L’obesitat infantil: Què és?

Diversos estudis científics apunten que cada vegada hi ha més infants amb obesitat. Conèixer les causes d’aquesta malaltia ens pot ajudar a fer que el nostre fill creixi sa, evitant alteracions en el seu desenvolupament.

Com es determina si un infant pateix obesitat?

obesidad, salud, alimentación, trastornos de alimentación, sobrepeso, hábitos de alimentación, nutrición, malnutrición, enfermedad, sedentario, actividad física, dieta, obesidad infantil, mi hijo está muy graso, mi hijo tiene obesidad, mi hijo es obeso

Per determinar si un infant té obesitat s’utilitza l’Índex de Massa Corporal (IMC). Per calcular-lo es divideix el pes de l’infant –en quilograms– per la seva l’alçada al quadrat –en metres–. Per exemple, en el cas d’una criatura de dos anys d’edat amb una talla de 85cm i un pes de 14kg:L’obesitat infantil és una malaltia caracteritzada per l’excés de greix en l’organisme. El cos d’un infant amb obesitat té una acumulació de greix superior a la que hauria de tenir segons la seva edat, complexió i altres característiques individuals.

IMC= pes en quilos / talla en m2

IMC= 14kg / (0,85m x 0,85m)= 19,38

Si el resultat de la fórmula se situa entre 18,5 i 25, l’infant té un pes saludable. Si, en canvi, el resultat de la fórmula es troba per sota o per sobre d’aquests paràmetres, hauríem de portar l’infant al metge: un resultat per sota de 18,5 indica que l’infant té un pes baix, mentre que un resultat entre 25 i 30 apunta que l’infant té sobrepès. Un valor superior a 30 indicaria que l’infant té obesitat, malaltia que es pot manifestar en diferents graus.

El pediatre, a partir de l’índex de massa corporal i d’altres mesures, ens confirmarà si el pes de la criatura és l’adequat o no i, en cas que sigui necessari, ens indicarà quines mesures cal prendre.

A què es deu l’obesitat infantil?

En la majoria de casos, l’obesitat infantil es deu a uns hàbits nutricionals inadequats. Normalment es produeix per un consum desmesurat de productes dolços o rics en greixos, acompanyat d’un baix consum de fruites, hortalisses, verdures, etc. També s’acostuma a associar aquesta malaltia amb la vida sedentària.

Amb l’arribada de la pubertat, tot i els canvis que es produeixen en l’organisme durant aquesta etapa, l’obesitat no té perquè desaparèixer: sense uns hàbits d’alimentació saludables, l’obesitat pot arribar a convertir-se en crònica: un infant amb obesitat probablement es convertirà en un adult obès.

Amb menys mesura, existeix la possibilitat que la criatura presenti alguna malaltia endocrina, neurològica… que sigui la causa de l’obesitat. Així mateix, també existeixen factors genètics a tenir en compte: si la mare o el pare són obesos hi ha més possibilitats que la criatura pateixi obesitat.

Quines conseqüències pot provocar l’obesitat en un infant?

L’obesitat infantil pot comportar conseqüències psicosocials i físiques que afectin la salut de l’infant. Un infant obès, a mesura que es fa gran, pot desenvolupar una baixa autoestima, angoixa o inseguretat degut a la percepció que té d’ell mateix i també a causa de possibles discriminacions escolars o socials. L’obesitat, a diferència d’altres malalties, està força estigmatitzada. Tot i que en l’etapa d’un a tres anys aquestes mofes o actituds de rebuig no són habituals, si l’obesitat es manté amb el pas dels anys, en edats posteriors altres infants podrien utilitzar-la per fer patir l’infant, arribant a provocar fins i tot situacions d’assetjament escolar.

L’obesitat infantil també augmenta el risc de desenvolupar determinades malalties, com ara la hipertensió arterial, la diabetis, malalties cardiovasculars, problemes articulars deguts a sobrecàrregues dels lligaments, alteracions en la columna vertebral, els genolls o els turmells, dificultats respiratòries, així com altres trastorns de l’alimentació com l’anorèxia o la bulímia.

Category
1-3 anys, Alimentació i nutrició