El tractament de les al·lèrgies alimentàries

alergias alimentarias, intolerancias alimentarias, intolerancias alimentarías, alergia alimentaria

1. L’eliminació dels aliments que provoquen l’al·lèrgia: l’única forma d’evitar una reacció al·lèrgica és no consumir els aliments que la causen. L’al·lergòleg, un cop fet el diagnòstic, ens indicarà quins aliments no pot menjar. En alguns casos també caldrà evitar qualsevol tipus de contacte, com ara que toqui l’aliment o que nosaltres, si l’hem menjat, ens assegurem d’haver-nos rentat la boca abans de fer-li un petó.

Malgrat que el contacte amb petites quantitats de producte pot no manifestar símptomes evidents, sí que en dificulta la curació –si en alguns dels casos fos possible-. De la mateixa manera, caldrà conèixer la composició dels aliments: l’infant no és al·lèrgic tant sols als aliments en qüestió, sinó que una reacció al·lèrgica també es podrà produir quan consumeixi algun aliment que contingui l’al·lergen.

Per exemple, quan comprem galetes o altres aliments, hauríem de comprovar a l’etiqueta del producte que no contingui traces de soja, fet que sovint s’esdevé quan en una mateixa nau s’hi fabriquen diversos productes amb aquest aliment. És per aquest motiu que convé ser rigorosos no només amb els aliments en sí sinó també amb els seus derivats i aquells productes que poden resultar contaminats en el procés de producció.

De tota manera, el fet d’haver d’excloure determinats aliments de la dieta del petit no vol dir que el nostre fill no pugui seguir una alimentació equilibrada. De fet, en la majoria dels casos, s’acostuma a tolerar un o dos aliments del mateix grup que aquell que produeix al·lèrgia –per exemple, un nen amb al·lèrgia a les llegums potser sí que tolerarà la mongeta verda-.

2. Bones pràctiques: les persones de l’entorn més proper a l’infant podem contribuir decisivament al seu benestar. Per fer-ho, convé que ens habituem a dur a terme un conjunt d’accions que ajudaran a evitar que consumeixi o entri en contacte, de forma accidentada, amb l’aliment que li produeix la reacció al·lèrgica.

La informació: que els familiars, cuidadors, professors, etc., així com el propi infant, a mesura que es fa gran, disposin de la informació sobre:

  • L’aliment o grups d’aliments que provoquen l’al·lèrgia i en quins menjars, conserves o preparats es troben, per evitar-ne el consum.
  • Les reaccions al·lèrgiques que es poden produir, és a dir, saber identificar que una erupció a la pell o la picor -així com d’altres símptomes- indiquen que s’està produint una reacció al·lèrgica.
  • Tractament i actuació davant una ingesta accidental de l’aliment causant de l’al·lèrgia.

La compra i el consum: cal llegir bé les etiquetes dels productes abans de comprar-los o consumir-los i assegurar-nos que no contenen cap ingredient que provoqui l’al·lèrgia. En cas de dubte o manca d’informació –com ara aquells productes que no estiguin etiquetats, els elaborats artesanalment o els que es venen a granel-, no s’han de consumir.

Si la criatura menja fora de casa –per exemple, al restaurant, al menjador escolar, en el cas d’ingrés hospitalari, etc.- haurem d’informar als responsables corresponents sobre l’aliment al qual és al·lèrgic – aportant el certificat mèdic i el llistat d’aliments corresponents-, de manera que s’estableixin les mesures de prevenció necessàries.

Sortir a comprar junts i veure quines conductes i pràctiques duem a terme –per exemple, que vegi com comprovem les etiquetes dels productes o, que si anem al restaurant, demanem a la persona que ens atén si el plat que demanem pot contenir ou, etc.- ajuda a anar interioritzant aquests hàbits com a naturals, sense necessitat que li expliquem què ha de fer ocom ho ha de fer. Un cop interioritzat, la cura de la seva salut i el coneixement de la seva malaltia formaran part de la seva vida quotidiana.

