Les emocions de la mare després del part

És natural el sentiment de tristesa després del part?

Després del part, la mare, la parella, el nadó i tota la família experimenten molts canvis. El postpart és una etapa d’adaptació per a tota la família, i és natural que durant aquest impàs passem per diferents estats emocionals. L’arribada del nadó culmina un procés durant el qual s’han creat expectatives sobre com serà la nostra vida quan ens convertim en pares.

depresion postparto, depresion despues del parto, tristeza postparto

En el cas de la mare, aquestes emocions es poden relacionar amb diversos canvis, tant físics com psicològics: Després del part, encara que ens sentim feliços pel naixement del nostre fill, també podem experimentar sentiments de tristesa i fragilitat emocional (ganes de plorar, tristor, angoixa, mal humor, etc.). En aquests moments, és important el suport i la comprensió dels qui tenim al nostre voltant –parella, família, amics, etc.-, perquè és natural que sentim desànim durant les primeres setmanes després del part.

  • Fisiològics: canvis hormonals, cansament, son, pujada de la llet, etc.
  • Psicològics: ansietat, angoixa i dubtes sobre el nostre paper com a mares, sobre com tenir cura del nostre fill, sobre l’adaptació a una nova dinàmica familiar, etc.

Probablement ens haguem format una imatge ideal del que havia de ser el part i l’arribada del nadó, amb grans expectatives, però poques vegades aquesta idea coincideix amb el que de veritat ens trobem. En algunes ocasions, aquest sentiment maternal es desenvolupa més lentament i no arriba amb el primer contacte amb el nadó, o no el percebem com ens l’imaginàvem. Si és així, no ens hem de sentir culpables, ja que estem passant per quelcom que viuen moltes mares cada dia i que és absolutament natural. D’altra banda, cal tenir en compte també que els efectes físics del part i de l’arribada del nadó, com ara l’insomni, el cansament, la falta de gana o la manca d’energia, influiran també en el nostre estat d’ànim.

A vegades, els primers dies després del part, les mares poden sentir tristesa i desànim, uns símptomes semblants als estats depressius. Aquests sentiments poden anar acompanyats d’una gran necessitat de suport per part de la gent del nostre voltant. Aquestes emocions són totalment naturals i poden perdurar els primers mesos del postpart: cert desànim forma part del canvi hormonal, del cansament, etc., però si això perdura molt en el temps, ho hauríem de consultar a un especialista.

La tristesa postpart

Després del naixement podem experimentar estrès o ansietat davant d’aquesta nova etapa enquè ens haurem d’adaptar a una nova situació familiar. La majoria de dones també podem experimentar sentiments de tristesa. Si això passa, no ens hem d’alarmar, és habitual. És recomanable intentar expressar les nostres emocions i tenir en compte que experimentar aquestes emocions no vol dir que no estiguem fent bé el nostre nou paper de mare.

La intensitat amb què vivim aquests sentiments dependrà de les característiques i situacions personals de cadascú. Tot i així, hi ha diferents situacions habituals que poden fer augmentar o disminuir el sentiment de tristesa. Per exemple: trobar-nos amb poc suport o amb poca implicació en la cura del nadó per part de la nostra parella o estar-nos molt temps soles a casa dedicant-nos exclusivament a la criatura, ens pot portar a tenir la sensació que només fem de mares, ja que, quan neix el nostre fill, el nivell de demanda és molt alt. I això fa que, de tot el nostre temps diari, dediquem moltes hores a la cura de l’infant. El nadó ens necessita de manera exclusiva i a vegades podem tenir la sensació que únicament estem a la seva disposició. Aquest sentiment pot fluctuar en intensitat en funció del suport amb què comptem, del caràcter del nen, de les nostres expectatives, etc.

És natural que després del part tinguem sentiments ambivalents que poden anar des del cansament i l’angoixa, a l’alegria i l’excitació.

Aquests sentiments de tristesa acostumen a donar-se pocs dies després del part i els podem sentir amb més intensitat del tercer al sisè dia, coincidint amb un moment de canvis hormonals i amb l’acumulació del cansament pels canvis en els ritmes del son. Es tracta d’una vivència habitual en moltes mares que pot durar entre dues i sis setmanes. Al costat d’aquests sentiments, l’afecte i l’estima també aniran prenent forma a mesura que compartim temps amb el nadó i el vincle entre el nadó i els pares es vagi enfortint.

Què podem fer davant aquestes situacions?

  • Prendre’n consciència i identificar les nostres emocions i sentiments.
  • Aprendre a expressar les nostres emocions.
  • Donar-nos un temps per adaptar-nos a la nova etapa i tipus de vida.
  • Procurar guardar-nos un temps de descans, de lleure i per relacionar-nos amb la nostra gent, per passejar, per relaxar-nos, etc.
  • Demanar suport a les persones que ens envolten.
  • Imaginar-nos els bons moments que podrem gaudir amb el nostre fill acompanyant-lo i veient com creix, compartint el joc, abraçant-lo, quan ens faci un petó, etc.
  • Posar prioritats i buscar altres persones que ens ajudin, si és el cas, mentre ens anem adaptant a la nova situació.

A mesura que passin els dies, aquests sentiments aniran evolucionant fins que ens sentim més animades i desaparegui la tristesa. En cas que no sigui així, és recomanable consultar el servei mèdic o d’infermeria que ens ha acompanyat durant l’embaràs per tal d’identificar una possible depressió postpart.

És important diferenciar la tristesa d’una depressió postpart. En aquest tipus de depressions, la tristesa no disminueix amb el temps, fa que la mare se senti incapacitada per portar a terme les activitats relacionades amb la cura i atenció cap al fill -alimentació, higiene, etc.-, i pot anar acompanyada també d’un rebuig cap el nadó.

Quan ens hauríem de preocupar?

Si els indicis de desànim s’intensifiquen o perduren més enllà dels 30 dies posteriors al part, podríem estar davant d’un cas de depressió postpart. En aquest cas, necessitem un tractament especialitzat.

A banda dels símptomes relacionats amb la tristesa postpart, també se solen patir crisis d’ansietat, pensaments i sentiments d’inutilitat, infravaloració o culpa. També es perd l’interès en gairebé totes les activitats, incloses les relacionades amb el nadó.

Category
0-1 anys, Embaràs, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars i comunicació, Relacions familiars, comunicació i embaràs