La reanimació cardiopulmonar en els nadons: com fer-la?

Un ennuegament que no es pot resoldre o un cas d’asfíxia o ofegament, entre altres, poden desembocar en la desaparició dels signes vitals del nadó. En aquests casos, avisar el servei d’emergències mèdiques és sempre el primer pas abans d’iniciar la reanimació cardiopulmonar. Si ells ho consideren oportú, i mentre arriben els professionals sanitaris, ens indicaran com practicar la reanimació cardiopulmonar al nostre infant perquè la seva situació no s’agreugi més.

Què és la reanimació cardiopulmonar?

primeros auxilios niño, primeros auxilios bebe, accidente niño, accidente bebe, socorrer niño, socorrer bebe, pulso cardíaco niño, asfixia niño, asfixia bebe,reanimación cardiopulmonar, reanimación niño, reanimación bebe, niño ahoga

La reanimació cardiopulmonar és un procediment que ens permet, en cas de parada cardiorespiratòria d’una persona, mantenir en funcionament la respiració i la circulació de la persona fins que aquesta pugui ser atesa per professionals que comptin amb l’equipament adequat. La realitzarem si constatem que el nostre nadó no mostra signes vitals –moviment, absència de batecs del cor o respiració–.

A més de l’asfixia o l’ofegament, les principals causes que poden desembocar en una aturada cardiorespiratòria són les descàrregues elèctriques, els traumatismes, la pèrdua excessiva de sang o les intoxicacions, entre d’altres.

La reanimació cardiopulmonar pas a pas

Per practicar la reanimació cardiopulmonar a una criatura, si mai es necessités, cal seguir els següents passos:

  1. En primer lloc ens assegurarem que el nadó està inconscient i que no respira: el mourem suaument, situant el nostre cap prop de la seva boca mentre mirem cap als seus peus, escoltant i mirant si mou el pit. Si respirés, el col·locarem de costat fins que arribin els serveis d’emergències.
  1. Si no respirés, col·locarem la criatura cap per amunt sobre la seva esquena sobre una superfície plana i ferma. Evitarem torçar-li el coll o el cap per si hagués sofert lesions cervicals.
  1. Li inclinarem el cap enrere i li aixecarem una mica la barbeta, mantenint la seva boca oberta.
  1. Agafarem aire i, cobrint el nas i la boca del nadó amb la nostra boca, exhalarem suau i lentament durant un segon o segon i mig fins que observem com el seu pit s’infla. No haurem de respirar ni molt fort ni molt ràpid, ja que podríem danyar-li els pulmons: els pulmons de la criatura són més petits que els nostres i, per aquest motiu, no requereixen una respiració completa de les que nosaltres fem per omplir-se. Les exhalacions les realitzarem un parell o tres de vegades realitzant una pausa entre cada una.
  1. Si la criatura segueix sense respirar i sense tenir batecs, realitzarem 30 compressions pectorals. Per fer-ho posarem els nostres dits –dos o tres– al cim del seu pit, al centre, just sota dels seus mugrons. A continuació, pressionarem de manera suau i rítmica el seu pit. Realitzades les 30 compressions, repetirem dues exhalacions més. Podem repetir les exhalacions i les compressions fins que arribin els serveis mèdics o observem signes de vida.
Category
0-1 anys, cura i seguretat, Salut, Salut