Intel·ligència emocional en família

Tot i que actualment en sentim a parlar força sovint, la intel·ligència emocional ha estat una qualitat inherent a la condició humana des dels temps més remots.

El 1983, H. Gardner va proposar el concepte de les Intel·ligències Múltiples, constatant la limitació dels tests d’intel·ligència clàssics. Entre elles, a més de la intel·ligència numèrica, espacial i lingüística recollides en aquests tests clàssics, Gardner hi va incloure també la musical, la cinètica, la naturalista i l’emocional (que inclou les intel·ligències intrapersonal i interpersonal).

Més endavant, al 1990, Salovey i Mayer van proposar el terme d’intel·ligència emocional en referència a la importància que tenen les emocions en els processos adaptatius i intel·lectuals. Segons Goleman, la intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer els sentiments propis i els aliens.

Aquest tipus d’intel·ligència pot variar i desenvolupar-se al llarg de la vida, sense límitació d’edat, i es composa de les competències pròpies de cada persona i de la naturalesa de les nostres relacions socials, com ara:

  • Percepció de les emocions: sentir-les.
  • Comprensió i validació de les emocions: de què es tracta, per quin motiu, etc.
  • Regular la intensitat en cas que sigui excessiva: control.
  • Correcta canalització o aplicació: què fer-ne.

Les mares i els pares podem ajudar els nostres fills a desenvolupar-se saludablement a nivell emocional i afavorir així el benestar de l’entorn familiar. Però, com ho podem fer?

Prenent consciència de les nostres emocions

Escoltar i comprendre les nostres pròpies emocions és el primer pas per prendre’n consciència. Les emocions fan referència a allò que és rellevant per a nosaltres: qui som, com som o què valorem de la vida. Una bona manera de començar pot ser preguntant-nos: com em sento? M’agrada sentir-me així? Per què em sento així? Aquesta emoció m’ajuda en el moment actual? Com estic expressant com em sento? Què puc fer per canviar aquesta emoció? Així, de mica en mica, anirem identificant les nostres emocions.

Ajudant a descobrir les emocions i els sentiments

És important que ajudem els nostres fills a identificar i a posar nom a com se senten, a connectar amb si mateixos i a comprendre com això afecta el seu comportament. En qualsevol situació quotidiana els podem preguntar si estan contents, tristos, enfadats, etc. relacionant aquesta emoció amb el que està passant, ajudant-los a posar paraules a com se senten i a què ho pot haver originat: “Em fa l’efecte que estàs molt contenta amb aquest dibuix que has fet”, “em sembla que estàs enfadat perquè no t’ha agradat que la mestra t’hagi renyat”, “entenc que estiguis trist perquè avui no has pogut anar a jugar amb la teva amiga”, etc. D’aquesta manera els ajudarem a cercar la manera d’expressar les seves emocions.

Reconèixent els nostres sentiments

Una altra manera d’ajudar els nostres fills és posant nom també als nostres estats d’ànim –per exemple, quan estem contents, tristos o quan sentim por- : “Estic trist perquè l’oncle està malalt…”, “això que ha passat m’ha fet enfadar…”, “estic content perquè has ajudat la teva germana…”.

Totes les emocions són legítimes i tant les positives (alegria, felicitat, etc.) com les negatives (ràbia, tristesa, etc.) formen part de nosaltres. El nostre paper serà ajudar els nostres fills a gestionar-les, ja que la seva primera reacció d’impulsivitat pot no ser la més adequada –per exemple estar enutjat i pegar un company, llençar el joc si perd, etc.-.

Algunes recomanacions:

  • Utilitzem la comunicació no verbal de forma orientativa amb els nostres fills per identificar els seus estats emocionals (per exemple, davant un mirall veient com canvien els gestos facials segons l’emoció. Quina cara fem quan estem espantats? I quan estem molt contents?).
  • Ajudem els infants a reconèixer els seus estats i canvis emocionals:“Fa un moment somreies i ara sembles seriós. Què ha passat?”.
  • Ajudem-los a discriminar i a utilitzar vocabulari sobre les emocions que puguin atribuir als seus diversos estats.
  • Ajudem-los a comprendre i a reconèixer les emocions dels altres.
  • Fem-los saber que és natural tenir emocions negatives, començant per un mateix, com un procés natural de la vida: “Estic preocupat perquè avui he tingut un problema”.
  • Siguem conscients de l’ús i les conseqüències de l’etiquetatge. Si li diem al nostre fill “ets un nen dolent”, “ets un desastre”, és probable que es comporti així i que, a més, disminueixi la seva autoestima.
  • Davant una situació complicada, identifiquem els factors que en el passat han facilitat el seu benestar per utilitzar-los en el present. Per exemple, si ens trobem en el cas que el nostre fill avui està especialment inquiet per anar a l’escola, preguntem-nos en quins casos no ho està. Potser arribarem a la conclusió que aquells dies en què nosaltres ens llevem descansats, amb temps i amb més paciència, l’infant està més relaxat i que potser, si ara el tractem amb més paciència, la seva actitud canviarà.

Mostrar-nos comprensius amb els infants i sintonitzar emocionalment amb ells amb sentit de l’humor i servint-los de model, els ajudarà a créixer sent més sensibles a les emocions que els envolten, sense temor a sentir i disposant d’una bona base emocional per afrontar els reptes de la vida.

Category
1-3 anys, Relacions familiars i comunicació d'un a tres anys