La relació entre pares i fills, un lligam que comença abans del part

Crianza, comunicación intrauterina, relaciones, afecto, aferramiento, embarazo, vínculo padres hijos, relación con los hijos, hablar bebe embarazo, hablar feto, embarazada, vínculo, vínculo afectivo

Molt abans del naixement del nostre fill, abans de poder tocar-lo i abraçar-lo, ja començarem a establir una relació amb ell: durant la vida intrauterina, el nostre fill ja estarà en constant interacció amb el seu entorn i amb nosaltres. Per tant, podem afirmar que la criança ja s’inicia durant els mesos de gestació.

Al llarg de tot l’embaràs es començaran a establir vincles entre mare i fill: durant aquesta etapa podem abraçar el nostre fill tot acaronant-li la panxa, podem parlar-hi, sentir els seus moviments, cantar-li cançons… El conjunt d’aquestes relacions construirà l’entorn del nostre fill i l’ajudarà en el seu desenvolupament.  

De mica en mica, aquestes interaccions aniran construint un vincle entre nosaltres i el nostre fill, que s’establirà inicialment d’una forma sensorial, quan la criatura reconegui certes olors, la nostra veu, el nostre tacte… Durant l’embaràs estarem en contínua interacció amb el futur nadó. Sentirà el que nosaltres sentim, cada estímul li provocarà una resposta, i l’infant ja es podrà sentir estimat: aquestes sensacions influiran en el seu desenvolupament com a persona.

En aquest sentit, la comunicació i el contacte amb el nostre fill durant l’embaràs ens ajudaran a establir aquesta criança ja des de l’úter i ens permetran tenir una proximitat física i emocional en les nostres relacions familiars, generant vincles positius que ens ajudaran a afavorir diferents aspectes de la gestació:

  • Afavorirem una relació d’entesa familiar.
  • Ens ajudarà a afrontar d’una manera positiva les possibles dificultats que puguin sorgir durant el període de gestació.
  • Reduirem les pors o inquietuds durant l’embaràs.
  • Desenvoluparem conductes de salut emocional per a nosaltres i per a la criatura.

En aquest camí ens ajudarà iniciar la criança ja des de l’úter amb consciència i respecte pel nostre fill que vindrà, trobant alhora nous espais per acompanyar-lo en el seu desenvolupament personal.

Les relacions afectives ajudaran el nostre fill en el seu desenvolupament pel fet d’haver estat cuidat i protegit, ara i en etapes de la vida tan importants com la infància i l’adolescència.

Durant l’embaràs és habitual experimentar diverses emocions i, encara que aquestes puguin no ser positives, no ens hem d’amoïnar: si bé les relacions durant aquest període són importants, no seran definitives. Per molt malament que hagi anat l’embaràs, les conseqüències que tindrà en el desenvolupament psicològic i afectiu de l’infant es poden transformar en etapes posteriors del seu desenvolupament.

Ja des dels primers mesos de gestació, doncs, s’aniran construint llaços invisibles que conformaran les nostres vivències com a família i el sentiment de pertinença de tots els seus membres, facilitant la futura proximitat física i la sensació de seguretat en el nostre fill: vet aquí la importància de les relacions afectives per a tota la família, fins i tot en la vida intrauterina. Durant la gestació la mare és el nexe entre la criatura i el món, i tot el que l’afecti influirà en el nadó. Per això, si intentem crear un entorn gratificant amb les persones del nostre voltant, parlem amb el futur nadó i pensem en ell, contribuirem al benestar i a l’equilibri emocional del nostre fill. En cas que es tracti del naixement d’un germà petit, caldrà tenir en compte la participació dels altres germans, juntament amb la resta de la família, en aquest procés.

Category
Embaràs, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars, comunicació i embaràs