el suport dels serveis mèdics o especialistes en l’alletament, que oferiran recomanacions i ens guiaran en aquest procés tenint en compte tant la salut de la mare com la de l’infant.

Category
0-1 anys, 1-3 anys, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició