La motricitat fina d’un a tres anys

motricidad fina, psicomotricidad fina, juguetes psicomotricidad fina, desarrollo motricidad fina

El sentit del tacte, la coordinació mà-ull (a través de la vista es dirigeix el moviment de la mà), la capacitat de fer pinça (subjectar o agafar els objectes oposant els dits índex i el polze) etc., són un conjunt de destreses (conegudes com habilitats motores fines) que va començar a desenvolupar el nostre fill des de ben petit i que continuarà perfeccionant a mesura que creixi.

Experimentar amb les mans i fer-les servir per diverses coses és la forma amb què es desenvolupa la motricitat fina. És per aquest motiu que les tasques del dia a dia, el joc i les manualitats o l’expressió plàstica resulten les activitats per excel·lència a l’hora d’estimular les habilitats motrius de l’infant. En aquest article descobrim algunes propostes que serviran perquè el nostre fill vagi desenvolupant la seva motricitat fina, reptes que assumirà posant a prova les seves capacitats.

Si observem l’infant i posem atenció al seu procés de maduració, aconseguirem que aquests reptes, que els materials que li facilitem o que els nostres suggeriments no siguin ni massa senzills ni massa difícils per a ell, sinó que s’adeqüin al moment en què es troba i a les seves capacitats.

Activitats pel desenvolupament de la motricitat fina

Fer servir coberts en els àpats: si fins ara el nostre fill estava acostumat a menjar amb les mans peces de fruita o trossos de pa, ara podem introduir la cullera en els àpats. Tot i que s’embrutarà força, és important que hi vagi tenint contacte, ja que, a poc a poc, anirà millorant la seva destresa.

Hem de tenir en compte que tots els petits èxits que aconsegueix el nostre fill suposen temps i un gran esforç. Per exemple, menjar amb cullera requereix perfeccionar la capacitat de fer pinça entre el dit polze i l’índex, seguir millorant la coordinació ull-mà, etc. Confiar en les seves capacitats i tenir paciència el motivaran a seguir-ho provant de manera que, a més de desenvolupar la motricitat fina, estarà aprenent a menjar tot sol.

A mesura que afina aquestes i altres destreses, com ara millorar la mobilitat del colze i afinar el moviment del canell, li podem deixar el got a taula perquè intenti beure tot sol. A l’hora de triar el got apropiat, hi ha famílies que prefereixen que siguin tasses de plàstic amb nanses, perquè els poden resultar més fàcils d’agafar i no es trenquen si cauen. De tota manera, si estem amb ell, vigilant que no es pugui fer mal, pot aprendre a beure en got fent servir un got de vidre o els mateixos gots que fem servir nosaltres habitualment.

Els gots de vidre permeten veure la quantitat de líquid que contenen, fan que el nostre fill aprengui a ser curós a l’hora de manipular-los perquè descobreix les conseqüències del que passa si el got es trenca i, a més, no haurà de passar per passos previs (per exemple de les tetines, a les nanses), és a dir, no s’haurà d’habituar a un estri que més endavant no farà servir.

L’infant ja té una edat per començar a investigar i a provar, per això val la pena que li deixem al seu abast els estris que necessiti per tal de menjar tot sol (de moment evitant deixar-li el ganivet). Si som observadors, ell ens dirà si li cal ajuda o no.

 

Vestir i desvestir: Si de mica en mica animem el nostre fill a col·laborar quan el vestim o el desvestim, estarem afavorint que posi a prova tant la seva motricitat fina, com la motricitat global, tot guanyant també en autonomia. Per exemple, primer li podem demanar que alci els braços; després, que intenti posar la mà pel forat; d’aquesta manera l’anirem fent partícip progressivament fins que al voltant dels dos anys o dos anys i mig sigui capaç de posar-se, treure’s alguna peça de roba o calçar-se tot sol.

motricitat fina, psicomotricitat fina, activitats de motricitat fina, motricitat fina en nens, activitats motricitat fina

A banda de demanar-li col·laboració i fer-lo protagonista de la seva cura personal, les peces de roba es poden convertir en un joc. Per exemple, si tenim un pantaló amb cremallera que no fem servir o una camisa amb botons, podem aprofitar-los fent-ne retalls i deixant-los a l’abast de l’infant perquè pugui jugar a pujar i abaixar la cremallera o a posar els botons dins del trau.

Mentre corda i descorda cremalleres, botons o cordons, el nostre fill està afinant la seva motricitat.

Altres activitats domèstiques habituals

A banda d’aquests dos exemples (vestir-se i desvestir-se o fer servir els coberts en els àpats), la resta d’activitats domèstiques habituals, com ara demanar als infants que ens ajudin a estendre la roba, a parar taula, a cuinar tot decorant un plat, a desar aliments, per exemple obrint o tancant les tapes dels envasos, etc., resulten un bon entrenament de la seva motricitat.

 

Jugar: A partir del moment en què el petit va ser capaç d’asseure’s tot sol i tenir les mans lliures per manipular, segurament passava llargues estones jugant a experimentar amb els objectes (tocant-los, descobrint-ne les qualitats i usos, etc.), colpejant-los, fent-los rodar, apilant-los, etc. Quan es manté dempeus i comença a caminar també els arrossega, per exemple li agradarà fer rodar cotxes, camions o qualsevol altre objecte sobre diverses superfícies.

Es recomana mantenir aquestes formes de joc amb què entrena la motricitat, així com introduir noves maneres de jugar a mesura que perfecciona les seves destreses. Per exemple, en els jocs de construcció cada vegada apilarà més peces i en combinarà de diferents formes i mides.

Més tard, a més d’apilar tot creant diverses estructures, li agradarà encaixar formes geomètriques dins de forats, fer trencaclosques senzills, omplir i buidar recipients, etc.

Amb els jocs amb nines i ninos entrenarà la seva motricitat quan els vesteixi i els despulli i, amb l’arribada del joc simbòlic (entre els dos i tres anys), també seguirà posant a prova les seves habilitats manuals (entre moltes altres capacitats), tot practicant aquelles tasques que ens veu fer a nosaltres, com ara escombrar o jugar a botiguetes.

En el desenvolupament de les habilitats motores fines són importants els mitjans que facilitem a l’infant, així com els materials que li cedim pel seu joc: objectes fàcils de manipular, fets de materials variats, susceptibles de ser combinats i de diverses mides els ajuden a millorar les seves destreses. Per exemple: cilindres durs de cartró foradats per totes dues bases, pots metàl·lics, capses de fusta o cartró, la sorra del jardí, fulles dels arbres, pedres per passar d’un bol a un altre, així com joguines diverses com ara ninos, pilotes de diverses mides, etc.

És important que vigilem sempre que les joguines siguin segures i intentem deixar-les a l’abast del nostre fill (sense excessos i de forma organitzada) de manera que les pugui agafar segons els seus interessos. Si els deixem objectes o materials que poden resultar poc segurs, com ara les pedres, caldrà la supervisió de l’adult.

 

Activitats d’expressió plàstica: Les activitats d’expressió plàstica també afavoreixen el desenvolupament de la motricitat fina. L’infant passarà de fer gargots amb les mans, per exemple, dibuixant amb el dit a terra, a fer servir estris com ara llapis de colors. Els seus traços cada vegada seran més precisos, incorporarà formes geomètriques, potser ens demanarà que li fem un dibuix per tal de reproduir-lo “com es dibuixa un cercle?”, etc.

Fer figures amb plastilina, dibuixar, enganxar gomets, fer un collage, fer collarets, retallar, etc., són activitats que li permeten anar millorant la seva capacitat de fer pinça, la seva coordinació ull-mà, la seva precisió i, en definitiva, la seva motricitat fina, a l’hora que posa en joc la seva creativitat.

Al mercat trobarem diversos materials no tòxics i que els infants poden manipular amb facilitat. Per exemple, si els donem tisores perquè considerem que ja les pot fer servir, que siguin de punta rodona per evitar que es facin mal.

Category
1-3 anys, Desenvolupament i aprenentatge d'un a tres anys