El plor com a eina comunicativa

Els humans som l’únic mamífer que, al néixer, depenem totalment dels adults. Per aquest motiu, la comunicació del nadó amb les persones que en tenen cura és fonamental des del moment del naixement. Si bé no hi ha inicialment una intencionalitat comunicativa en les expressions del nadó, els adults interpretem el seu plor, els somriures i qualsevol dels seus moviments. Alhora, el nostre fill va aprenent que, per a cadascuna de les seves accions, rep un tipus de resposta diferent.

D’aquesta manera, el plor esdevé una eina comunicativa per la criatura. El nostre fill plorarà per expressar les seves inquietuds, les seves emocions, les situacions de malestar, les necessitats físiques -potser té gana, vol dormir, està cansat, no es troba bé, etc.- i sempre que necessiti cridar la nostra atenció per resoldre allò que el molesta o que necessita.

 llanto de bebe, bebe llorando, mi bebe llora, bebe llorando, llanto bebe, calmar a un bebe

A mesura que passi el temps, anirem reconeixent i diferenciant per què plora el nostre fill o què ens vol expressar amb cada tipus de plor. En aquest procés de descobriment és important que els pares observem quines són les necessitats bàsiques del nadó, ja siguin físiques o emocionals. En un principi anirem provant si el que interpretem que li passa és realment allò que el fa plorar. En un primer temps, es tractarà d’un joc d’assaig i error. Per això, tenir les diferents necessitats dels nadons presents ens pot ajudar a esbrinar què necessita.

Entre aquestes necessitats bàsiques trobem tant necessitats físiques, com ara l’alimentació, la higiene i el descans, com necessitats afectives i relacionals, per exemple, la comunicació permanent –mirades o paraules- i el contacte -si tenim en compte que el sentit del tacte és una de les primeres eines que permeten al nadó, a través de carícies o de tocar les coses, establir contacte amb el seu exterior. En el moment que el nostre fill senti que les seves necessitats bàsiques no estan cobertes és probable que plori demanant el que necessita. Amb aquest plor comunicatiu ens expressa alguna d’aquestes necessitats físiques (té gana, el bolquer està brut, té malestar, etc.) o emocionals (vol contacte físic, està trist o enfadat, etc.). Així doncs, segons el tipus de plor, la nostra resposta hauria de ser diferent.

Sovint, quan el plor és de caire emocional, ens sorgeixen dubtes: què podem fer per calmar-lo? L’hem de deixar plorar? Respondre amb rapidesa al plor donant una resposta sensible promourà la seguretat en ell mateix i millorarà l’autoestima en la seva vida adulta. Calmar un nadó vol dir que noti la nostra presència, buscar la seva mirada, que pugui sentir la nostra veu, la nostra olor. És a dir, que senti que no està sol quan demana alguna cosa. Calmar-lo no necessàriament requereix aixecar-lo a coll ni alletar-lo, sinó intentar que no se senti sol quan fa les demandes. Cada família decidirà la manera més adient per calmar-lo. Deixar plorar un nadó no és sinònim d’actuar malament i, fins i tot, a vegades és bo. ja que aquesta petita dosi de frustració li permetrà obtenir seguretat en un futur. Sí que si és recomanable, però, que no se senti sol ni abandonat.

El nostre fill també pot utilitzar el plor per alliberar tensions o l’estrès causat per sobreestimulació, per estrès dels pares, etc. Aquest plor no acostuma a calmar-se amb el xumet, ni agafant l’infant en braços, ni donant-li el pit. En aquests casos, acostuma a semblar un plor inconsolable i el que podem fer és ajudar a contenir-lo, amb la nostra presència, amb la nostra veu, amb paraules o amb carícies mostrant que estem amb ell amb afecte i deixant que plori el que necessiti. En sentir-se acollit, el nostre fill se sent reconegut i entès per expressar el que sent, respectat en les seves necessitats i amb permís per plorar.

És recomanable que quan el nostre fill plori compti amb la nostra presència, amb les persones importants per ell, amb qui ha establert un vincle, i que pugui sentir que estem amb ell i l’atenem. Si el deixem sol i plora de forma continuada, es pot sentir insegur. També és recomanable posar paraules al que creiem que li està passant (estàs neguitós, trist, et fa mal, etc.) i al que sentim nosaltres. Amb el nostre acompanyament ajudarem els nostres fills en el seu aprenentatge emocional.

Category
0-1 anys, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació