El son del nadó

El son és una necessitat vital de tot nadó que, en ocasions, pot generar incerteses o inseguretats en els pares. Escoltem companys que pateixen perquè al seu fill li costa adormir-se, persones que ens diuen que estan cansades perquè el fill no dorm i no saben què fer… i ens preguntem: Ens passarà el mateix a nosaltres?

Conèixer com és el son dels nadons, el temps que acostumen a dormir i algunes pautes per afavorir el seu descans ens pot ajudar a evitar aquestes inseguretats i a afavorir un son reparador pel nadó.

El son de la criatura durant el primer any de vida

hores de son nado, hores de son nen, quantes hores dormir, dormir nado, dormir nen, migdiada nen, habitacio nado, habitacio nen, bressol nado, llit nado, ensenyar a dormir, ajudar a dormir, on dormir, nado no dorm, fill no dorm

En general, durant les primeres setmanes de vida, els nostres fills acostumen a alternar, tant de dia com de nit, tres hores seguides dormint amb una estona desperts per menjar. En total, aquestes pautes de son, vinculades al ritme de l’alimentació, fan que els nadons dormin entre setze i vint hores al dia.

Entre els sis i vuit mesos ja passen més temps desperts durant el dia i poden començar a fer dormides més llargues a les nits. La criatura dormirà prop de catorze hores durant tot el dia.

Al voltant de l’any, l’infant deixa de dormir durant el dia, i potser només necessitarà una migdiada diària.

Tot i aquestes orientacions generals, però, cal tenir en compte que el son i la vigília de cada infant poden ser diferents, i que el nombre d’hores que dormen també pot variar: hi ha nens que es desperten sovint a les nits, mentre que d’altres dormen més hores seguides; hi ha nens que fan la migdiada i d’altres que no perquè no en tenen ganes o no ho necessiten. L’important és poder adaptar-nos a les necessitats reals que té cada infant.

Com podem fomentar uns bons hàbits de son en el nostre fill?

Al principi serà important intentar adaptar-nos al ritme natural de la criatura, observant els signes que ens indiquin que té son, gana, etc. A partir del coneixement d’aquests ritmes podrem ajudar el nostre fill a adquirir, a poc a poc, rutines i hàbits amb relació a les hores de son i de vigília.

Establir rutines i hàbits

Tenint en compte que cada criatura té el seu ritme, les rutines i els hàbits ens poden ajudar a conciliar els nostres temps de descans amb els del nostre fill.

Els pares som els que haurem de pautar aquestes rutines i hàbits de son, respectant inicialment el ritme de la criatura i introduint petites pautes de mica en mica. L’infant anirà incorporant aquestes rutines, que acabaran formant part del ritme de vida familiar.

Per ajudar el nostre fill a dormir ens pot ser útil:

  • Establir una rutina amb el nadó i cada vespre fer el mateix abans d’anar a dormir, creant un clima de tranquil·litat: banyar-lo, fer-li un massatge, parlar-li suaument, etc.
  • Fixar un mateix horari a l’hora de dur-lo a dormir al seu llit.
  • Si ho necessita, li podem donar algun objecte o joguina que l’acompanyi i li transmeti seguretat.
  • Fer-li un petó i parlar-li amb un to de veu dolç que l’ajudi a sentir-se tranquil i segur.
  • Si volem jugar abans d’anar a dormir és recomanable que sigui un joc relaxat amb un ritme que l’ajudi a diferenciar les activitats del dia i les de la nit.
  • Des del primer moment podem ajudar el nadó a diferenciar el dia i la nit amb els estímuls ambientals. Per exemple, durant el dia pot estar en un ambient amb llum i sorolls –allà on la família faci vida–. A la nit és preferible que estigui a l’habitació, amb llum suau i sense sorolls.

A l’hora d’establir hàbits i rutines és important que aquests siguin consensuats i compartits per tots els membres de la família, avançant tots plegats en una direcció semblant.

L’espai per dormir

A l’hora de preparar l’espai de descans del nostre fill hauríem de tenir en compte que, a l’hora de dormir, sigui silenciós i pugui estar a les fosques o amb alguna llum suau. Proporcionar un espai còmode, agradable i amb una temperatura adient ens ajudarà a crear aquest clima de descans. La decisió del lloc escollit perquè l’infant dormi dependrà de nosaltres. Podem decidir que ho faci a la nostra habitació o a la seva. També ens pot anar bé preparar, a la mateixa habitació, un espai adequat per donar-li el pit o el biberó: per exemple, col·locant un balancí o una butaca còmoda on el puguem alletar.

Durant els sis primers mesos és recomanable que el nadó dormi en un bressol o cabàs, essent preferible posar-lo de panxa enlaire o de costat –alternant els dos costats– i sense coixí. Si hem d’escollir un bressol, serà important assegurar-nos que aquest reuneixi les condicions de seguretat necessàries, especialment pel que fa a la distància de separació entre els barrots, garantint que el cap del nadó no pugui passar pel mig.

A partir dels sis mesos, el nadó pot començar a dormir en un llit amb baranes. Hi podrem incloure un protector de cotó al voltant per evitar possibles cops. Cap a l’any i mig, i en funció del seu desenvolupament, les seves necessitats d’espai seran majors, de manera que el podrem passar a un llit individual. Si patim perquè, amb el canvi de llit, el nostre fill rodoli i vagi a parar a terra, podem incorporar al llit algun sistema de protecció com ara baranes de posar i treure o deixar coixins al terra.

Segons l’època de l’any, i també segons la temperatura de l’habitació, adequarem la roba per vestir el llit, fent ús de fundes nòrdiques amb farciments més gruixuts a l’hivern, farcits més lleugers o cobrellits a la primavera i a la tardor, i cobrellits lleugers a l’estiu. Els jocs de llit compostos per peces soltes ens resultaran més fàcils de rentar. En general és recomanable l’ús de roba de cotó i, si fem servir farcits nòrdics, que siguin antiàcars.

Juntament amb la tria i adequació de l’espai on dormi l’infant, també serà important, per motius d’higiene, ventilar l’estança després de cada dormida, una vegada el nadó ja s’hagi despertat i no hi sigui present.

La importància d’aprendre a agafar el son

Veure com al nostre nadó li costa agafar el son pot ser causa de neguit per a molts pares i mares. Tot i que aquesta és una situació que, per a molts, és esgotadora, ens pot ser útil ser conscients que la nostra tasca no és fer dormir la criatura, sinó preparar l’espai adequadament per ajudar-la a què ella mateixa aprengui a adormir-se.

Cada criatura adopta més o menys ràpidament els hàbits de dormir, i nosaltres l’hem d’acompanyar, estant al seu costat per ajudar-la: transmetre-li el nostre afecte l’ajudarà a sentir-se més segura, percebent que allò que fem ho fem pel seu benestar. És important intentar que la nostra actitud i el nostre to de veu siguin els adequats per respondre a les seves necessitats de tranquil·litat i descans.

També haurem de deixar que el nostre fill pugui estar despert al llit sense la nostra presència, i que s’entretingui tot sol fins que s’adormi. Si reclama la nostra atenció per mitjà del plor podem estar al seu costat durant una estona per calmar-lo, intentant sortir de l’habitació abans que s’adormi o adoptant aquelles estratègies facilitadores de l’aprenentatge del son amb les que la família ens sentim millor.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Relacions familiars i comunicació, Salut, Salut