El meu fill no menja!

Diferents factors poden fer que les criatures de vegades mengin bé i contentes i, en canvi, altres vegades no mengin o ho facin a desgana. La falta de gana o el rebuig a determinats aliments acostumen a ser situacions transitòries que no afecten ni la salut ni el desenvolupament de la criatura. Tot i això, el fet de conèixer quins són els motius que poden provocar aquestes situacions, així com algunes propostes per saber com actuar si ens trobem en aquests casos, ens ajudarà a estar més tranquils, entendre el que passa, i poder reflexionar per decidir com actuar.

La falta de gana

comer, hambre, desgana, alimentación, alimentos, rechazo, comidas, hábitos. El niño no come, mi hijo no come, mi hijo no quiere comer

Diverses causes poden provocar que la criatura no mengi allò que esperem, bé sigui en quantitat o bé amb relació a determinats aliments. Per una banda, hi influeixen les característiques individuals de l’infant: hi ha criatures que tenen molta gana i mengen més del que nosaltres considerem adequat, mentre que d’altres en tenen poca i mengen menys. Aquestes tendències acostumen a manifestar-se des dels primers mesos de vida, però poden canviar a mesura que la criatura creix, de manera que l’etapa de desenvolupament de l’infant també influirà en les seves ganes de menjar. Tot i que els nadons solen menjar força, al voltant de l’any, la seva gana acostuma a disminuir, coincidint amb un moment en què el seu creixement deixa de ser tant accelerat. Així mateix, a mesura que es fan grans i esdevenen cada vegada més autònoms, els infants també van mostrant els seus gustos o aversions envers el menjar i poden rebutjar determinats aliments que fins ara acceptaven.

La desgana de la criatura pot ser contínua o temporal, i pot estar causada per diversos elements:

  • Els esdeveniments del seu entorn, com ara els canvis en la dinàmica familiar, poden provocar que l’infant deixi de menjar perquè se senti trist, disgustat, necessiti captar la nostra atenció, etc. Així mateix, la il·lusió o l’excitació per les ganes de fer alguna cosa, com ara celebrar el seu aniversari, també poden afavorir la desgana de l’infant si aquest prioritza l’esdeveniment en qüestió abans que el menjar.
  • Condicionants físics, com la dentició, una malaltia, etc.
  • Uns mals hàbits d’alimentació, com per exemple un consum excessiu de dolços i llaminadures, la manca d’un horari establert per als àpats, etc.

Com podem prevenir la desgana o el rebuig als aliments?

Transmetre a l’infant uns bons hàbits d’alimentació ens ajudarà a fer que accepti millor els aliments i els moments d’àpat. En conseqüència, podrem evitar algunes situacions de desgana o de rebuig envers els aliments, especialment quan aquestes no depenguin de condicionants físics o emocionals. Els següents consells ens poden ajudar a fomentar uns bons hàbits d’alimentació:

  • Acostumem les criatures a tastar tot tipus d’aliments.
  • Incorporem els nous aliments de manera gradual i en petites porcions.
  • Evitem confrontacions en els moments dels àpats i intentem actuar amb paciència, generant un clima tranquil i relaxat, deixant que l’infant mengi amb el temps que necessita.
  • Deixem-los participar activament en la seva alimentació. Segons la maduresa de l’infant el podem convidar a parar la taula, a servir-se ell mateix la quantitat d’aliment que desitgi, a menjar de forma autònoma, o a recollir els seus estris un cop hagi acabat de menjar.
  • Intentem no substituir els aliments rebutjats per d’altres que els agradin més.
  • Intentem que no mengin entre hores o que consumeixin un excés de dolços o de llaminadures.

I si el nostre infant no menja o rebutja alguns aliments?

Si, ocasionalment, el nostre fill no vol menjar, podem afrontar la situació adoptant les següents estratègies:

