L’autoestima dels fills: com podem millorar-la?

Ja des dels primers anys de vida el nostre fill anirà construint la seva autoestima. L’autoestima no és innata ni s’hereta, sinó que s’adquireix, es fomenta i es va modificant mitjançant les diverses experiències personals i les relacions que es mantenen amb les persones de l’entorn.

La manera en què nosaltres percebem l’infant i li transmetem aquestes percepcions, així com el valor que l’infant es dóna a si mateix, influiran en la seva construcció de l’autoestima. L’infant s’autoavalua, reflexiona sobre com és ell, què espera d’ell, tant ell com els altres, i es construeix el seu amor propi, bé sigui positiu o negatiu. És important que, des de ben petits, ajudem els infants a reconèixer i a acceptar les seves qualitats i limitacions.

L’autoestima exerceix una funció molt important en el desenvolupament de l’infant: la motivació, les ganes d’aprendre i de fer coses, les relacions amb els companys o la tolerància a la frustració es veuen afectats per la manera en què els infants es perceben a sí mateixos. Els infants necessiten sentir-se segurs i confiats per afrontar millor els esdeveniments del dia a dia.

En aquest sentit la família hi juga un rol clau: nosaltres som els referents més propers de l’infant, de manera que les relacions que mantinguem amb ell –com ara el grau de confiança i seguretat que li transmetem– influiran en el concepte que ell tingui de si mateix.

Sis estratègies per fomentar l’autoestima dels fills

  • Demostrem-li el nostre afecte: demostrar l’amor que tenim per l’infant no implica només cuidar-lo, alimentar-lo i tenir cura de la seva salut. L’amor s’ha de demostrar amb paraules i gestos, dient-li “t’estimo”, abraçant-lo, reconeixent allò que fa bé… Un entorn familiar atent i afectuós afavoreix el desenvolupament d’una autoestima positiva.
  • Dediquem-li temps: les manifestacions d’amor naturals i espontànies apareixen quan dediquem temps a l’infant. Trobar diàriament moments per jugar amb ell, per parlar o per fer alguna tasca tots junts afavorirà les manifestacions d’amor espontànies.
  • Estimulem els seus hàbits d’autonomia: de la mateixa manera que un es fa bo a mesura que va fent coses bones, l’infant aprèn a ser responsable a mesura que li cedim responsabilitats, aprèn a resoldre problemes quan nosaltres no els resolem per ell, i aprèn a prendre decisions quan té l’oportunitat de decidir. Demanar-li coses i buscar compromisos de l’infant l’ajudarà a fer i a saber que ho fa bé. La sobreprotecció és una enemiga de l’autoestima.
  • Reconeguem les virtuts de l’infant i evitem les crítiques: “T’he dit que endrecis la teva habitació, està bruta i desordenada, ets un desastre!” Els bons comportaments no apareixen perquè sí. Els infants necessiten saber quines conductes han d’adoptar per poder-les posar en pràctica. Cada persona i cada família té unes expectatives diferents sobre allò que està bé o allò que està malament, i els infants necessiten del nostre acompanyament per poder-ho identificar. Davant una conducta que nosaltres considerem no apropiada, és important transmetre-li el missatge amb fermesa i claredat, però sempre evitant les desqualificacions, que deixaran petjada en l’autoestima de la criatura. La nostra fermesa i claredat quan li demanem alguna cosa –“No vull que tinguis tantes coses pel mig, d’aquesta manera no pots jugar còmodament”– i el reconeixement d’allò que hem vist i que valorem positivament –“Has estat una estona recollint l’habitació, ara està molt endreçada”– ajudaran l’infant a sentir-se segur i a tenir confiança en si mateix.
  • Identificar les virtuts i acceptar les limitacions: ningú no és perfecte, i els nostres fills tampoc. És important acceptar-los tal com són i no com els fills ideals que voldríem que fossin, i ajudar-los a aprendre a acceptar les seves característiques: no li diguem “campió!” si ha perdut en un partit de futbol. L’infant ha d’aprendre a tolerar la frustració i a identificar allò que fa bé i allò que no. Existeixen habilitats diverses i cada infant acostuma a destacar en algunes i a no ser tan virtuós en d’altres: “Fill ets bo en A i en B, però crec que C no és el teu punt fort”. Per l’infant, escoltar les seves virtuts és molt agradable. A la vegada, però, si el fem conscient dels aspectes que pot millorar l’estarem acompanyant en el desenvolupament d’una autoestima positiva.
  • Mares i pares amb autoestima positiva. “Això és molt difícil però si ho intento potser em surt bé”, “Quin pastís més bo he fet!”Què escolten els nostres fills a casa? Confiem en les nostres capacitats? Elogiem la nostra parella? Admirem el nostre germà? Nosaltres també necessitem aprendre a agradar-nos, a crear una convivència familiar on es fomenti el respecte i l’acceptació i a dir-nos coses agradables de nosaltres mateixos. Això ens ajuda a transmetre seguretat i confiança als nostres fills: els estem dient que és possible sentir-nos bé amb nosaltres mateixos sense necessitat de buscar l’aprovació dels demés i que, en conseqüència, tots podem tenir una autoestima positiva.
Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge, Relacions familiars i comunicació de 3 a 5 anys