La lactància i els primers purés: Una alimentació sana durant el primer any

Una alimentació sana és aquella que cobreix les necessitats d’energia i nutrients que requereix l’organisme. Durant el primer any de vida de l’infant la lactància –materna o artificial– i la incorporació progressiva de determinats aliments realitzaran aquesta funció.

Els sis primers mesos

L’alimentació de la criatura s’inicia durant la mitja hora posterior al part, moment en què és important oferir-li el pit a la criatura perquè aquesta en pugui obtenir tant la llet com el calostre, un líquid groguenc que es produeix durant els primers dies després del part, amb un elevat contingut de proteïnes i una gran riquesa en defenses, que protegeix el nadó dels gèrmens ambientals.

Posteriorment, i durant els primers sis mesos de vida, el nadó pot prendre exclusivament llet de la mare, que aporta tots els elements nutritius necessaris per a la criatura (nutrients, substàncies immunològiques, factors de creixement…).

Beneficis de la lactància materna:

Alguns dels beneficis que aporta la lactància materna a la criatura són:

  • Afavoreix el contacte i enforteix la relació mare-fill.
  • La llet materna té l’equilibri perfecte entre proteïnes, hidrats de carboni, greixos, vitamines i d’altres nutrients.
  • Estimula el sistema immunitari de la criatura.
  • Protegeix la criatura d’infeccions gastrointestinals, de les vies respiratòries…
  • Contribueix a disminuir la probabilitat de patir malalties cardiovasculars, tenir obesitat, diabetis, etc. quan la criatura sigui més gran.
  • Ajuda a protegir la criatura contra determinades proteïnes que produeixen al·lèrgies, com ara la proteïna de la llet de vaca.
  • Facilita un adequat desenvolupament maxil·lofacial.
  • Pot reduir el risc de mort sobtada del lactant.
  • És de fàcil digestió per a la criatura.

L’alimentació de la mare durant la lactància

Durant la lactància materna l’alimentació haurà de cobrir tant les necessitats nutricionals pròpies de la mare, com les necessitats extres que suposa la producció de llet pel seu organisme. Una aportació de nutrients insuficient podria alterar la salut de la mare i la composició de la llet materna i, en conseqüència, la salut de la criatura. Així doncs, per tal que la lactància materna sigui saludable tant per a la dona com per a la criatura, és important que la mare s’alimenti de forma equilibrada i variada.

A més a més, també és important:

  • Beure més líquid, com ara sopes, llet, begudes de soja, etc.
  • Augmentar la ingesta de fibra per evitar problemes de restrenyiment de la mare.
  • Prendre més aliments rics en calci.
  • Consumir peix blau i fruits secs.
  • Augmentar la ingesta de proteïnes, per exemple, prenent un got de llet extra al dia.
  • Menjar peix, làctics, cereals, fruites i verdures, que ens aportaran les vitamines necessàries per l’organisme.
  • Evitar prendre medicaments sense prescripció mèdica o consultar-ho amb l’especialista abans d’utilitzar-los.
  • Evitar fumar, prendre alcohol i moderar el consum de begudes excitants com el cafè: els tòxics i components que contenen aquests productes passen a la llet materna.

La lactància artificial

Quan la lactància materna no es produeix, la lactància artificial, amb fórmules adequades a l’edat del nadó, també li proporcionarà els nutrients necessaris per garantir una nutrició i un desenvolupament adequats.

Si en la lactància materna és important la dieta de la mare, en la lactància artificial és important tenir presents un conjunt de mesures d’higiene a l’hora de preparar el biberó. Aquestes evitaran que la llet es contamini de bactèries, amb la possibilitat de transmetre alguna infecció a la criatura en una etapa en la que el seu sistema immunològic encara es troba en desenvolupament.

A partir dels sis mesos: l’alimentació complementària

A partir dels sis mesos la lactància es complementa amb altres aliments: és el que es coneix com a alimentació complementària.

Dels sis mesos als dotze mesos de vida de la criatura l’alimentació complementària es realitzarà principalment a base de purés, farinetes o aliments semisòlids i aixafats. De manera progressiva, i espaiant la introducció dels aliments nous amb un marge d’un parell de dies entre ells, s’aniran incorporant diversos aliments en la dieta de l’infant.

L’ordre en què s’acostumen a introduir els aliments és:

  • Fruites en suc o en farinetes.
  • Farinetes de cereals.
  • Làctics, com ara el iogurt.
  • Verdures i llegums.
  • Petites porcions de carn que podem incorporar amb les verdures i llegums. Preferiblement començarem per carns suaus, com el pollastre o el gall d’indi.
  • Al voltant dels nous mesos d’edat s’acostuma a introduir peixos cuits -primer podem incorporar peixos blancs-. També podem introduir l’ou, per exemple cuit.

Per tal que l’alimentació complementària sigui sana és recomanable:

  • Oferir a la criatura una dieta variada.
  • Respectar la gana de la criatura.
  • Evitar afegir sucre o sal als preparats.
  • Prioritzar aliments frescos, així com productes locals i de l’entorn, i cuinats a casa.

Durant aquesta etapa, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mantenir l’alletament, oferint preses a la criatura segons la demanda d’aquesta i incorporant gradualment els següents àpats complementaris:

  • Dos o tres àpats al dia, entre els sis i vuit mesos d’edat.
  • Tres o quatre àpats al dia, entre els nou mesos i l’any.

Així mateix, mantenir un adequat seguiment pediàtric ens permetrà garantir una alimentació òptima per al creixement del nostre fill: els serveis mèdics ens ajudaran a valorar si l’alimentació és l’adequada, controlaran el seu pes i ens podran oferir pautes i recomanacions per la seva dieta.

Category
0-1 anys, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició