L’infant d’entre tres i cinc anys: elements clau del desenvolupament

L’infant aprèn allò que li interessa a partir de les seves necessitats i la seva curiositat que el porta a investigar i descobrir el seu entorn. Aprèn fent, motivat per allò que li crida l’atenció i en interacció amb allò que l’envolta. Conèixer les necessitats dels nens, respectant sempre les diferències individuals de cada infant, ens permet oferir estímuls i fer propostes adequades per afavorir el seu desenvolupament.

Les necessitats principals dels infants

Les criatures, des del moment del naixement, tenen diverses necessitats vitals:

  • De tipus físic: salut, alimentació, descans, higiene, protecció dels perills, etc.
  • De tipus afectiu-emocional: ser estimat, ser respectat, riure, sentir-se segur, estar alegre, etc.
  • De tipus personal: desenvolupar l’autonomia, l’autoestima, etc.
  • De tipus social: relació amb altres persones adultes i infants, desenvolupament de les pròpies habilitats socials, etc.
  • De tipus intel·lectual: conèixer-se a si mateix, conèixer i interpretar el món que l’envolta, etc.

Les funcions principals de les famílies i cuidadors

La correcta atenció d’aquestes necessitats propiciarà un desenvolupament global i harmònic de l’infant. És per aquest motiu que cal que els familiars i cuidadors exercim un conjunt de funcions:

  • Funció nodridora: realitzar les accions necessàries per assegurar la vida i el creixement dels nostres fills, oferint experiències sensorials i emocionals que els permetin construir un vincle segur.
  • Funció socialitzadora: facilitant experiències relacionals exercint com models d’aprenentatge que permetin la construcció i el desenvolupament de la seva identitat, així com viure en harmonia en la societat.
  • Funció educativa: garantir l’aprenentatge dels petits, la integració de normes i l’assoliment de models de conducta per conviure en família i en societat.

Així com aquestes necessitats bàsiques es mantenen a mesura que els infants es fan grans, d’altres de més específiques relacionades amb l’adquisició de noves habilitats aniran apareixent amb el pas del temps.

Estar atents als processos i ritmes de cada infant i, per tant, conèixer unes orientacions i característiques de cadascuna de les etapes evolutives ens ajudarà a crear maneres per poder donar-los una resposta respectuosa i adequada, és a dir, dotar-los d’eines al servei del seu desenvolupament individual i social i oferir-los ambients estimulants per tal que puguin satisfer les seves necessitats de manera autònoma.

Com són els infants d’entre tres i cinc anys?

actividades para niños de 3 a 5 años, desarrollo evolutivo del niño, etapas del desarrollo en el niño, desarrollo de niños de 4 a 5 años

Desenvolupament motriu: realitzen tot tipus de moviments amb facilitat, sobretot a través del joc, es desplacen amb llibertat per descobrir el món i acostumen a consolidar el control d’esfínters. Tot això els permet ser cada vegada més autònoms i independents de les persones adultes. Els jocs de moviment com ara jugar a fet i amagar, jugar amb patins o amb tricicles, i els jocs de construcció com ara els trencaclosques una mica més complexos continuen sent essencials en aquesta edat. Mitjançant aquest tipus de joc l’infant anirà consolidant habilitats adquirides en etapes anteriors: el control i la consciència corporal, la locomoció, la manipulació, etc.

Desenvolupament del llenguatge: el petit es comunica verbalment. Sent un gran plaer en parlar i notar que els adults l’escoltem i ens interessa el que explica o inventa. Parlar molt amb ell afavorirà que vagi consolidant la llengua oral, enriqueixi el vocabulari i, a més, senti més afecte i més reconeixement.

També pregunta contínuament i es mostra impacient i acostuma a insistir amb el mateix quan no li ha quedat clara la resposta. Quan això passa, no coartarem la seva curiositat per conèixer el món real: li donarem respostes clares, senzilles i utilitzant el sentit comú. Si no sabem com respondre podem preguntar-li a ell “i a tu què et sembla?”: ell ens donarà pistes per poder-li oferir una resposta més orientada.

Fa moltes preguntes que a vegades ja sap, de manera insistent, per confirmar allò que pensa o allò que ja li hem dit.

Els jocs de paraules com ara els embarbussaments o les endevinalles l’ajudaran a millorar la seva entonació, adquirir vocabulari, etc.

Desenvolupament cognitiu: tot i que la seva capacitat de pensar amb imatges i símbols s’ha iniciat abans – quan comença a fer ús del llenguatge verbal-, cada vegada incorpora més accions simbòliques en el joc i en el seu dia a dia. Aquesta capacitat per utilitzar símbols en pensaments i accions (l’habilitat per utilitzar una cosa per representar-ne una altra i de relacionar fets de manera general), fa que utilitzi objectes de forma fictícia, inventi escenaris o simuli rols i que la seva capacitat d’imaginació cada vegada sigui major. Això li permet abandonar la immediatesa i començar a ser capaç d’esperar, perquè ja entén que hi ha un ara i un després no massa llunyà.

El desenvolupament de la fantasia i la imaginació també és cada vegada més gran: els infants barregen molt la realitat i el que s’imaginen. Són capaços de crear personatges fantàstics i identificar-s’hi, per això els agrada que els expliquem contes amb pinzellades de fantasia –com ara els herois-. Diuen veritats carregades de fantasia –“pseudo-mentides”-: no ho hem de prendre com una mentida ni penalitzar-los per això, ja que forma part de la seva evolució.

En aquest sentit, el nostre fill practicarà el joc simbòlic: jocs de representar un paper i imaginar-se coses, com ara que és un conductor de tren o un heroi. Mitjançant aquest tipus de joc expressarà les seves emocions i fantasies amb total llibertat, començarà a experimentar el fet de posar-se al lloc de l’altre i desenvoluparà la creativitat.

Desenvolupament social: desenvolupa la consciència del JO, s’està reafirmant, reconeixent-se individualment –què sento, què necessito…-. En aquest sentit, pot resultar egocèntric, ja que encara li és molt difícil mantenir el seu punt de vista i al mateix temps considerar l’opinió dels altres. És per això que li costa entendre que els altres no entenguin els seus raonaments o li facin reflexions que no corresponen a la seva lògica.

Atribuirà els seus sentiments i intencions als objectes – s’enfada amb la cadira amb què s’ha entrebancat- i pot mantenir una relació ambivalent amb nosaltres: necessita la nostra protecció i afecte per tenir seguretat però a la vegada cerca progressivament la seva independència. L’infant s’està experimentant a ell mateix i és en aquesta cerca de la seva individualitat que poden aparèixer algunes confrontacions amb l’adult.

En aquesta etapa és important que els ajudem a tolerar la frustració.

De mica en mica, el petit deixarà de concebre els companys com a “rivals”: aquells que li prenien les joguines o amb els que encara no estava acostumat a compartir el seu joc. Ara li agradarà fer coses junts i començarà a diferenciar amb qui s’hi troba millor; per aquest motiu, comença a entendre el significat de l’amistat.

La nostra presència al parc, a l’escola i en altres espais on s’hi puguin trobar altres infants, els ajudarà a sentir-se més confiats – sobretot si es mostren tímids-.

També és positiu estimular les relacions, per exemple, sortint a jugar al carrer o la plaça, participant en activitats del barri on hi trobi altres infants, fent sortides amb d’altres famílies, etc.

Si sorgeixen petites baralles entre infants podem deixar que ells sols trobin la solució, ja que a mesura que es fan grans els resultarà més fàcil acceptar els altres i les seves opinions, compartir o intercanviar rols. En aquesta franja d’edat poden mostrar-se enfadats durant una estona i després tornar a jugar com si res hagués passat.

En aquesta etapa també s’incorporaran els primers jocs de taula –que els permetran aprendre i consolidar normes i regles senzilles- i deixarà de jugar sol o en paral·lel amb altres infants (un nen/a al costat d’un altre sense gairebé interactuar) per fer-ho de manera compartida.

Els interessos de l’infant en tot el procés de desenvolupament emergiran de manera natural i espontània, per això, l’important és que hi siguem presents i puguem compartir-los amb ell, donem una resposta adequada i actuem en conseqüència.

Category
3-5 anys, Desenvolupament i Aprenentatge