Fills saludables: com els ajudem a ser-ho?

Els fills saludables són en primer lloc nens feliços, que gaudeixen del joc i que no estan estressats. És a dir, són criatures amb una bona salut física i psicològica. En aquest sentit, és important que vegin models d’adults respectuosos, que s’estimen, que comparteixen el temps amb ells, etc.

A banda d’això, cal que transmetem als nostres fills estils de vida saludables pel que fa a la higiene, l’alimentació, el descans, l’esport, etc. Des de ben petits els infants poden anar adquirint autonomia, aprenent a tenir cura de la seva salut i a tenir uns hàbits que els permetran gaudir d’una qualitat de vida i de benestar en un futur.

Com aconseguir que els nens adoptin conductes saludables?

Per començar, és important que transmetem als nostres fills la importància de la higiene corporal i de la higiene de l’entorn com a mesura de prevenció de les malalties.

Segurament, una de les seves formes d’aprenentatge per excel·lència sigui la imitació dels seus referents i això ho podem aprofitar fent que ens vegin actuant en el dia a dia i vagi integrant les conductes que veu. Per exemple, com ens rentem les mans abans de manipular els aliments o com ens rentem les dents.

Cal que el nostre fill adopti uns hàbits alimentaris saludables. En aquest sentit, serà important acostumar-lo a una dieta variada i equilibrada, així com a saber gaudir de les estones dels àpats.

Hem d’intentar evitar conductes de risc, per exemple, garantint un entorn segur i una llar adaptada als nens o conductes nocives per a la salut: no fumar en presència dels nens, menjar llaminadures, brioixos o altre aliments poc saludables només en ocasions especials, etc.

Alhora, també és important que intentem potenciar estils de vida saludables, per exemple, fomentant la pràctica d’exercici anant a l’escola fent un passeig en comptes d’anar-hi en cotxe, pujant les escales en comptes de fer servir l’ascensor, organitzant sortides a l’entorn, a la natura i/o amb altres famílies, etc.

També cal ajudar el nostre fill a desenvolupar la seva autoestima i el respecte cap el propi cos. Per exemple, fomentar la seva autonomia és una forma d’aconseguir-ho: el nen que descobreix que pot fer coses i que les fa bé, se sent motivat per seguir posant a prova les seves destreses.

La prevenció de la salut

Per tenir fills saludables no n’hi ha prou amb transmetre’ls hàbits saludables. El paper de l’adult, de fet, és molt important. Una de les nostres principals missions és la prevenció per la salut i això suposa:

 

  • Conèixer les malalties infantils més freqüents i els seus símptomes, així com pautes d’actuació, perquè d’aquesta manera podrem donar una millor i més ràpida resposta als nostres fills.
  •  Fer els seguiments mèdics oportuns per tal d’assegurar-nos que el nostre fill creix sa.
  • Cobrir les necessitats bàsiques dels nostres fills, tant físiques, per exemple, amb una bona alimentació, propiciant el descans i l’exercici, com psíquiques i socials, mitjançant l’afectivitat, fomentant el joc, el contacte amb altres persones, etc.
  • Complir el calendari de vacunacions recomanat en funció de l’àrea geogràfica on ens trobem ens ajuda a prevenir algunes malalties.
  • Estar atents als signes d’alerta, com ara la febre, la inflamació, una erupció, fins i tot la tristesa, desgana o inquietud del nostre fill perquè poden indicar que alguna cosa pot estar passant. Davant aquests senyals, caldrà acudir al pediatre per tal que en faci un diagnòstic. Un diagnòstic precoç i una ràpida atenció a la malaltia pot ajudar a reduir els efectes de la malaltia i/o a que el tractament pugui resultar més eficaç. De fet, el nostre fill pot estar malalt o no però, si ens hem de quedar més tranquils, podem anar al pediatre i així descobrirem el que passa.

 

Davant aquests símptomes també serà responsabilitat dels adults avisar a la resta de famílies amb les que acostuma a estar en contacte el nostre fill i, si és el cas, als educadors de l’escola, per evitar que altres nens es poguessin contagiar.

Les malalties infantils

Tot i això, és inevitable que el nostre fill pateixi una malaltia. Per exemple, la otitis, la conjuntivitis o els refredats són algunes de les malalties freqüents en els infants d’un a tres anys, però també fins al voltant dels sis anys.

Es tracta de malalties que es transmeten a través de l’aire, és a dir, quan l’infant respira un agent infecciós, o que es transmeten a través dels objectes, per exemple, intercanviant joguines, pintes, etc. o es transmeten pel contacte directe, per exemple, la saliva, o tocant una esgarrapada… Aquestes malalties infantils més habituals estan causades principalment per bacteris, com ara el cas de l’otitis o la conjuntivitis, per virus (la varicel·la i el xarampió en serien dos exemples) o per paràsits, com és el cas dels cucs intestinals. Els infants d’aquestes edats són més vulnerables davant aquest tipus de malalties per la immaduresa del seu sistema immunitari, és a dir, els seus mecanismes de defensa davant les malalties són encara pobres.

El paper dels adults davant les malalties infantils

Respectar el diagnòstic dels professionals mèdics i seguir les seves indicacions en relació als medicaments prescrits és essencial pel benestar i la recuperació del nostre fill.

De la mateixa manera, també és crucial acompanyar-lo i ser-hi present ja que els nens acostumen a estar molt susceptibles quan es troben malament. La irritabilitat, la fatiga física o el desànim són algunes dels símptomes del nen malalt. En aquest sentit, cal acompanyar-lo en la seva recuperació intentant posar-nos a la seva pell, resultant pacients i afectuosos, oferint-li, per exemple, i si no hi ha contraindicacions mèdiques, els menjars que més li agraden, passant llargues estones amb ell, etc.

Category
3-5 anys, cura i seguretat, Salut de 3 a 5 anys