  • Intentem conèixer, si cal amb l’ajuda d’un especialista, quin és el motiu que està provocant la desgana de l’infant. Sovint, però, serà difícil diferenciar si el rebuig de l’infant és cap a un aliment o bé si la criatura no menja per expressar alguna emoció. Per aquest motiu és important escoltar l’infant i ajudar-lo a expressar els seus sentiments i a identificar i anomenar les emocions.
  • Afavorim que l’infant arribi a taula amb gana, intentant que no mengi entre hores: oferir-li peces de fruita, palets de pa, galetes, sucs… quan falta poc per dinar l’atiparà i farà que l’infant no arribi amb gana a l’àpat. També intentarem evitar un consum excessiu de llaminadures, dolços, brioixos, etc. durant el dia, ja que són aliments que sadollen molt i que només s’haurien de consumir ocasionalment.
  • Els infants aprenen de les persones del seu entorn, de manera que és important donar-los un bon exemple i mantenir uns bons hàbits d’alimentació: si nosaltres mengem de tot i variat és més probable que l’infant també ho faci.
  • Mantenir uns horaris i unes rutines pels àpats ajudarà l’infant a identificar que el moment de menjar ha arribat. Les rutines li aportaran seguretat i l’ajudaran a anticipar les situacions que vindran posteriorment. Per exemple, acompanyar l’infant a rentar-se les mans o demanar-li que ho faci ell mateix, o convidar-lo a preparar algun plat senzill a la cuina, són exemples d’estratègies que ajudaran l’infant a preparar-se pel moment de l’àpat, afavorint que estigui més predisposat a menjar. També serà important limitar el temps per menjar, tot i que amb flexibilitat: en aquests moments l’infant es troba en una etapa de moviment i d’activitat, i mantenir-lo a taula per tal que mengi més el podria angoixar. Així doncs, es recomana que en aquestes edats els àpats no durin gaire més de 45 minuts.
  • Intentem que els moments dels àpats siguin positius per a la criatura. Menjar tots junts i fer de les estones d’àpat un moment de diàleg ens ajudarà a fer més agradables aquests instants. El menjar va més enllà de cobrir una necessitat vital: els àpats compleixen una funció social.
  • Evitem que la criatura compagini el menjar amb altres activitats, com ara veure la televisió, escoltar la ràdio, jugar, etc. L’alimentació hauria de ser un procés conscient i voluntari, i per això és important afavorir que l’infant presti atenció i dedicació a aquest moment.
  • Tot i que de vegades potser haurem d’insistir perquè l’infant mengi, mai hem d’obligar-lo a menjar. Hem de tenir present que els infants no sempre tenen la mateixa gana, i que la quantitat de menjar consumit tampoc és el principal indicador d’una dieta saludable: seran més importants la qualitat i la varietat dels aliments que la seva quantitat.
  • Evitem que l’infant adquireixi conductes capritxoses o monòtones, com ara preferir alguns aliments i rebutjar-ne d’altres, la qual cosa pot donar lloc a una alimentació deficitària en alguns nutrients. Si per menjar li donem només allò que li agrada podem establir uns hàbits poc saludables pel futur. Tot i això, sí que li podem deixar escollir alguna vegada el menjar, i també respectar que algun aliment li agradi menys. Intentarem evitar, però, que el seu rebuig es generalitzi en un grup d’aliments determinat: per exemple, si no li agrada l’enciam, li podem oferir pastanaga o una truita amb carbassó o amb espinacs.
  • Si en alguna ocasió rebutgen un aliment, és important que els oferim la possibilitat de tornar-lo a tastar: per exemple, podria ser que un dia haguessin tastat la pinya i l’hagin trobada àcida. Si els en tornem a oferir més endavant, pot ser que la trobin més dolça i que els agradi. Els infants necessiten temps per acceptar els aliments: que un aliment no els agradi al principi no significa que no els pugui agradar més endavant. És important, doncs, deixar que els infants experimentin amb els sabors, les textures, etc.
  • Si nosaltres som els que servim el menjar, oferirem porcions petites i permetrem que repeteixin.
  • Presentar el menjar de maneres variades ens pot ajudar a adaptar-nos a les necessitats i gustos de la criatura. Per exemple, potser no li agrada el carbassó sol, però si li oferim una truita de carbassó s’ho menjarà bé.
  • Els aliments no han de tenir cap càrrega emocional: és important no premiar determinades conductes ni intentar calmar els disgustos amb determinats aliments, evitant utilitzar el menjar com a consol, recompensa o càstig. Fer servir el menjar per premiar o perconsolar pot fer que les criatures aprenguin a utilitzar-lo quan se sentin tristes, enfadades, etc. Intentem no barrejar les emocions amb el menjar, ja que pot generar confusió en els infants i no afavoreix un aprenentatge apropiat.
  • No utilitzem premis perquè mengi. L’infant ha d’aprendre a identificar la gana i la importància de mantenir una dieta variada i equilibrada. Si el premiem per menjar més o per menjar un tipus d’aliment concret, no l’estarem ajudant: estarem transmetent a l’infant que allò que fa ens agrada a nosaltres, però ell no ho identificarà com una necessitat pròpia.

Si el nostre fill no menja el que considerem suficient no hem de patir: cada infant té unes necessitats diferents. Tot i això, sí que ens haurem d’assegurar, amb la supervisió del pediatre, que el seu creixement i el seu desenvolupament són els adequats.

Category
1-3 anys, Alimentació i nutrició, Últims Articles