Infants que no mengen gaire

L’alimentació és una qüestió molt important en la criança dels nostres fills i que les famílies tenim molt present. Per això és normal que ens preguntem si ho estem fent bé o no.

Els infants acostumen a menjar allò que el seu organisme necessita en funció de la seva constitució, de la despesa d’energia que tenen durant el dia, etc. És per aquest motiu que alguns mengen més i d’altres mengen menys. En aquest sentit, és important respectar la sensació de gana del nostre fill.

És important tenir en compte que forçar-lo a menjar o limitar la quantitat de menjar que ingereix pot ser perjudicial per al seu creixement: el nostre fill ha de ser capaç d’identificar les seves necessitats i reconèixer per ell mateix quan té gana o quan no en té. Si no respectem la seva sensació de gana, amb el pas del temps pot ser incapaç d’interpretar les senyals del seu propi cos, les seves necessitats nutricionals, menjant poc o menjant amb excés i, a la llarga, arribar a desenvolupar algun trastorn alimentari.

En aquesta etapa també és habitual que els infants puguin mostrar rebuig per determinats aliments perquè van identificant els seus gustos i les seves preferències. Alhora, cada vegada són més autònoms i els pot costar més romandre a taula: poden estar inquiets per les seves ganes de descobrir allò que els envolta i, poden distreure’s fàcilment en els moments dels àpats. Tot i la nostra paciència i comprensió, també caldrà uns límits i normes clars i ferms, per exemple: “quan acabem de dinar podràs anar a jugar”.

Si pensem que el nostre fill no menja suficient o la seva dieta no és apropiada, podem demanar consell al pediatra o a un nutricionista: ells ens orientaran i ens podran aportar consells sobre com dur una alimentació saludable.

Algunes recomanacions per evitar la inapetència o el rebuig

A banda de respectar la sensació de gana i prendre mesures al respecte (com ara visitar el pediatre davant una pèrdua de pes important o una inapetència continuada), algunes propostes ens poden ajudar en les estones dels àpats:

  • A l’hora de menjar és important que els adults afavorim un ambient tranquil i agradable perquè afavorirà l’adquisició d’uns bons hàbits d’alimentació i faran que el nostre fill gaudeixi del moment.
  • Menjar en companyia i sense elements que interfereixin o el distreguin a taula com la televisió, la ràdio o les joguines l’ajudarà en el seu aprenentatge per imitació tot prenent com a models els adults que l’acompanyem i centrant l’atenció en l’acte de menjar: identificar gustos, apreciar els aliments, etc. En aquest sentit, si desitgem que els nostres fills tinguin uns bons hàbits d’alimentació, nosaltres també els hem d’intentar tenir.
  • Les rutines li ofereixen seguretat i situen l’infant en relació als diversos esdeveniments de la seva vida quotidiana. Mantenir uns horaris, realitzar les mateixes accions abans de menjar, com ara parar la taula o rentar-se les mans, etc., l’ajudaran a identificar els moments dels àpats, afavorint la seva disposició cap al menjar.
  • Convé no mostrar preocupació per les quantitats d’aliments que menja i afavorir que sigui ell qui decideixi quant menjar vol. Per exemple, li podem preguntar abans de servir, deixar poca quantitat al plat per tal que en demani més si ho desitja o bé animar-lo a servir-se tot sol.
  • Intentem fer-los protagonistes de la seva alimentació, per exemple, elaborant conjuntament el menú setmanal o bé cuinant amb ells.
  • El menjar no ha de ser un instrument de premi o càstig. No s’ha de premiar o elogiar l’infant si s’acaba el plat, ni renyar-lo o forçar-lo si no menja. És preferible deixar que mengi poc –sobretot evitant que piqui algun aliment, prengui refrigeris, llaminadures, etc.- fins el següent àpat. Fins i tot li podem explicar, de manera tranquil·la, que si no vol allò que hi ha per menjar no hi haurà cap altra cosa fins el següent àpat. Això no treu que l’animem a tastar els aliments que no vol, però cal fer-ho sense pressió. Per exemple, deixant els aliments rebutjats a taula perquè ell mateix els pugui agafar, provar de cuinar-los de diverses maneres, etc.
Category
3-5 anys, Alimentació i Nutrició