Els sentiments durant l’embaràs

Les aproximadament quaranta setmanes d’embaràs ens donen l’oportunitat d’anar-nos preparant per al naixement del nostre fill: durant aquest temps serà habitual buscar instintivament comunicar-nos amb el nadó que creix a poc a poc. Li podem parlar, acariciar-lo, cantar-li… i, a través d’aquestes interaccions, alhora que anem establint un intens vincle entre mare i fill, transmetrem al nadó un missatge que el tranquil·litzarà, contribuint d’aquesta manera a què la criatura desenvolupi una afectivitat sana.

El vincle que establirem serà tan fort que el nostre fill podrà rebre aquest afecte sense necessitat de paraules. Actualment, diferents estudis indiquen que el nen o nena intrauterí és intel·lectualment, emocionalment i físicament més desenvolupat del que pensàvem: pot sentir, recordar i reaccionar i, a partir del sisè mes, té una vida emocional activa. L’infant veu, escolta, tasta, experimenta i pot aprendre abans de néixer.

La seva estimulació en l’etapa prenatal pot facilitar, per tant, una millor adaptació al nou ambient en el moment de néixer. Així mateix, amb una adequada estimulació prenatal, les possibilitats de l’infant de desenvolupar el seu potencial s’incrementen.

I si no sentim el que esperàvem?

Hi ha estudis que ens diuen que aproximadament el 50% de les dones ens enamorem del nostre fill durant la gestació, un 25% en el moment del naixement o durant la primera setmana de vida, i l’altre 25% triguem més, en alguns casos fins al voltant del primer mes de vida. Això és natural. Més endavant, amb la presència del nadó, tocant la seva pell, amb la seva mirada, el seu somriure… s’aniran produint estímuls que contribuiran a enamorar-nos del nostre fill i a aprendre a estimar-lo a mesura que l’anirem coneixent.

No totes les mares, doncs, estimem el nostre nadó des del primer moment, i no ens hem de sentir culpables per això. Tot i que ens costi manifestar-ho, per por a ser mal vistes o a què ens considerin males mares o males persones, és natural que en ocasions tinguem aquests pensaments. No ens hem d’obsessionar o sentir-nos culpables si l’embaràs no transcorre tal com esperàvem, si no era el millor moment per quedar-nos embarassades, si volíem un nen i és una nena, si esperàvem experimentar determinats sentiments i ara no els sentim… Així mateix, hem de tenir en compte també que els vincles amb cadascun dels nostres fills seran únics, tots diferents entre si.

No cal estar constantment pendents de com el futur nadó es veurà afectat per com ens sentim. A vegades hi ha moments en què no estarem tan feliços. Totes aquestes sensacions i pensaments que experimentarem també formaran part del procés de creació del vincle amb el nostre fill. Així que no ens hem de desanimar davant els contratemps habituals de l’embaràs.

Quan ens envaeixin pensaments negatius, ens pot ajudar:

  • Intentar esbrinar perquè ens sentim així.
  • Parlar amb la nostra parella o amb algú de confiança.
  • Plorar, si sentim que ho necessitem.
  • Pensar en tot allò de bo que ens portarà el nostre fill.
  • Descansar el temps necessari.

Tot i que les actituds i els sentiments maternals contribuiran a la futura personalitat del nostre fill, això no vol dir que tot dubte, ansietat o preocupació ocasional repercuteixin sobre el nadó, sinó que només els sentiments més intensos i constants el podran afectar. Els sentiments maternals són importants però, alhora, no són més que un entre diversos factors com l’herència genètica, l’ambient, etc., que intervindran en el desenvolupament del nostre fill.

Category
Articles Recomanats, Embaràs, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars, comunicació i embaràs