Els tipus de plor de l’infant

Tots els nens ploren, i el nostre també. Durant els primers sis mesos de vida, el plor esdevé pràcticament l’única forma del nadó de comunicar-se: el nostre fill plorarà quan tingui gana, calor o fred, quan estigui avorrit o desitgi el nostre afecte i contacte, quan se senti estressat, etc.

llanto, llanto de bebe, tipos de llanto,porque lloran los bebes, motivos por los que llora un bebe

Es podria dir que hi ha quatre tipus de plor:

  • Per satisfacció: la sensació que està fent servir els seus pulmons
  • Per dolor: la possibilitat de comunicar un senyal de perill
  • Per ràbia: l’expressió de la còlera
  • Per aflicció: l’expressió de la tristesa

Plor del nadó per satisfacció

En el cas del plor per satisfacció, per estrany que ens sembli, es considera que el fet de plorar aporta plaer al nadó al permetre posar en funcionament diferents parts del cos. Hi ha nadons que ploren molt poc però que ho fan més o menys en determinades hores i fins i tot sembla que els agradi. En aquestes situacions és aconsellable estar a prop del nen però no intentar calmar-lo i veure si es calma sol. Posar-se el dit a la boca, trobar una manteta i xuclar-la, tocar-se l’orella, etc., són conductes del nadó que busquen generar satisfacció i ajuden a calmar el plor. Es tracta dels propis recursos de l’infant que va posant en pràctica per tranquil·litzar-se i que s’han d’exercitar.

Plor del nadó per dolor

El plor del dolor és un so agut i penetrant que generalment va acompanyat de llàgrimes. En aquest tipus de plor, el nadó pot indicar, a vegades, el lloc adolorit. Per exemple, si té còlics recull les cames, si és un dolor d’oïda intenta tocar-se amb la mà el lloc on li fa mal, si li molesta la llum gira el cap, etc. Aquest tipus de plor genera en els adults una sensació de molta angoixa i desesperació, així com l’intent de fer alguna cosa per calmar l’infant. El plor del dolor és un plor difícil de calmar i, fins que el dolor no passa, al nadó li costa molt relaxar-se.

Entre els dolors que provoquen el plor en l’infant trobem la gana. Quan el nadó té molta gana, la sensació que sent és de dolor i, per expressar-la, plora.

Quan un bebè ha experimentat alguna sensació dolorosa aguda, pot plorar per la por que aquesta sensació pugui tornar a aparèixer, malgrat que sigui merament imaginària. Això no vol dir que haguem de deixar de fer les cures pertinents (per exemple, si el nostre fill té la zona del bolquer irritada i es mostra molest quan li apliquem la crema), però ens servirà per entendre per què apareix el plor. Acompanyar-lo amb paraules afectuoses, procurant calmar el seu neguit, explicant que nosaltres sempre, sempre, serem al seu costat per ajudar-lo, cuidar-lo i curar-lo ens ajudarà a calmar-lo.

Plor del nadó per ràbia

El plor de la ràbia, el d’enfadar-se, és un tipus de plor que és important que el nadó experimenti. Un nadó enfadat sap molt bé el que vol i com podria obtenir-ho i es nega a abandonar aquesta idea. Aquest tipus de plor va acompanyat de puntades de peu i de crits. Si el nadó és més gran, es pot posar dempeus i sacsejar els barrots del bressol, mossegar, o, fins i tot, provocar-se el vòmit. Si un nadó plora de ràbia o de frustració –per exemple, quan vol anar en braços, o no vol anar en cotxet, o no vol quedar-se al bressol-, i els qui estem al seu costat ens mostrem tranquils i no desesperem, aquesta experiència enfortirà la idea que el que sent no necessàriament és real, és a dir, que pot aprendre a tranquil·litzar-se perquè és el que se li transmet per part dels adults. En aquests casos, els haurem de saber acompanyar amb paraules, amb mirades, amb abraçades de contenció i amb molta paciència fins que els passi l’enuig.

Plor del nadó per aflicció

El plor de l’aflicció és el plor d’un nadó quan es posa trist. És un plor que apareix, per exemple, quan la mare o qui tingui cura d’ell marxa i sorgeix un sentiment d’abandonament natural i propi del desenvolupament. Davant un nadó trist podem abraçar-lo i mimar-lo. És un nadó que necessita d’un amor físic i expressiu. El que no és aconsellable és intentar divertir-lo o distreure’l del seu sentiment de tristesa, ja que durant la infància el sentiment de superació de la tristesa de forma espontània és molt important.

Category
0-1 anys, cura i seguretat, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació, Salut