Cuinat i manipulació: per evitar que restes o traces de l’aliment al què l’infant té al·lèrgia puguin acabar entrant en contacte amb la resta d’aliments que menjarà, és important prendre algunes mesures de precaució:

  • Cuinar primer el seu menjar, evitant que es produeixi una contaminació creuada, és a dir, que petites quantitats o traces d’un aliment al·lergogen passin a l’aliment destinat a l’infant al·lèrgic.
  • Manipular amb cura els utensilis –ganivets, draps de cuina, cassoles, etc.-, per exemple: si l’infant és al·lèrgic al préssec, no aprofitem el ganivet amb el que hem tallat el nostre préssec per tallar la seva poma. Canviem de ganivet.
  • Evitar fer servir l’oli on s’han cuinat els aliments que li provoquin l’al·lèrgia per preparar el menjar del nen que pateix l’al·lèrgia.
  • Tenir cura de la higiene de les diverses superfícies de treball i les eines que utilitzarem per manipular els aliments.
  • Emmagatzemar hermèticament els aliments a la nevera o armaris, evitant contaminacions creuades.

Educar l’infant per reconèixer i tractar la seva malaltia: és important ensenyar als nens amb al·lèrgia a no acceptar menjar que els ofereixin els companys o d’altres persones que desconeguin la seva malaltia. A mesura que es fan grans, també és important que reconeguin els símptomes de l’al·lèrgia i com actuar davant una reacció.

3. Els medicaments: Tot i que no existeixen medicaments que curin la malaltia, els antihistamínics i els corticoides –indicats per l’al·lergòleg si ho considera necessari- poden contribuir a suavitzar els símptomes i les reaccions de l’al·lèrgia i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida de l’infant. Aquests medicaments, de vegades, també són prescrits pels professionals mèdics com a mesura de prevenció.

Davant de reaccions al·lèrgiques greus, es realitza l’administració d’adrenalina injectable. En aquest sentit, si l’al·lergòleg diagnostica que el nen té risc de patir reaccions al·lèrgiques greus, ens receptarà dispositius d’adrenalina, que el petit haurà de tenir sempre ben a prop. Per exemple, si va a l’escola o a passar un dies a casa de l’àvia, els en donarem als adults que es faran responsables del nostre fill mentre nosaltres no hi som i els explicarem com l’haurien d’injectar en cas d’una reacció greu. És molt important que els familiars, les persones que tenen cura del nen i ell mateix a mesura que es fa gran, aprenguin a fer servir aquests dispositius.

Davant d’una reacció al·lèrgica greu, també és important l’assistència mèdica urgent: a banda d’injectar l’adrenalina, caldrà desplaçar-nos al centre mèdic més proper. Mentre no hi arribem podem trucar al 061 (que correspon al telèfon d’emergències a Catalunya) i, així, els professionals que ens atenguin ens podran facilitar, si és el cas, pautes d’actuació.

4. Immunoteràpia oral amb aliments: A partir dels cinc anys, si l’infant no ha superat l’al·lèrgia, es pot plantejar la possibilitat de dur a terme un tractament d’immunoteràpia oral, si l’al·lergòleg ho considera adient. La immunoteràpia oral consisteix en la introducció progressiva dels aliments causants de l’al·lèrgia.

L’objectiu de la immunoteràpia oral és que l’infant sigui capaç de tolerar petites quantitats de l’aliment, de manera que estigui protegit en cas d’ingestes accidentals.

Principalment aquest tractament s’aplica a persones al·lèrgiques a la llet, l’ou, els cacauets i el cereals, i no s’acostuma a indicar abans dels cinc anys d’edat: tot i que el tractament es podria iniciar quan es diagnostica l’al·lèrgia, s’espera a aquesta edat per si l’infant acaba tolerant els aliments de manera natural.

Category
3-5 anys, Alimentació i Nutrició, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys