Incorporar aliments sòlids en l’alimentació de la criatura

alimentacion 12 meses, incorporar solidos, alimentos solidos, introducir alimentos solidos, alimentacion complementaria, alimentacion doce meses, alimentacion 6 meses, incorporar alimentos, papilla, alimentacion bebe

L’alletament, matern o artificial, serà la principal font de nutrició de la criatura durant els primers sis mesos de vida. A partir d’aquesta edat les necessitats nutricionals de l’infant començaran a canviar i caldrà iniciar la introducció de l’alimentació complementària, és a dir, aquells nous aliments que complementaran la lactància: les farinetes de cereals o fruites i els purés amb verdures bullides, el peix… són els aliments més freqüents en l’inici de l’alimentació complementària.

Una vegada fet aquest pas, i quan el nostre fill ja mengi farinetes, purés i prengui sucs de fruita, potser ens preguntarem si ja ha arribat el moment d’introduir aliments sòlids en la seva alimentació. Conèixer en quin moment els infants estan preparats per començar a menjar aliments que no estiguin triturats i quins aliments són els adequats per al seu desenvolupament i creixement ens ajudarà a fer aquest pas.

Quan cal incorporar aliments sòlids?

Al voltant de l’any el nen ja haurà iniciat el procés de dentició, haurà desenvolupat la flexibilitat suficient de la llengua per poder mastegar i empassar-se trossos d’aliments més sòlids, i podrà manipular coses amb les mans, com agafar la tassa, els aliments, la cullera, etc. Tot plegat contribuirà a què hagi arribat el moment d’introduir els aliments sòlids en la dieta del nostre fill i que aquest pugui començar a menjar el mateix que la resta de la família, amb algunes petites adaptacions com ara tallar els aliments en porcions petites, menjar amb les mans o amb una cullera.

Tot i això, cada criatura és diferent i la incorporació de nous aliments dependrà del seu desenvolupament i de les seves característiques. En aquest sentit, si considerem que el nostre fill pot estar preparat per menjar aliments sòlids, és important consultar-ho amb el pediatre, seguir les seves indicacions i respectar el ritme del nostre fill.

Com els introduïm?

El migdia és un bon moment per començar a introduir aliments sòlids en la dieta de la criatura, ja que aquesta acostuma a estar més desperta. Això pot fer que estigui més predisposada a rebre aliments nous. Per introduir els sòlids li donarem algun aliment tallat a trossets petits, bé amb cullera o deixant que ella mateixa l’agafi amb les mans –és important animar-la a què mengi sola, que desenvolupi les seves destreses manuals i que aprengui a fer servir la cullera, deixant que s’embruti i que vagi fent descobertes per ella mateixa.

Aquest canvi en l’alimentació de la criatura ha de ser progressiu: si observéssim que la criatura no vol menjar més sòlid, no l’hem d’obligar a què en continuï menjant; és important tenir paciència i oferir-li el temps necessari perquè s’hi acostumi. Si després d’haver-li donat aliments sòlids encara tingués gana, podem finalitzar l’àpat amb farinetes, triturats o, si mantenim l’alletament matern, alletant-la.

A mesura que l’infant s’acostumi a menjar sòlid al migdia, podem anar incorporant progressivament aquest tipus d’aliments en altres moments del dia, fins que els haguem incorporat en tres àpats diaris: esmorzar, dinar i sopar. Si la criatura ens ho demana, podem mantenir l’alletament després d’aquests àpats o en altres moments –a mig matí, per berenar, abans de dormir… La quantitat de llet que l’infant necessita anirà disminuint a mesura que augmenti el nombre d’àpats sòlids que realitza.

Pel que fa a com cuinar aquests aliments, es recomana optar per coccions suaus, com ara bullits, al vapor, al forn i guisats. Aquestes coccions són d’una textura més sucosa i, per tant, més fàcils de mastegar que la cocció a la planxa.

Quins aliments sòlids cal incorporar?

alimentacio 12 mesos, incorporar solids, aliments solids, introduir aliments solids, alimentacio complementaria, alimentacio dotze mesos, alimentacio 6 mesos, incorporar aliments, farinetes, alimentacio nado

És important oferir a la criatura una dieta rica i variada, amb una aportació de nutrients suficient i orientada a uns bons hàbits alimentaris.

A partir dels sis mesos els infants acostumen a haver tastat diversos gustos i aliments incorporats en les farinetes i purés. A partir de l’any, i amb la introducció d’aliments sòlids, seguiran descobrint altres sabors, aliments, textures, colors…

Si introduïm els aliments de mica en mica, evitant barrejar més de tres aliments per àpat, podrem observar el comportament de la criatura amb relació als nous aliments –si li agraden, si li causen intoleràncies, etc.– i respondre-hi adequadament, sense forçar-la a menjar i ajudant-la a familiaritzar-se amb ells. Si algun aliment no li agradés, també ho podem respectar.

Tot i que a partir de l’any poden menjar gairebé de tot, és important tenir presents certes recomanacions:

Cereals, pa, arròs, pasta i patates. Són aliments rics en hidrats de carboni i constitueixen la principal font d’energia de l’organisme. Tot i que la criatura ja estarà acostumada a les farinetes de cereals, caldrà esperar als dos anys per donar-li cereals d’esmorzar o cereals integrals. Pel que fa al pa, el podrà començar a llepar, a menjar… al voltant dels vuit mesos. En la introducció de les pastes és recomanable començar per les petites, com ara sèmoles o fideus, i després introduir les més grans, com els macarrons o els espaguetis, ben cuits i tallats al principi.

Verdures, hortalisses i fruites. Aporten vitamines, minerals, fibra i aigua, i és recomanable consumir-ne diàriament. A l’hora de seleccionar quines fruites i verdures oferirem al nostre infant és preferible decantar-se per aquelles que siguin fresques i de temporada. Al principi podem ajudar l’infant a ingerir-les si les tallem a la juliana o les ratllem.

Els sucs de fruita s’han de prendre amb mesura, essent-ne la quantitat recomanada entre 120 i 180 ml de suc diaris. És important moderar el consum de sucs de fruita de l’infant, ja que un consum excessiu pot reduir la ingestió de llet materna, disminuir l’acceptació d’altres aliments, provocar càries –per la seva acidesa– i originar diarrees o deposicions líquides. A l’hora d’oferir sucs als infants és millor ensenyar-los a beure en tassa. Prendre els sucs amb biberó pot afavorir l’aparició de càries.

Llegums. Contenen principalment hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibra. Podem començar a introduir els llegums ben cuits o bullits en racions petites –aproximadament de 20g– i prioritzar aquells que no siguin flatulents, com els pèsols o les llenties ben cuites.

Ous, peix, carn i embotit. Aporten principalment proteïnes i greixos.

Quan comencem a incorporar ous a la dieta de l’infant és important coure’ls bé perquè, altrament, els ous crus o poc cuits poden causar salmonel·losi. En cas que l’infant tingui antecedents familiars d’al·lèrgies als ous, és recomanable no introduir ous en la seva alimentació fins passats els dotze mesos. A partir d’aquest moment, podrem començar a introduir primer el rovell d’ou i, més tard, la clara. El consum d’ous recomanat és d’un a tres cops per setmana –un ou cada vegada–.

Pel que fa al peix, podem començar a incorporar primer els peixos blancs, més suaus i lleugers, i deixar els peixos blaus per més endavant –a partir dels divuit mesos, aproximadament, o per quan l’infant ja s’hagi familiaritzat amb el peix blanc–. Juntament amb la llet materna, els peixos d’aigua salada constitueixen la principal font de iode per als nens, un element essencial per a un desenvolupament i un creixement òptims.

Caldrà evitar que la criatura consumeixi marisc fins als dos anys d’edat, ja que pot contenir bactèries, s’acostuma a cuinar poc i és un tipus d’aliment susceptible de provocar al·lèrgies.

Quan ens plantegem la introducció de la carn en la dieta de l’infant, és recomanable començar oferint carn magra: podem alternar els àpats amb carns blanques, com el conill o el gall d’indi, amb carns vermelles, com el porc, la vedella o el xai. És convenient no sobrepassar els 30-50 grams de carn per àpat.

Pel que fa la xarcuteria i els embotits, amb les excepcions del pernil cuit, el pernil curat i el formatge, convé evitar-los fins als dos anys: acostumen a ser massa salats i feixucs a l’hora de digerir-los. Tot i això és natural que tinguem les nostres pròpies tradicions i, si a la nostra localitat és tradició menjar determinats embotits, com ara el fuet o el xoriço, no passarà res si els hi en donem puntualment un tallet.

Làctics. Són una font important de calci i proteïnes. Tot i que comencem a introduir aliments sòlids en l’alimentació de l’infant, la llet ha de continuar formant part de la seva dieta. Així doncs, podem perllongar la lactància fins als dos anys o més.

Entre els sis i els nou mesos ja es poden començar a introduir iogurts i formatges en quantitats petites en la dieta de l’infant. Podem començar oferint-li formatge fresc, tendre o mató i, un cop s’hi hagi acostumat, introduir el formatge semi-curat o sec.

Greixos, olis i fruits secs. Tot i que són una font de vitamines i d’altres nutrients, s’han de consumir en petites quantitats, ja que aporten moltes calories. Podem començar amanint el menjar de la criatura amb oli d’oliva verge –dues cullerades soperes al dia–.

Pel que fa al consum de fruits secs, és recomanable ajornar-ne el consum fins als tres anys per evitar riscos d’ennuegament. Si els hi en volguéssim donar, podem triturar-los o esmicolar-los.

I quins aliments cal evitar durant els primers anys?

Durant els primers anys de vida caldrà evitar aquells aliments que no siguin necessaris des del punt de vista nutricional o que siguin poc recomanables pel desenvolupament de la criatura. Alguns exemples són:

  • Sucres: es recomana no introduir-los fins que la criatura tingui la possibilitat d’experimentar i desenvolupar el gust per altres sabors, especialment per les verdures i les fruites.
  • Aliments complementaris comercials: poden endarrerir l’acceptació de la dieta familiar.
  • Sal o aliments molts salats, tot i que a partir del primer any es pot començar a cuinar amb una mica de sal. Si incorporem la sal en la dieta de la criatura és recomanable fer servir sal iodada.
  • Mel.
  • Pastisseria grassa, com ara pastissos amb mantega.
  • Caramels.
  • Xocolata.
  • Fregits i carns en salses greixoses.
  • Begudes ensucrades o excitants.
  • Brioixeria.
Category
0-1 anys, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició