L’hora de menjar: introduir hàbits durant els àpats des de ben petits

Des del primer moment, l’alimentació juga un paper fonamental en els infants. Juntament amb les funcions nutritives, els hàbits que s’adquireixen a l’hora de menjar i amb relació als aliments ens influiran en etapes posteriors de la vida.

Tot i que fins al voltant dels dotze mesos la criatura no desenvoluparà les destreses manuals que li permetran beure en got, menjar amb cullera…, o les habilitats necessàries per saber estar a taula i adquirir hàbits d’higiene abans de menjar, ja des de ben petita la podem ajudar a adoptar uns bons hàbits alimentaris.

Els sis primers mesos de vida: el vincle afectiu i el ritme del nadó

La importància de l’alimentació no rau només en el desenvolupament físic de la criatura, sinó també en el vincle que s’estableix entre la persona adulta i la criatura en el moment dels àpats.

Durant la lactància, el contacte físic pell amb pell del nadó amb la mare o amb les persones que en tenen cura permet fomentar el vincle afectiu, aquella relació emocional íntima entre dues persones caracteritzada per l’afecte mutu i el desig de proximitat.

El vincle afectiu aporta diversos beneficis a la criatura:

  • Afavoreix la seva seguretat.
  • Disminueix els seus sentiments d’angoixa.
  • Millora el seu desenvolupament cognitiu i social.
  • Augmenta els seus períodes de son.

Ja des dels primers mesos de vida de la criatura és recomanable proporcionar-li aquest contacte físic i estimular-la amb afecte, bé sigui mirant-la o parlant-hi. L’hora dels àpats facilitarà aquest contacte per la proximitat que mantenim amb el nostre fill mentre li donem el pit o el biberó –si ho fem sense samarreta l’infant notarà la nostra escalfor i olor–.

Tanmateix serà una etapa en què haurem de respectar el seu ritme, ja que serà ell qui ens orientarà en relació a les estones d’àpat: la criatura, en funció de la seva gana, ens marcarà les preses de llet i la durada de les mateixes. És recomanable que li oferim el pit o el biberó quan ho demani i durant tot el temps que necessiti, esperant que sigui ella qui deixi de xumar.

A partir dels sis mesos: la introducció de l’alimentació complementària

Al voltant dels sis mesos la criatura anirà distanciant les preses de llet de mica en mica, i començarà a tastar, tocar, olorar i descobrir nous aliments, textures diferents… Allò que aprengui a partir d’ara possiblement ho consolidi amb el pas del temps.

En aquest període, i per facilitar l’adquisició d’uns bons hàbits d’alimentació, és recomanable:

Practicar amb l’exemple: si nosaltres mengem de tot i variat és més probable que les criatures també ho facin. Així mateix, les rutines que mantinguem vers l’alimentació també seran molt importants: per exemple, si acostumem a picar entre hores provocarem que el nostre fill també ho faci.

Consensuar, entre els adults responsables de l’alimentació de la criatura, les normes, pautes i hàbits que volem transmetre: per exemple, rentar-nos les mans abans de dinar, decidir on realitzarem els àpats, intentar sopar tots junts… És important ser conseqüents amb les decisions acordades i actuar en funció del que haguem consensuat.

Mantenir uns horaris i rutines ben marcats ens ajudarà a què la criatura sàpiga quan toca menjar. Així mateix, preparar els infants per a aquest moment els pot ajudar a estar més relaxats i predisposats a menjar. Tot i això, també cal ser flexibles: per exemple, si estem de vacances, anem d’excursió o ens han convidat a dinar ens podem saltar de forma excepcional allò que estem habituats a fer. Si creiem que no podrem seguir l’horari habitual dels àpats, convé anar preparats amb algun refrigeri que permeti entretenir la gana de l’infant.

Oferir una dieta variada i atractiva:podem estimular l’atracció cap als diferents aliments presentant-los de manera progressiva i en petites quantitats, tot deixant intervals de temps entre la introducció d’un aliment nou i del següent.

Tenir una actitud receptiva i tolerant amb l’infant durant la introducció d’aliments nous, actuant amb constància i paciència: no totes les criatures són iguals, i cadascuna pot tenir un ritme diferent a l’hora d’acceptar els diferents aliments. Barrejar els aliments rebutjats amb d’altres de major acceptació, o no canviar de menjar si alguna cosa no li agrada o la rebutja -sense forçar la criatura- ens pot ajudar en aquest procés.

Proporcionar la quantitat necessària d’aliment a la criatura, respectant també la seva sensació de gana: la quantitat d’aliments que mengen per àpat pot ser molt diversa segons cada criatura. Així mateix, és possible que, al voltant dels nou mesos, l’infant vulgui menjar menys, coincidint amb una disminució de la seva velocitat de creixement. Si veiem que, tot i que l’infant menja menys, això no afecta la seva salut, no hi ha afectacions en el pes, no es mostra fatigat, etc., podem respectar la gana de la criatura, posant-li el menjar en porcions petites que li permetin repetir si té més gana.

Si tenim dubtes respecte del tipus i quantitat d’aliment que ha de prendre la criatura ho podem consultar amb el servei de pediatria.

Evitar estímuls externs durant els àpats: televisió, ràdio, joguines, etc. Un ambient relaxat, tranquil i còmode durant els àpats afavorirà l’aprenentatge d’uns bons hàbits alimentaris i la interacció dels diversos membres de la família, convertint aquest moment en un espai de comunicació i afecte.

Category
0-1 anys, Alimentació i nutrició, Alimentació i nutrició