L’ús de les tecnologies de la informació: quan començar?

Els infants d’avui, coneguts com a “nadius digitals” han nascut en una societat en què les tecnologies de la informació i la comunicació s’han fet habituals, generant noves formes de relació, d’oci i d’obtenció informació: l’era d’internet, de les xarxes socials, de les tauletes, dels smartphones, dels llibres electrònics i de múltiples aparells electrònics i informàtics que han complementat els mitjans de comunicació clàssics com ara la televisió, els videojocs o la ràdio.

Davant aquest ventall d’eines i aquest nou concepte de comunicació, aquesta nova realitat que creix i canvia a una velocitat vertiginosa, les famílies ens acostumem a qüestionar: “A quina edat han de començar?”, “Quin paper hi juguem nosaltres?”, “Com ho fem?”…

L’edat en què un infant pot començar a fer ús de les TIC de forma autònoma –com ara deixar-lo una estona jugant amb alguna app – dependrà del seu nivell maduratiu. L’important és que nosaltres l’acompanyem en la interacció amb aquestes eines i supervisem el seu ús.

Els infants acostumen a conviure amb les TIC amb tota naturalitat perquè formen part de la seva quotidianitat: les TIC són un tipus de llenguatge i una forma de relació, i potser ja n’han fet ús a casa, en el context escolar o han vist com les persones del seu entorn les fem servir. De fet, potser des de ben petits ja els hem deixat interactuar amb el mòbil o la tauleta.

Així doncs, més que preguntar-nos quan començar, és important que els adults reflexionem sobre com l’acompanyem en aquesta descoberta: les TIC per a l’infant són una joguina més. Per això serà capaç de descobrir moltes coses per ell mateix provant i tocant i, com en la resta d’aprenentatges, formulant hipòtesis. El nostre paper és el de transmetre-li hàbits saludables per tal de fer un ús adequat de les eines digitals.

Per fer-ho és important que els infants facin ús de les TIC de manera compartida o supervisada. Per exemple, deixem que jugui a alguna aplicació però, de tant en tant, mirem com ho fa, dialoguem i ens interessem pel seu joc, hi participem, li expliquem com ha de fer servir el mòbil, etc. D’aquesta manera, sabrem als llocs on accedeix, ajudant-lo a comprendre les eines i fomentant una actitud crítica.

Tenir l’ordinador o la televisió al menjador o en alguna altra sala en què estiguem habituats a fer vida en família –espais comuns- ens ajudarà en aquesta socialització dels dispositius digitals, evitant-ne un consum individual. Això també ens resultarà d’utilitat per fer el seguiment i el control de com l’infant interactua amb aquestes eines, què fa servir, a què juga… No cal que sempre juguem amb ell, però cal que sapiguem què és el que fa.

Les TIC ofereixen noves possibilitats de lleure i de relació que poden enriquir o complementar les formes tradicionals –per exemple, l’infant pot escoltar un conte interactiu o fer una videoconferència amb algun amic o familiar-. L’important és no substituir-les: l’infant necessita sortir al carrer, conversar, veure què passa al seu voltant, -per exemple quan viatgem en cotxe, tot i que, si el viatge és llarg, pugui estar una estona veien una pel·lícula-, interactuar físicament amb d’altres adults i infants, etc.

En aquest sentit, el temps de dedicació és important. I quant de temps ha de ser? La quantitat d’estona que hi dediqui anirà en funció del moment, de la situació, de l’ús que se n’estigui fent –els 15 minuts d’espera a la consulta del metge?, 20 minuts que dura la partida que vol jugar amb el seu germà?, o 30 minuts perquè està acabant de fer un dibuix amb una eina digital?-. L’important és fer-ne un ús moderat i, sobretot no deixar de fer altres coses: el temps de dedicació a les TIC no l’ha de privar de fer tot allò necessari per al seu desenvolupament i benestar: seguir amb les rutines diàries, relacionar-se de diverses formes, descobrir l’entorn, etc. Si ho considerem necessari, podem planificar, organitzar, pactar o negociar en quins moments es pot fer ús de les TIC i amb quina durada.

Però si volem transmetre uns hàbits saludables pel que fa a l’ús de les TIC, també les haurem de conèixer. Això ens permetrà adoptar les mesures de seguretat necessàries: seleccionar apps, recursos i eines adients per a la criatura i, en definitiva, mostrar-li quin ús volem que faci de les TIC i com convé més fer-ho.

Finalment, no oblidem que els infants imiten les persones significatives per a ells. Si volem que faci un bon ús de les TIC haurem d’oferir un model apropiat, per exemple, desconnectant del mòbil durant les estones d’àpat o deixant-lo fora de l’habitació quan anem a dormir.

L’accés i l’educació en l’ús de les TIC no s’inicia en un moment clau, sinó que és un camí que fem amb l’infant de forma natural des de ben petit.

Category
3-5 anys, Articles Recomanats, Lleure de 3 a 5 anys