La lactància perllongada: Una decisió de la mare i del fill

Quan practiquem la lactància materna i veiem que el nostre fill s’està fent gran, que ja menja altres aliments, que té dents…, ens podem preguntar si ja ha arribat el moment de finalitzar l’alletament. Davant d’aquesta pregunta, no hi ha una resposta clara: hem de tenir en compte que cada mare i cada fill són diferents, i que l’important serà prendre aquesta decisió de manera compartida entre la mare i l’infant, valorant si tots dos volen seguir amb la lactància materna o si algun dels dos comença a rebutjar-la.

El concepte de lactància perllongada fa referència a l’alletament d’un fill gran; normalment s’acostuma a pensar en criatures majors de dos anys. Tot i això, no acaba d’haver-hi consens, i l’edat a partir de la qual es considera lactància perllongada acostuma a variar en funció de patrons marcats per factors històrics, culturals, socials, personals, etc. Tot i que en altres cultures la lactància de criatures grans és més habitual, en el món occidental és relativament poc freqüent, i no s’acostuma a veure la imatge d’un nen gran mamant del pit de la mare. No és estrany, doncs, que les mares que valoren continuar amb l’alletament matern fins que el fill decideixi per ell mateix que vol deixar de xumar el pit se sentin víctimes de certs prejudicis socials, de la mateixa manera que es poden sentir així aquelles mares que valorin abandonar la lactància materna aviat –entre els quatre i els sis mesos–.

Tot plegat fa que haguem de prendre una decisió important en la qual hi intervindran tant els nostres instints i desitjos com el que es considera “oportú” per l’entorn que ens envolta. Conèixer diferents aspectes sobre la lactància perllongada ens pot ajudar a prendre aquesta decisió amb més serenitat. L’important serà que nosaltres estiguem convençuts del que volem fer i que aquesta decisió esdevingui la millor opció per a tots dos: mare i fill.

L’alletament al llarg de la història

Històricament l’alletament perllongat era freqüent i l’edat del deslletament natural es trobava entre els dos anys i mig i els set anys. Amb el pas del temps, però, el període d’alletament es va reduir i en molts països es va passar a deslletar els infants entre els 18 mesos i els tres anys.

A meitat del segle XX diversos canvis socials, com ara la incorporació de la dona al món laboral, l’inici de la lactància artificial, la creació de la llet de fórmula, etc., van provocar que el període de lactància materna es normalitzés socialment fins aproximadament els dos anys.

Actualment diversos organismes mundials i estatals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’UNICEF o l’Associació Espanyola de Pediatria donen suport a l’alletament fins als dos anys. Alhora, si hem optat per alletar a la criatura, la recomanació és mantenir-la com a mínim fins que el nostre fill tingui 6 mesos, tot coincidint, entre altres motius, amb l’inici de l’alimentació complementària.

Quins beneficis aporta la lactància materna perllongada per a l’infant?

La lactància materna és recomanable de manera exclusiva, si això és possible i si aquesta ha estat la nostra decisió, fins que el nostre fill tingui sis mesos. També es recomana mantenir-la amb la introducció de l’alimentació complementària.

Diversos estudis científics assenyalen els beneficis de la lactància materna a partir de l’any:

  • La succió és un mecanisme que aporta tranquil·litat i seguretat al nostre fill. Amb la succió també augmenta la producció d’oxitocina, una hormona relaxant que pot fer disminuir la percepció de dolor físic o de malestar emocional en el nostre fill.
  • La llet materna conté anticossos que protegeixen el nadó de les infeccions fins que el seu sistema immunitari està completament desenvolupat.
  • La llet materna és de fàcil digestió, té la temperatura adequada i l’infant la pot prendre en qualsevol lloc sense necessitat de preparació.
  • A llarg termini contribueix a prevenir l’obesitat, la diabetis infantil, l’oclusió defectuosa de les dents, i disminueix el risc d’aparició de malalties cardiovasculars.
  • En aquests estudis també s’assenyala que la lactància prolongada no només aporta aliment al nostre fill, sinó que també li proporciona consol, tendresa i moments de comunicació entre mare i fill, contribuint al vincle afectiu entre tots dos.
  • La lactància materna perllongada es relaciona amb la millora del desenvolupament intel·lectual, de les habilitats motores, del llenguatge i de l’agudesa visual del nostre infant.

I per a la mare?

Entre els beneficis que la lactància materna perllongada pot suposar per a la mare trobem:

  • La producció d’oxitocina pot contribuir a que la mare se senti més relaxada.
  • Disminueix el risc d’aparició de certs tipus de càncers de mama i d’ovari.
  • Es vincula la lactància materna perllongada amb la protecció contra l’osteoporosi i altres malalties cròniques com l’artritis reumatoide.
  • És pràctica i econòmica: té cost zero i no requereix esterilització.

Quins inconvenients té la lactància materna perllongada?

No existeixen evidències científiques que demostrin que a partir d’un determinat moment la lactància materna pugui ser perjudicial.

Més que inconvenients, el que sí que s’identifiquen són dificultats per mantenir la lactància materna, entre les que destaquen l’aparició de les dents de l’infant, l’embaràs de la mare lactant o el naixement d’un germà, la reincorporació de la mare al món laborall’inici de l’escolarització a P3 –a les Escoles Bressol és habitual que la mare pugui anar a alletar l’infant– o la possible inseguretat de la mare causada per prejudicis socials.

Llavors, quina és la millor decisió?

No existeix una decisió bona o dolenta, sinó que aquesta dependrà de les necessitats de la mare i del fill. Si el nostre fill continua sentint-se còmode xumant el pit és important tenir en compte el nostre desig, deixar de banda les pressions socials, actuar amb naturalitat i gaudir-ne.

Sigui quina sigui la nostra decisió i, sempre que sigui possible, és recomanable que el deslletament del nostre fill sigui gradual i conscient.

Category
0-1 anys, 1-3 anys, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició