El que la mare sent, el fill ho sent

emocions embaras, angoixa embaras, preocupacions embaras, sentiments embaras, dubtes embaras, desenvolupament emocional, estres embaras, benestar embaras, afecten emocionis fetus, afecten emocions nado, estat animic mare, emocions fetus

La unió del fetus amb la mare a través del cordó no només proporciona aliment al nostre fill, sinó que també li transmet les emocions de la mare a través de les hormones que segrega l’organisme d’aquesta: podem dir, doncs, que el fetus pot sentir. Al llarg de l’embaràs, i fins després del part, el cordó umbilical uneix el nadó amb la mare i amb el món extern. La gestació sol ser una etapa durant la qual la mare viu canvis emocionals intensos: no és estrany, doncs, que ens preguntem si el nostre fill percep alguna cosa.

Tot i que, segons apunten diversos estudis, els canvis anímics de la mare durant el període de gestació no perjudiquen ni alteren el desenvolupament normal de l’embaràs, el nadó no és aliè a les vivències emocionals de la mare i percep el que li passa.

Molts estudis coincideixen en què les actituds i els sentiments de la mare influeixen en el desenvolupament emocional del fill i, per tant, en la seva personalitat. Segons aquests estudis, a partir del quart mes de gestació el fetus presenta reaccions emocionals similars a les d’un nadó, ja que a partir d’aquesta etapa ja és capaç de percebre l’afecte i la tendresa que li arriben des de l’exterior.

A partir de la vuitena setmana el fetus ja comença a desenvolupar el sentit del tacte, i a partir de les setze setmanes ja retrocedeix davant la llum. A les vint ja reconeix la veu de la mare, té gairebé tots els òrgans sensorials madurs i reacciona a la música. Arribats als sis mesos de gestació, el futur nadó respon als canvis d’humor materns i ja té memòria, i als set mesos ja pot somniar. De fet, els últims estudis mostren que, dins l’úter matern, el fetus percep olors i sabors, escolta els sons i els recorda després del naixement. L’estrès o l’excitació perllongada de la mare afecta la salut física i mental del fetus en desenvolupament. En aquest sentit, quan la mare pateix estrès emocional, el fetus es mou amb més força i amb més freqüència que quan la mare es troba en pau i harmonia.

Així mateix, quan les mares gaudeixen de moments de benestar i alegria, transmeten al nadó felicitat i tranquil·litat. El paper de l’entorn en oferir sentiments i actituds positius és, doncs, fonamental i contribueix tant al bon estat emocional de la mare com del nadó.

Tot i això, no cal amoïnar-se: no totes les angoixes o preocupacions afectaran el nostre fill, sinó només aquelles que representin una pertorbació important i que es produeixin de manera freqüent. Totes les persones passem per mals moments, per discussions familiars, per dificultats a la feina…, i en moltes ocasions ho superem sense dificultat.

Tot i que l’embaràs sol ser un moment de canvis importants, hem d’intentar gaudir-lo i viure’l amb naturalitat

Quan la futura mare es trobi en situacions complicades que li generin preocupacions, serà important fomentar la comunicació amb el nadó, estimulant els seus sentits amb carícies a la panxa, transmetent-li una sensació de confiança amb la nostra veu o amb música… A partir dels quatre mesos de gestació, el nostre fill ja pot sentir i percebre sons de l’exterior, sobretot la veu de la mare. Relaxar-nos, respirar profundament i mentalment, o veure’ns acariciant el nostre fill també ens pot oferir una sensació de calma i de felicitat.

Els canvis emocionals que s’acostumen a experimentar durant la gestació són més fàcils de transitar quan l’ambient que ens envolta –parella, família, amics…– ens dóna suport. També serà important poder establir una relació de confiança amb el metge i amb el llevador que ens atengui per poder demanar tota la informació que necessitem i aclarir els nostres dubtes.

En aquests nou mesos en què sentirem créixer el nostre fill a la panxa veurem també com es transforma el nostre cos i com va canviant el nostre estat d’ànim. En ocasions podem pensar que hauríem d’estar més contentes, d’estar més primes, de plorar menys… Si intentem evitar els sentiments de culpabilitat i busquem sentir els moments de plaer i de desplaer amb naturalitat, l’embaràs es pot convertir en una gran oportunitat per al nostre creixement personal.

Si vivim el nostre embaràs racionalitzant les pors i les emocions i afrontant-les amb serenitat, aconseguirem gaudir d’una experiència més agradable, transmetent aquesta sensació al nostre futur nadó.

Category
Articles Recomanats, Embaràs, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars, comunicació i embaràs