El teu fill de 18 mesos i 3 setmanes

desarrollo emocional, 1 a 2 años, trabajar las emociones

L’infant d’un any ja utilitza diverses formes d’expressió emocional: riu, crida, llença coses al terra si s’enutja, si el corregim posa cara de voler plorar, i fins i tot pot haver començat a fer servir els jocs i les joguines per expressar les seves emocions –per exemple abraça el nino perquè està trist–.

Tot i que de moment l’infant no és capaç de posar nom a les seves emocions, sí que és important que l’ajudem a gestionar-les des de ben petit, per exemple posant nom a les emocions per reconèixer què i com ens sentim.

Per una banda, l’infant anirà interpretant les nostres emocions: els nostres gestos, el nostre to de veu, les nostres postures, les nostres expressions… i anirà identificant per ell mateix allò que sentim, reconeixent les emocions i les formes d’expressar-les. Si, alhora, acompanyem les nostres reaccions amb paraules o breus aclariments, l’estarem ajudant en aquesta identificació. Per exemple, “el pare plora perquè s’ha fet mal al peu”. Conèixer bé les nostres emocions, identificar-les i saber expressar-les ajudarà el nostre fill a gestionar les seves emocions de forma sana. De la mateixa manera que l’infant es renta les mans després d’anar al lavabo perquè ens ho ha vist fer a nosaltres, també aprendrà a expressar els seus sentiments si veu que els adults els vivim amb naturalitat.

També caldrà deixar-lo experimentar les seves emocions: deixem-lo que senti les diferents emocions, siguin quines siguin, i no el distraguem per evitar que experimenti alguna emoció. Per exemple, si la criatura ha caigut i s’ha fet mal és millor que li diem –“T’has fet mal? M’ho ensenyes?”- i la consolem, que no pas intentar despistar-la passant ràpidament a una altra activitat o gratificant-la –“Això no ha estat res, té un caramel…”–. D’aquesta manera li estem transmetent empatia i comprensió.

Tot i que els sentiments i les emocions –el plaer, la tristesa, la por…– són universals, perquè tothom els experimenta davant determinades situacions, la manera d’expressar-los acostuma a estar influenciada per la cultura, les creences, la societat… Per exemple, potser en el nostre entorn és habitual escoltar que els homes no ploren. És important, però, que no categoritzem la manera d’expressar les emocions en funció del gènere. El que hem de fer és ajudar l’infant a trobar formes de manifestar les seves emocions –entenent que plori si està trist o bé ensenyant-li a posar la mà si vol una cosa en comptes de demanar-la picant a algú…– indiferentment de si és un nen o una nena.

Category
1 a 2 anys setmana a setmana, 1-3 anys, El desenvolupament del teu fill, Setmana a setmana