Els hàbits alimentaris durant els àpats

Els moments dels àpats esdevenen espais educatius per a l’infant: permeten aprendre i interioritzar les pautes alimentàries. Per aquest motiu, és important aprofitar els àpats perquè els nens puguin incorporar uns hàbits d’alimentació sans i sòlids.

Tot i que cada família té unes normes respecte els hàbits a les estones d’àpat, conèixer un conjunt de recomanacions ens pot ajudar a transmetre unes conductes adequades.

Un ambient relaxat: convé que els adults facilitem que els àpats siguin estones agradables per a tots en què es pugui gaudir del menjar. Per tal de mantenir un ambient tranquil i relaxat cal evitar tenir la televisió o la ràdio enceses i que l’infant compagini l’àpat amb d’altres activitats –jocs, videojocs, lectures, etc.-.

D’aquesta manera propiciarem la comunicació i que els àpats siguin un espai d’aprenentatge dels nostres hàbits alimentaris.

Després dels àpats, sobretot dels més copiosos –el dinar i el sopar- és recomanable que l’infant pugui disposar d’una estona relaxada que li permeti fer la digestió correctament: fer una migdiada, realitzar activitats calmades com ara escoltar música, etc.

Menjar en família: és important que els àpats siguin un moment de trobada i convivència, intentant aprofitar aquells moments en què els diversos membres de la família podem coincidir.

Per exemple, si l’infant dina al menjador escolar, podem aprofitar d’altres moments del dia com l’esmorzar i/o el sopar per compartir-los amb la resta de la família.

La vida laboral també ens pot dificultar que coincidim tots en els moments dels àpats. Tot i això, convé intentar menjar plegats sovint, almenys un cop al dia i, sobretot, que els infants puguin menjar en companyia: amb els pares, amb els germans, amb els avis, etc. Això afavorirà l’aprenentatge per imitació, aprenent a través de les costums alimentàries que observen en el seu entorn més proper.

En aquest sentit, és important que els adults puguem transmetre models apropiats. Per fer-ho, cal prendre consciència de quins hàbits d’alimentació existeixen dins la pròpia família, valorar si cal millorar-los i arribar a un acord entre els diversos agents implicats sobre què volem transmetre.

Per tal de gaudir del menjar en família també és recomanable mantenir converses agradables, aprofitant per comentar els successos del dia, planificar conjuntament alguna activitat pel cap de setmana, etc.

Deixar experimentar: si els infants observen a casa menús variats i els estimulem a experimentar –tocar, tastar, olorar, etc.- amb aliments de diverses textures, colors i sabors, és probable que gaudeixin més del menjar.

Per tal que es familiaritzin amb diferents aliments i ajudar-los a ser autònoms en la seva alimentació, els podem animar a participar amb nosaltres en activitats relacionades amb els àpats, com ara:

Anar a comprar: a la botiga, al mercat o al supermercat, els podem demanar que agafin diversos aliments i aprofitar per explicar-los què són i per què són importants per a la seva salut.

Parar taula i recollir: els podem demanar que ens ajudin a posar els tovallons, els coberts, etc., esperar que tots haguem finalitzat l’àpat per recollir conjuntament, etc.

Col·laborar en la preparació de menús: elaborar conjuntament menús explicant a l’infant com convé distribuir els diversos aliments per tal de mantenir una dieta equilibrada, demanar que ens ajudi a preparar plats senzills, decorar els plats, assajar receptes, etc.

També és important deixar-los experimentar amb allò que creiem que poden fer per sí mateixos, fomentant la seva autonomia: separar els ossos o espines que es puguin trobar en el menjar, servir als altres… oferint-los, si cal, la nostra ajuda.

El temps a taula: convé mantenir uns horaris fixes pels àpats –tot i que podem ser més flexibles en ocasions especials com ara el dia del seu aniversari o els caps de setmana- i respectar el temps que l’infant necessita per menjar perquè cada nen té el seu ritme. Tot i això, és recomanable que un àpat no s’allargui més de 30-45 minuts. Els infants d’aquesta edat necessiten estar actius i els costa romandre molta estona a taula.

Cal evitar estones d’espera massa llargues o presses: per fer-ho ens ajudarà organitzar els menús, preveure el temps necessari per preparar els aliments, servir els diversos plats de forma ordenada o, per exemple, si dinem fora de casa, escollir llocs on el servei no trigui gaire o que tinguin algun espai on pugui anar l’infant quan acabi de menjar.

Com menjar?: convé que progressivament expliquem a l’infant aquells hàbits que desitgem que es mantinguin a taula: evitar parlar amb la boca plena, aixecar-se de taula només quan tothom ha acabat de menjar, no jugar a taula, etc.

També convé evitar que adoptin postures poc apropiades a taula o que resultin incòmodes per a ella o per la resta de membres: menjar assegut, amb l’esquena recta, no recolzar-se sobre els colzes, etc.

Per tal que això sigui possible és important assegurar-nos que el mobiliari- cadira, taula, etc.- i els coberts s’adeqüin a les necessitats de l’infant: alçada que permeti arribar al plat amb comoditat, espai per a tots els comensals, etc.

Oferir varietat d’aliments: Durant la infància és important que eduquem els nostres fills per tal que mengin de tot i puguin gaudir d’una alimentació variada i equilibrada.

Tot i això, és possible que no li agradin tots els aliments. Si això passa, si ha provat un aliment repetidament i no li ha agradat, podem respectar les seves preferències i no obligar-lo a prendre’l.

Substituir aquests aliments rebutjats per altres o consultar-ho amb el pediatre o nutricionista ens pot ajudar a assegurar-nos que l’aportació de calories i nutrients necessaris pel seu organisme és l’adequat.

Tanmateix, no tots els infants tenen la mateixa gana, per aquest motiu és important conèixer quines són les quantitats d’aliment més adients segons les característiques i circumstàncies de cada infant i ser respectuosos amb les seves necessitats. Forçar als nostres fills a menjar no ens assegura que menjaran més i impedeix que aprenguin a conèixer quan i com han de menjar seguint les seves sensacions internes de gana o sacietat.

No fer servir el menjar com a premi o càstig: El menjar és una necessitat bàsica, de manera que cal viure-la amb naturalitat. Recórrer a premis i càstigs pot ser contraproduent: el menjar no és un instrument de recompensa, consol o penalització. Si li donem aquest valor l’infant podrà utilitzar el menjar per expressar les seves emocions: per exemple, deixar de menjar quan se sent trist o enfadat.

Els hàbits d’higiene: Els moments dels àpats poden ajudar l’infant a consolidar hàbits d’higiene -com ara rentar-se les mans abans i després de dinar, rentar-se les dents, etc.-. Cal transmetre aquests processos amb tranquil·litat i amb un ordre constant. Aquest ordre i aquesta neteja els ajudaran a menjar de gust.

Category
3-5 anys, Alimentació i Nutrició