El meu fill té sobrepès? Què puc fer?

En la majoria de casos, el sobrepès i/o l’obesitat infantil és conseqüència d’una alimentació desequilibrada i un estil de vida sedentari. Malgrat tot, també poden ser el resultat de factors fisiològics i genètics o bé conseqüència d’algun tipus de malaltia. Per aquest motiu, si sospitem que el nostre fill té sobrepès, és important que el pediatre ens faci un diagnòstic per tal d’assabentar-nos de quines en són les causes.

Si el sobrepès de l’infant és conseqüència de factors hereditaris, malalties o d’altres, és probable que el pediatre el derivi a l’especialista corresponent, que pot ser l’endocrinòleg, el dietista o nutricionista, el psicòleg, etc.

Però si el sobrepès és conseqüència d’una alimentació poc apropiada i un estil de vida sedentari, el pediatre ens proposarà unes pautes d’actuació per canviar aquests hàbits.

obesidad infantil, niños obesos, sobrepeso infantil, obesidad en niños, niño obeso, sobrepeso en niños, obesidad niños

Els suggeriments que us oferim a continuació també us ajudaran a promoure l’adquisició d’uns hàbits d’alimentació i d’activitat física saludables pel vostre infant:

Seguir una alimentació saludable: Procurar menjar de tot, consumint aliments dels diversos grups de la piràmide d’alimentació, per tal de cobrir les necessitats nutricionals i assegurar-nos que l’infant té una alimentació variada i equilibrada.

És important promoure una vida activa: Convé animar als infants a ser actius en les activitats del dia a dia i que aprenguin a divertir-se fent exercici. Per exemple: prioritzar caminar i pujar escales per fer els desplaçaments diaris, demanar-li que participi en les tasques de la llar o programar activitats conjuntes a l’aire lliure pel cap de setmana.

Dormir les hores necessàries: convé que els infants dormin vuit hores cada nit i vagin a dormir d’hora. De tota manera, hi ha nens més dormilegues i nens més inquiets, i hem de respectar les seves necessitats de son, intentant trobar un equilibri. Per exemple, si a la criatura li costa dormir, afavorim que al vespre o al matí, si es desperta molt aviat, estigui en repòs. Si necessita més hores de son, el podem deixar una estona més dormint però evitant que ho faci de forma excessiva. Podem planificar activitats amb ell en família, amb altres nens, etc., que el motivin a llevar-se. De tota manera, són els horaris i rutines familiars les que ajuden el nostre fill a regular els períodes de son i vigília.

Mantenir uns bons hàbits alimentaris: Els hàbits es poden adquirir amb el pas del temps, amb constància, per imitació i repetició. Alguns dels hàbits bons que hem de mirar de transmetre són: en la mesura del possible, intentem que puguin fer els àpats en família; a les estones dels àpats, procurem seure a taula sense distraccions ni interferències; intentem dedicar el temps necessari per menjar, de manera que els infants ho puguin fer sense presses o que passin massa estona asseguts a taula i, respectem la sensació de gana dels infants, evitant forçar-los a menjar encara que puguem considerar que no han menjat suficient.

Parar atenció als aliments que comprem: convé comprar aliments frescos, prioritzant la verdura, la fruita i els làctics, així com aliments naturals i sense condiments. Una compra adequada contribuirà a tenir aliments saludables a casa. Si fem participar els nostres fills en aquesta tasca, tot anant a comprar amb ells, els podrem ensenyar a escollir els aliments més adequats i aprendre de les nostres bones pràctiques.

Escollir tècniques culinàries apropiades: les coccions al vapor, a la planxa i al forn permeten elaborar plats més lleugers. En canvi, convé evitar consumir plats precuinats –una bona planificació i organització del menú setmanal o diari ens ajudarà a no haver de fer servir aquest tipus d’aliments- ni afegir salses preparades o amaniments greixosos.

Si impliquem l’infant en la preparació dels àpats, l’ajudarem a conèixer tot allò que menja.

No fer servir el menjar com a premi ni càstig: el menjar és una necessitat bàsica, de manera que és important no relacionar-lo amb les emocions o sentiments -menjar per avorriment, per tensió, etc.- ni utilitzar l’alimentació per gratificar o cobrir les necessitats afectives o demandes del nen. Per exemple, si un nen està trist, cal ajudar-lo a expressar les seves emocions, a trobar formes per exterioritzar-les, però no l’hem d’intentar animar oferint-li capricis com ara les llaminadures.

Oferir suport i esdevenir models positius: la participació de la família és molt important per tal d’aconseguir que la criatura assoleixi o canviï els seus hàbits d’alimentació. Per fer-ho, és important ser coherents amb allò que recomanem, de manera que la nostra dieta també sigui saludable i posem en pràctica els hàbits que volem transmetre. Introduir canvis progressius i graduals en l’alimentació de la família, marcar-nos uns objectius realistes, intentant assolir-los i planificar els àpats per assegurar-nos que oferim una dieta variada en ingredients i en forma de preparació són algunes de les coses que ens poden ajudar a acompanyar el nostre fill cap a un estil de vida saludable.

En aquest camí, també és important comptar amb el suport del pediatre o d’altres especialistes, com ara un nutricionista o un endocrí, mitjançant un control periòdic.

Convé ser constants: modificar els hàbits d’alimentació i l’estil de vida requereix temps. És important no exigir als nens ni a nosaltres mateixos canvis precipitats.

Category
3-5 anys, Alimentació i Nutrició, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys